Calendari dels pagesos

Aquest any que entrarem, l’any 2021, el Calendari del Pagesos celebrarà el seu 160è. aniversari. En aquest any de celebració, el Calendari dels pagesos inclou un calendari de paret desplegable.

Segons la Roda Perpètua per saber els anys fèrtils que des de l’any 1874 veiem a la coberta d’aquest preciós almanac, aquest serà un any fèrtil pel que fa al cultiu. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada l’any 1617 pel frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà, la Roda Perpètua pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils, estèrils i molt estèrils, una informació ben útil per a la pagesia que ha de viure de la terra. Potser sabent-ho a l’avançada s’hi pot fer alguna cosa per tal de pal·liar l’eixutesa tot espavilant la imaginació perquè no acabi sent un any catastròfic. Així han avançat les pràctiques agrícoles que, any rere any, el Calendari recomana perquè, com diu l’Eclesiastès, hi ha un temps per a cada cosa: per a preparar la terra, per plantar, per sembrar també en les plantacions industrials més protegides de les inclemències, si bé igualment s’han de regir per les fases de la lluna i triar els dies del mes adequats per fer determinades plantacions i intervencions en el cultiu.

No cal ser pagès, però, per interessar-se en les propostes del Calendari dels pagesos. Sens dubte és convenient per a tothom saber quines són les fruites i verdures de temporada, ja que si es mengen en aquest temps són molt més nutritives, tenen més vitamines i sals minerals. Fruites i verdures de proximitat que fan les delícies al paladar i als ulls, i com que tenen menys necessitat de transport es redueix el cos energètic i la contaminació, i si els pagesos ens agrairan que en fem la compra, la terra proveïdora encara més. L’ecologia no hauria de ser una posa intel·lectual sinó un seguit d’accions concretes a favor de la pervivència de l’ecosistema que sosté la vida del planeta del qual som part.

A mi particularment m’agrada molt el Calendari pròpiament dit, amb el Santoral i la indicació de les llunes, la previsió del temps, l’hora de sortida i la posta tant del sol com de la lluna, les dites populars que fan referència al mes, si hi haurà eclipsis o altres fenòmens astronòmics, el dia i l’hora que entren els equinoccis i els solsticis, el dia en què cau, per exemple, el Carnaval o la Pasqua, el dia en què s’inicien els signes del zodíac, el calendari dels dies de mercat, fires i festes de Catalunya, consells remeiers, curiositats, reflexions sobre el món que ve, noves pràctiques agrícoles o ramaderes, relat de pràctiques tradicionals, propietats curatives de les plantes... tot un rebost de savieses que no hauríem d’oblidar per la seva enorme utilitat.

Aquest any 2021 és especial per a mi: compleixo 70 anys el proper 13 de març que aquest any cau en dissabte. Amb el Calendari dels pagesos a la mà, ja sé que aquell dia la lluna nova serà a les 11h.21m. a Peixos. El sol haurà sortit a les 7.11h. i es pondrà a les 18.53h. Segons la meva mare vaig néixer entre les 17h. i les 18h., d’aquell dimarts de març, no ho sabia exacte, ja que, no podent néixer per via natural de cap manera –a cada moviment dins el clos matern m’anava estrangulant amb el cordó umbilical-, la van haver d’adormir amb un dosi colossal de cloroform per tal de treure’m a corre-cuita amb fòrceps. Algun àngel bo no deuria voler que prenguéssim mal, ja que el ginecòleg no va donar esperança de vida per a cap de les dues, si bé va obrar amb tota la seva ciència. Vaig néixer a casa perquè, mentrestant, al carrer hi havia la famosa vaga de tramvies de l’any 1951. Va ser un fet històric, aquesta primera protesta ciutadana a la ciutat de Barcelona en aquella llarga, sòrdida i criminal postguerra dominada pel règim autoritari de Franco. I és que potser en aquell tombant del mig segle XX, i a una setmana vista de la primavera, la vida agafa força en tots els plans de l’existència. Totes aquestes dades m’ancoren al temps i a la terra, poeta com se sent la meva naturalesa profunda.