Boulder

Al final del llibre Permagel, en la plana on s’explicita on es va imprimir el llibre hi diu també que Permagel és la primera part d’una trilogia que seguirà amb Boulder i Mamut, Si aquestes seqüeles tenen la mateixa sensibilitat i bon fer literari de Permagel entenem perfectament l’enorme èxit que ha tingut aquesta primera novel·la d’Eva Baltasar que ha sacsejat el panorama literari per l’estil, la cruesa d’alguns aspectes però també la bellesa de la seva construcció.

Han passat dos anys des de l’aparició de Permagel arriba Boulder un terme geològic que remet a les roques solitàries en mig del mar. I el llibre és això una dona solitària que gaudeix de la solitud que es mou entre mars, troba però un ancoratge en la relació amb un altra dona, la relació funciona raonablement bé fins el dia en que la Samsa, la seva companya decideix ser mare.

Eva Baltasar Sardà (Barcelona, 1978). És escriptora i poeta. Ha publicat els poemaris Laia (Premi Miquel de Palol 2008), Atàviques feres (Premi Ramon Comas i Maduell 2008), Reclam (Premi Les Talúries 2010) i, en aquesta mateixa editorial, Dotze treballs (Premi Benet Ribas 2010), Medi aquàtic (Premi Màrius Torres 2010) i Poemes d'una embarassada (Premi Jordi Pàmias 2011), és una escriptora i poeta que va passar a ser molt més coneguda i reconeguda amb l’aparició del llibre coneguda per l'obra narrativa ‘Permagel’, primer lliurament d'un tríptic escrit en primera persona que tracta controvertides temàtiques com el suïcidi, la masturbació infantil de les nenes, el lesbianisme o la no maternitat. El llibre va impactar. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, una professió que va exercir durant un breu temps donat el seu afany per no lligar-se a un treball. 2018 Eva Baltasar va fer el salt a la narrativa. Aquesta decisió va venir arran d'una teràpia amb la seva psicòloga en la qual aquesta li va suggerir que, per a posar ordre als seus pensaments, escrivís la seva biografia. Així va començar una narració en primera persona que va agradar tant a l'autora catalana que finalment es va convertir en l'obra ‘Permagel’.

La protagonista de Boulder que és com la batejat la Samsa “No li agrada el meu nom i me’n posa un de nou. Diu que m‘assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades  a tot. Ningú sap d’on venen. Ni elles ho entenen, perquè no es desgasten i perquè hi estan”. Boulder és, doncs, una dona, molt ben retratada amb la significació del nom triat, que ha aprés i frueix de viure en la solitud prop de la natura, s’hi sent atreta i no fa res per sortir-ne. Viu del treball de cuinera en diversos vaixells que es mouen per sud d’Amèrica i anant de port en port amb aventures amoroses breus fins que coneix a la Samsa i aquesta la lliga, sense deixar la seva vida transhumant sí que manté una mica més d’estabilitat. La connivència no és fàcil però va superant tots els esculls de que es van trobant, per una banda l’enyor que en moltes ocasions té la Boulder de la seva vida anterior i la voluntat de la Samsa de seguir els seus treballs.

Arriba el dia en que es podia esperar potser. La Samsa vol ser mare i per tant la vida de parella segur que canvia.

Un nou món, desconegut s’obre davant la parella.

Ens hem desplaçat des del mars del Pacífic sud fins a la Islàndia d’on és la Samsa, vides tancades, climes adversos però que fan que la seva relació vagi enfortint-se.

La Boulder -no en sabem ni nom ni cognom-, instal·lada a la freda Islàndia i amb la necessitat de treballar adquireix un foodtruck i a partir d’aquí manté encara però la voluntat nòmada i no trenca amb aquesta voluntat malgrat la relació i la feina sembla que l’hagi ancorat.

El món de la Boulder queda trastocat en el moment en que la Samsa decideix ser mare a través d’una inseminació, el neguit pels aconteixements fan trontollar la relació entre els dues dones i l’arribada d’una tercera persona quan neix la Tinna trenca l’equilibri de la relació. La Boulder expressa amb claredat la seva sensació de sentir-se apartada: “La maternitat de la Samsa és exclusiva, no m’afecta, m’ha convertit en una exiliada”.

És evident que amb aquest plantejament tota la relació trontolla i es van veient com els detalls d’aquesta maternitat afecta fins a límits insospitats la relació de la parella quan la criatura esdevé el centre d’atenció gairebé permanent i fa oblidar el tracte de relació de la parella. 

La construcció de la maternitat és un procés en que la relació de la parella es veu afectada, la construcció d’un nou espai amb un més no sempre és vist igual per cada membre de la parella i això pot arribarà a esdevenir un cert problema i malestar per la convivència.

Novel·la més que interessant, les turbulències d’una parella que fa un plantejament de vida i aquesta canvia amb l’arribada de la maternitat.

Dura en alguns moments i en altres d’un sentit poètic però sempre amb una gran sensibilitat que ajuda també a despertar els sentiments durant la seva lectura.

Estructurada en set capítols -la novel·la és relativament breu, no gaire més de 140 pàgines- va veient l’evolució personal de les protagonistes i de la parella. Llenguatge directe, que fa que la narració flueixi amb naturalitat.

Molt interessant i un cop més es mostra la capacitat narrativa de l’autora.

Boulder
Eva Baltasar
Club Editor Nº 88
Editorial Club Editor 1959
Barcelona, març del 2020