Les Odes d'Horaci segons Zanné

En la traducció de Jeroni Zanné, i en l’edició a cura del professor Martí Duran, l’Editorial Trípode acaba de publicar Odes (llibres I i II), d’Horaci, considerat el poeta líric més sobresortint de l’Antiguitat Romana.

El poeta llatí Horaci, nascut el 65 aC., poeta de la mesura, de la serenor i de la vindicació del present (carpe diem: viu el moment), va publicar els tres primers llibres d’odes l’any 23 aC. El quart llibre d’odes, escrit a petició del cèsar August, va ser publicat entre el 71 i el 13 aC.

Què fa d’Horaci un poeta clàssic? La perfecció estilística de les seves composicions i el domini de les emocions i els sentiments. És aquest capteniment ponderat el que devia inspirar Miquel Costa i Llobera quan va escriure les seves Horacianes publicades el 1906, entre les quals les dedicades als poetes llatins Horaci i Virgili, i una altra dedicada al preromàntic Manuel de Cabanyes. Costa i Llobera va escriure l’horaciana dedicada a Cabanyes animat «per l’exemple domèstic que ens havia deixat la temptativa d’En Cabanyes, escriguí llavores l’Oda a Horaci, destinada a servir de preludi davant un recull de poesies anàlogues, com ella mateixa indica».

Horaci té sempre un lloc en la literatura catalana. «A cavall entre el Romanticisme i el Modernisme, trobem ressons horacians», escriu Martí Duran en el seu text d’introducció. Ja siguin poetes o traductors com ara és el cas del modernista Jeroni Zanné, que va traduir els llibres I i II de les Odes d’Horaci ara publicades. «És en el Modernisme quan la tradició horaciana pren volada. Per a Menéndez Pelayo, la represa d’Horaci durant el Modernisme té a veure amb el desig d’incorporar el millor de la tradició clàssica a la cultura catalana», escriu Duran. De manera que abans que els noucentistes, els modernistes ja havien reivindicat el mestratge d’Horaci. El poeta Jeroni Zanné, que havia col·laborat a la revista Joventut i havia traduït les òperes de Wagner, es troba entre els traductors d’Horaci.

Jeroni Zanné (Barcelona, 1873 – Buenos Aires, 1934), una de les figures importants del Modernisme literari català, va traduir els dos primers llibres de les Odes d’Horaci a Buenos Aires, per la qual cosa el seu treball entre nosaltres havia passat força desapercebut a més d’inèdit en la seva totalitat, ja que només va publicar el primer llibre. D’aquí ve l’interès que té ara la publicació d’aquestes Odes que adapten la mètrica i el ritme clàssics a un català genuí i ben cisellat, propi de qui té maduresa artística i sòlids referents literaris com el poeta horacià Miquel Costa i Llobera, a qui Zanné va admirar i dedicar un poema quan va morir el «poeta altíssim».

L’any 1913 Jeroni Zanné va emigrar a l’Argentina, «segurament buscant un reconeixement professional que Catalunya no li va saber donar», escriu Martí Duran, i sembla una ‘pena’ compartida per molts artistes i escriptors catalans. Zanné es va trobar, però, una mica desplaçat a l’Argentina, tot i que, entusiasta com era de Wagner, va fundar a Buenos Aires una societat wagneriana, així com es va vincular al Casal Català.

La traducció de les dues primeres Odes d’Horaci va ser un fruit tardà de la fecunda activitat traductora de Jeroni Zanné, que també va traduir Goethe. El llibre de la primeres Odes va aparèixer l’any 1926 a la impremta Tragant de Buenos Aires. Per als catalans que en aquell moment residien a l’Argentina la traducció de les primeres Odes va ser un esdeveniment i va tenir bona recepció. El segon llibre no va veure la llum. Per aquest motiu cal celebrar ara –mai no és tard- la publicació de les Odes (llibres I i II) de Jeroni Zanné per situar aquest treball no només dins del corrent horacià en la literatura catalana, sinó també en el conjunt de l’obra poètica de Jeroni Zanné caracteritzada per un llenguatge culte i per l’exploració de totes les formes de mètrica possibles, tal com ressalta Martí Duran, qui també ha tingut cura de l’edició de Poesia original completa de Jeroni Zanné, publicada, com la traducció de les Odes d’Horaci, per l’Editorial Trípode.