Vacunes i parafernàlies

En la línia poc definida de la nit de cap d’any sempre neixen criatures. Algunes, després, tenen l’honor de figurar en la llista dels primers nens o nenes nascuts del país. S’explica que fins hi tot hi ha hospitals i/o clíniques que avancen o retarden el part (sempre que sigui possible) per ser els primers. Allò de  néixer a les 12 i 4 segons no cola, però vaja es tracta de que els nounats aprenguin ja que arriben a una societat competitiva en gairebé tot. Els nens i nenes nascuts primer són noticia aquell dia, en veiem les imatges al costat de pares i mares cofois amb les criatures i alguna fins i tot rep la visita de l’autoritat competent per donar-li la benvinguda al País i de passada posar davant la càmera. Tot és efímer però perquè si ara ens preguntéssim quins van ser els primers nadons de l’any 2020, potser llevat de les seves famílies ningú no recordaria que L’Aleix de Terrassa, ei, 3,8 quilos va ser el primer a Barcelona, l'Ander el primer de Tarragona amb 3,31, el de Girona va néixer a Olot i era l’Héctor amb un pes de 3,44 quilos i a la demarcació de Lleida concretament a Tremp hi va néixer la Irene amb un pes de 2,96 quilos. Satisfacció pels pares i mares. En altres ocasions sembla que alguns del nadons rebien un regal en forma de barres de pa per allò de que un nadó sempre ve amb un pa sota el braç. I també alguna entitat d’estalvi quan eren més generoses i no miraven només pel benefici els obria una “cartilla” en la que els seus avis, padrins, tiets i tietes hi anaven posant dinerons per fer un racó per quan el nen o nena fos més gran. La criatura després se’ls gastava en allò que li plaïa.

En fi tota una cerimònia i un ritual de cada any, de festejar els nouvinguts per exaltar la nova vida.

Enguany però el primers nadons possiblement tindran també el seu espai protagonista però segur que hauran de compartir amb els primers que han rebut la vacuna contra el coronavirus a l’Estat i Catalunya.

La senyora Araceli de 96 anys ha  tingut l’honor de ser la primera persona que ha estat vacunada a l’Estat espanyol amb la vacuna de Pfizer.

Aquesta vacunació ha estat en la residència pública Los Olmos de Guadalajara, Castella-La Manxa.

Però vet aquí que la senyora Araceli formarà part de la història contemporània d’Espanya per aquesta raó i potser, potser, algun dia en la residència s’hi posarà un placa recordatòria. La reflexió que ens duen la premsa que ha fet en el moment històric de la punxada han estat molt lúcides: "A veure si podem aconseguir que aquest virus se'n vagi. L'important és que tothom estigui bé".. "Tant de bo puguem vacunar a tota la població.”  La senyora això de que la punxessin no l’ha neguitejat massa ja hi estava acostumada de petita en canvi l’expectació mediàtica si que l’ha sorprès.

Després es va  vacunar a la Mònica Tapias una treballadora, de la mateixa residència, Han vacunat la infermera Carmen Carboné (està bé que es reconegui la feina que fan). La primera sanitària vacunada explica que ho ha fet per donar exemple i "animar a la majoria de la gent" a posar-se-la perquè "ha mort molta gent". Reflexió prou raonable.

A Catalunya la primera vacuna s’ha posat en una residència de L’Hospitalet, a La Feixa Llarga, i la primera vacunada ha estat la senyora Josefa Pérez, de molts anys i seguidament s’ha vacunat la directora de la residència Conchita Barbeta i la infermera que ha subministrat les dosis és l’Idoia Crespo. I així en cada regió sanitària. Ja tenim nom per la història, potser l’any vinent quan la vacunació sigui general ja no recordarem ni la cara, ni el nom d’aquestes primeres persones vacunades. Però a les hemeroteques i en arxius sonors i d’imatges sempre ens quedaran les fotos i paraules d’aquelles persones que van potser canviar el rumb de la història de la pandèmia.

Però seran elements importants quan algú decideix escriure la història de la pandèmia. No fa pas masses dies llegíem la història escrita per Josep Carmaniu i publicada a “El Periódico” sobre el Doctor Piguillem -que té un carrer important a Puigcerdà- i com va introduir la vacuna de la verola ara fa 120 anys. Piguillem va inocular la vacuna (una mica de pus d’una pústula d’una vaca) a un nen i a una nena de Puigcerdà amb un cert secretisme ja que hi havia la brama de que la inoculació de la vacuna podia provocar creixement de banyes, ceguesa o altres deformacions. Ara amb la vacuna del coronavirus alguns creuen que ens endossaran algun xip que permetrà que ens controlin i puguin arribar a modificar les nostres voluntats com a mínima. Els noms del nen, la nena i de la mare que ho va permetre no l’hem pogut trobar.

Però en els seu moment l’acció de Piguillem a Puigcerdà va generar un procés realment important a l’hora d’evitar la transmissió de la verola en aquell moment..

En fi doncs, segur que dels ara vacunats els seus noms queden registrats per la història contemporània del país.

Però l‘arribada de la vacuna (i al Regne Unit ja s’han autoritzat dues més) no ha estat exempta de la corresponent polèmica. Només faltaria que tot hagués anat tranquil. No podia ser, sempre cal trobar la raó per la polèmica.

Les primeres crítiques des d’aquí va ser per l’embolcall de les vacunes, molta bandera espanyola junt amb la d’Europa i un escut ben rellevant Gobierno de España. Calia marcar paquet?. Ens sembla que no calia, perquè en definitiva la vacuna és fruit de la ciència i no pas dels governs i també cal dir que la paguem entre tots. Ara bé si això és, si més no, qüestionable també ho és que les autoritats catalanes, el que està en funcions de president i la consellera es presentin a la Residència on es vacuna la primera persona. S’ha determinat  poca visita a les residències i es recomanava visites molts reduïdes però el dia de la vacuna això no val. Les autoritats no podien perdre l’oportunitat de la foto  i el micròfon (i de passada criticar el govern de Madrid) en posar-se la primera vacuna al país. Tampoc calia. Si critiquem, val per la bandera, val per la imatge dels polítics felicitant a la Sra. Josefina sobretot quan es busca “xupar camera” quan estem en plena pre-campanya electoral. I potser encara podem sacralitzar més el ritual i anar més enllà portant la primera xeringa de la vacunació al Museu d’Història de Catalunya. Si l’ex- Torra hi porta pancartes, la primera xeringa té més importància per la humanitat, segur.  I parlant de la senyora Josefina rebia també des dels àmbits més hiperventilats del supremacisme  que qüestiona que la primera vacuna s’hagués posat a una senyora que no era d’origen català, i que no parlava català... en fi la vacuna contra la idiotesa encara no ha aconseguit la immunització de ramat.

Per més inri dels hiperventilats els noms de les vacunades tinguin cognom català o no, seran els que romandran en la memòria de la història, les bajanades encara que siguin a través de les xarxes socials acabaran oblidant-se com s’oblidaran, escuts, banderes i presència abusives de polítics en el moment en que serà possiblement (i toquem fusta, ferro i el que calgui) el punt d’inflació de la pandèmia.

Perdurarà la ciència i el seu esforç davant la impostura i el postureig d’uns quants.

Que ja arribin les vacunes és important, no pot ser d’altre manera, i genera el normal i necessari optimisme tampoc no pot ser d’altre manera però la realitat és que la pandèmia no està controlada ni de lluny, més aviat una mica desbocada aquest darrers dies i també els experts assenyalen que encara haurem de mantenir els criteris ja coneguts de mans, mascaretes, distància i ventilació almenys en una gran part de l’any 2021 anant bé i que res s’espatlli. Així doncs vacuna a la vista. I posar-nos a la cua per rebre-la vinguin amb banderes o sense, ens saludi o no el que està en funcions de President.

La salut personal i la col·lectiva està per damunt d’aquestes nimietats.

Bones vacunes i bon 2021 altre cop.