Guasch i l'ús de la paraula

L’ús de la paraula (Cossetània Edicions) és un títol que pren un significat especial en la trajectòria poètica de Gabriel Guasch Secall (Valls, 1930). Gabriel Guasch va començar el seu camí literari en el camp de la poesia visual. Guasch és un autor que figura en la galeria d’una poètica que es basa en una expressió artística amb elements iconogràfics. Exposada en solitari i també de manera col·lectiva, la poesia visual de Gabriel Guasch va ser recollida al volum Poemes de Gabriel Guasch (1973-1991).

No va ser fins a l’any 1997 que Gabriel Guasch va publicar Escric un cercle, el primer d’una ja llarga sèrie de llibres de poesia discursiva, és a dir, amb l’ús convencional de la paraula en el camp de la poesia com la que presenta a L’ús de la paraula, llibre publicat a la col·lecció que edita el col·lectiu literari La Gent del Llamp.

En l’imaginari personal del poeta, les imatges concretes hi continuen sent molt rellevants i poblen, amb caràcter, els poemes que s’apleguen a L’ús de la paraula. Són poemes que conviden a veure, per exemple, aquest paisatge-bodegó que, en llegir-lo-mirar-lo, situa els lectors dins d’una atmosfera que ho és tant de contemplació com de reflexió.

     (...) Figures, paisatges i diplomes,

     tots sempre dins l’àmbit del marc;

     amb la finestra ajustada, que no entri

     l’aire polsós que venta el dia clar.

     Demà tot serà igual per a una vida

     que no vol mudar res del que ja té (...)

El veterà poeta Gabriel Guasch convoca els lectors a visualitzar a través de la paraula una escena quotidiana amb la qual identificar-se. Tot és proper i com dit en veu alta, com quan escriu: «Si véns amb mi hauràs de seguir el meu pas». I sí que el seguim, perquè el pas del poeta s’assembla al nostre propi pas que s’acompanya de paraules familiars i d’escenaris coneguts, així com de desitjos tan human com la llibertat personal i la col·lectiva: «No volem muralles,/ qui té la clau/ no ens deixarà sortir».

La paraula prou val una imatge quan la paraula està situada en un lloc visible en el discurs o en el poema i pot ser llegida i interpretada amb tota la seva força. La paraula val una imatge quan convoca l’energia del que és o l’aura del que va ser: «De la cadira buida, /encara se’n veu l’ombra», i la veiem tan clara, tan ben dibuixada. Perquè a totes les cases hi ha una cadira buida en la qual hi ha segut alguna persona estimada i de la qual encara en sentim, càlida i lluminosa, la presència.

Amb L’ús de la paraula, de Gabriel Guasch, redescobrim el valor de la paraula en la descripció de l’escenari de la vida quotidiana, però encara més quan revivim la quotidianitat fent-se carn en nosaltres. A través de paraules ben escairades, el poeta Guasch excel·leix a animar, a vigoritzar les petites grans coses que ens defineixen i que donen un sentit a la nostra vida.