Pandora, un nou estil de dona

De Pandora Day, la protagonista d’aquesta narració d’Henry James, en veiem el retrat psicològic a través de les apreciacions d’Otto Vogelstein, un jove comte alemany que la coneix en el viatge a bord d’un transatlàntic que va d’Europa a Nova York. El destí final del viatge és Washington, l’aristòcrata Vogelstein hi va en missió diplomàtica.

La nord-americana Pandora trenca tots els esquemes que Volgelstein té de les noies. Atret pel seu encant -Pandora és una bellesa-, encara l’atrau més el seu capteniment desimbolt, natural, sense perdre mai les formes. Un espectacle, per a Vogelstein que l’observa. A ulls vista Pandora crea formes alternatives de comportament pròpies d’una dona que s’ha fet a ella mateixa, de «noia que s’ha obert el camí tota sola», com en parlar d’ella la descriu la senyora Bonnycastle, una dama que té molta reputació en la vida social de Washington. Per la seva posició en la ciutat, Volgelstein és un convidat habitual a les seves festes d’alta societat.

Per al jove Otto Vogelstein, l’atractiu de Pandora Day té una doble cara. ¿Qui, d’Europa estant, i per tant, amb un cert encarcarament respecte del Nou Món, no contemplarà amb admiració una dona que a desgrat dels seus orígens més aviat senzills amb tanta espontaneïtat com seguretat és capaç d’asseure’s a parlar amb el president de la nació? Però pel mateix fet que la noia s’ha obert camí en tot el que s’ha anat proposant, és una noia perillosa per algú com Otto Vogelstein: «No es podia negar que una jove que s’havia sabut espavilar tan bé tota sola podia resultar d’ajuda a un marit; però el nostre aspirant a diplomàtic s’estimava més obrir-se camí per mèrits propis, i no que semblés que una dona l’apadrinava».

Otto Vogelstein encara està molt lluny de contemplar la dona com a una igual, com una companya. Vet aquí el fil conductor de la història de Pandora. I si bé Pandora amb les seves característiques resulta un model de la dona nova i segura de si mateixa tot obrint-se pas amb el segle, cal fer una lectura del que Pandora (de nom ben significatiu segons el mite grec), també representa com arquetip d’emancipació de la jove nació americana respecte de la vella Europa. Sense perdre ni una engruna d’admiració per la seva cultura enorme i diversa, Pandora Day ha volgut apreciar i estudiar bé Europa a través del seu tour.

Pandora, que es crea una cultura àmplia, amb intel·ligència pràctica prendrà sempre la iniciativa. Dona moderna en estat naixent representa el nou estil de dona que de manera tan elegant com discreta deixarà amb un pam de nas el jove que s’ha passat la major part del temps rumiant si havia de caure o no pres dels seus encants... Lent, estaquirot, classista i masclista, perquè no dir-ho, no s’adona del seu valor humà. Però Pandora, que s’ha adonat perfectament dels seus escrúpols i vacil·lacions, li demostrarà que té vida pròpia. Des de molt jove havia decidit què volia fer amb la seva vida i ho fa, tal com veiem relatat en aquesta història d’Henry James en la qual, a través de Pandora, l’escriptor retrata la societat nord-americana i els seus valors de partida per avançar, evolucionar. Henry James escriu un retrat de grup a través de Pandora Day, la noia que, amb tremp i decisió, s’obre camí a la vida amb les seves pròpies forces, un dels mites fundacionals dels Estats Units d’Amèrica.