El Talmud dels jueus

En l’edició i traducció de Manuel Forcano, doctor en Filologia Semítica i especialitzat en la història del judaisme català, acaba de publicar-se El Talmud dels jueus. Antologia de saviesa rabínica (Angle Editorial), un recull de la saviesa pròpia de la cultura jueva tradicional que no hauria de faltar a cap biblioteca.

Què és el Talmud? Per posar en antecedents els lectors, en el seu escrit d’introducció escriu Manuel Forcano: «El Talmud és un dipòsit de segles de saviesa i de reflexió tant sobre la Llei escrita com sobre la Llei oral del judaisme, i en les seves pàgines es troba dret civil, costums, llegendes,  mites, folklore, ètica, filosofia, història, ciència, astronomia, astrologia, medicina, hàbits sexuals, humor, supersticions i anècdotes que fan per il·luminar cada paraula, cada concepte, cada idea expressats en les paraules revelades per la divinitat als llibres bíblics [la Torà revelada per Déu a Moisès] i a la Mixnà [el primer aplec d’interpretacions rabíniques sobre la Bíblia hebrea]».

El Talmud, un text de textos, és una obra col·lectiva elaborada per més de dos mil rabins de tots els temps que constitueix un aplec plural de veus que debaten i analitzen de forma metòdica i acurada cada paraula, cada concepte, cada verset. I, contràriament al que es pugui pensar, el Talmud és un llibre religiós que, com diu Manuel Forcano, «permet, anima i incentiva l’estudiant a preguntar-se, a dubtar, a voler discutir allò que l’autoritat sembla haver imposat i decidit». Les discussions sobre els continguts del Talmud, doncs, tornen fecundes les contradiccions i paradoxes presents en els textos de manera que una refutació pot no servir per al dia d’avui, però obre la porta per il·luminar el dia de demà.

Llegir aquesta Antologia de saviesa rabínica no només reporta el coneixement de la tradició jueva genuïna sinó també el coneixement del que en la nostra tradició n’és deutora, no en va de la nostra tradició cultural en diem judeocristiana. Així reconeixem cites que, ja sigui en forma col·loquial, o amb paraules semblants, ens han arribat per tradició popular com ara: «No diguis: “Quan tingui temps estudiaré” perquè potser no tindràs temps»; «Malaurat aquell que no coneix la diferència entre el bé i el mal»; «El món s’aguanta sobre un sol pilar: l’home just»; o «Qui és un heroi: aquell que domina les seves passions»; i, encara, aquell verset que potser sense saber que prové del Talmud, diu: «Mentre hi ha vida, hi ha esperança».

I en els nostres dies trasbalsats, epidèmics i de gran confusió moral i cívica, fa bo de llegir sentències com ara: «Mira com es comporta la gent i sabràs quina és la llei», o «A l’home només el guia el camí que vol seguir», o «En cas d’una epidèmia o d’una pesta similar, alguns diuen que és com una guerra, però alguns altres no ho creuen», il·luminen el nostre temps present. Sens dubte la bellesa i utilitat de la tradició és basa en una saviesa acumulada que serveix en tot temps i circumstància. I atès el món d’extrem materialisme en el qual ens movem, esmento una citació que fóra bo que tinguéssim a la capçalera del llit o emmarcada en el despatx: «La primera pregunta que hom farà a un individu a l’altra vida al judici final és: “En els teus negocis, vas ser honest?”». No cal creure en cap Déu ni en cap vida després de la mort per saber que, ja en vida, sempre arriba un moment en què la veu de la consciència ens pregunta per la nostra honestedat. Si no sentim la veu de la consciència, que és just el que fa humans als humans, doncs... Així, «Talment com la meva boca, el meu cor».