Ara o mai

Tots els llibres tenen el seu fat, i alguns imposen fins i tot la seva escriptura. És el cas d’Ara o mai (Angle Editorial), de Xavier Soler (Vilanova i la Geltrú, 1945), doctor en Ciències Geològiques i màster en Hidrogeologia. Crèdits de coneixement ben sòlids en el camp científic per llegir amb interès creixent a mesura que avança la lectura, les tesis ecologistes d’aquest llibre que la pandèmia n’ha accelerat la posada en escena, ja que bàsicament ha estat escrit durant el confinament.  

Més enllà de les teories de la conspiració, la realitat és que la pandèmia, com l’autor relata en els últims capítols, és un resultat, una conseqüència del canvi climàtic que no és una frase feta, sinó una tragèdia planetària, i, per tant, també humanitària, que tants encara es neguen a acceptar. I, no obstant això: «Aquest virus microscòpic ha fet caure la imatge de falsa estabilitat del món creada al llarg dels últims cinquanta anys. L’escenari d’aquest món feliç s’ha ensorrat únicament en un parell de mesos, amb un estrèpit les conseqüències del qual no podem preveure, ni tan sols imaginar».

A ulls vista no només de científics sinó també de pensadors de diverses disciplines humanístiques, «la Covid-19 s’ha convertit en un advertiment sobre els errors comesos pels humans», escriu Xavier Soler al seu llibre de lectura tan necessària com orientativa per contrastar opinions, per no ser presoners del pensament únic i interessat. Fa molts anys que científics com ell alerten sobre els efectes perniciosos, letals hores d’ara, de les pràctiques extractives sense mesura dels recursos naturals, que no tenen recanvi, al servei d’unes industries tan lesives per al medi ambient que ens estan deixant sense aire per respirar, i no és una metàfora, ja que l’aire està contaminat, i sense aigua, ja que l’aigua del mar s’està acidificant, i sense terra, ja que creix el desert... Si no és l’Apocalipsi s’hi assembla molt, i faríem bé d’aprofitar la parada forçosa per aturar-nos no només a pensar, sinó a determinar-nos a canviar de rumb, el Titànic del sistema capitalista salvatge està a punt d’enfonsar-se, ha anat massa lluny en la seva supèrbia intel·lectual i l’egoisme més primari a favor d’uns pocs. Però no serà fàcil que la majoria entengui de manera seriosa, tot i que ens hi va la vida!, que el món no serà igual que abans de la pandèmia perquè ja no ho és, ningú no es banya en la mateixa aigua del riu.

Però, com hem arribat fins aquí? Amb una gran capacitat pedagògica i un estil literari rigorós amb els termes científics emprats, però ben proper al lector, a Ara o mai Xavier Soler va desgranant en onze capítols el que és útil saber per poder obrar a favor de la vida del planeta, ara ja amb urgència. En primer lloc, conèixer el planeta que habitem; l’abisme del temps o les dades macro dels mils de milions d’anys de la Terra i la vida sobre la Terra; la nostra evolució com a humans i com som realment: sense poesia ensucrada i amb prosa vigorosa podem conèixer com funciona el nostre cervell; el clima global i els canvis climàtics d’abans i d’ara, l’últim ens pot portar a l’extinció; l’escalfament global i la reacció: ara o mai, seguit d’una exposició molt ben documentada sobre la primera pandèmia global, i el motiu pel qual ha estat escrit el llibre: l’oportunitat per canviar i com podríem fer-ho.

A ningú no escapa que durant el segle XX, i sobretot en les últimes cinc dècades, hem trastocat en grau superlatiu el fràgil equilibri ecològic del planeta. Per revertir els efectes negatius, mortífers, «cal pensar i actuar globalment», escriu el professor Soler, per poder transformar no només de manera intel·ligent sinó també responsable, els sistemes econòmics que ens han dut a aquest estat de coses. No és cert que no puguem viure sense la societat de consum induïda (una cosa és consumir i l’altra ser consumistes) que ha trastocat els valors essencials per a la vida humana més elementals, i ja no parlem dels valors espirituals, pràcticament absents en un món totalment secularitzat. La pandèmia ha mostrat que podem treballar d’una altra forma i viure d’una manera més austera sense que s’alteri la suposada «felicitat» que ens ven la propaganda a interès de tothom menys de l’interessat, que acaba convertint-se en un esclau del sistema per assolir el que el sistema mai no li atorgarà perquè seria com matar la gallina dels ous d’or.

Som enmig de la pandèmia i milions de virus recorren el món. Un cop oberta la capsa de Pandora els científics avisen que n’hi pot haver d’altres. Ara o mai, doncs, per acarar amb fermesa un canvi en el sistema de vida que coneixíem fins ara per anar-nos situant en un nou escenari que aturi l’escalfament global que fa pujar el nivell de l’aigua del mar, que enverina l’aire que respirem, que alimenta la proliferació de virus, ja se sap, a l’estiu tota cuca viu. Fem-ho pels nostres fills i nets. Per comptes de queixar-nos, agafem les regnes a les nostres mans i empenyem governs i estats perquè compleixin amb els protocols establerts en cimeres que de moment són pura retòrica, treballem per pal·liar i revertir el canvi climàtic. Nosaltres som i podem ser l’agent del canvi, però hi ha d’haver la voluntat de fer aquesta revolució, aquest viratge del marc mental. Hem de crear una massa crítica que obligui els polítics a fer el que fins ara no han fet, presoners dels grans oligopolis i sistemes financers. Hem de crear un altre estadi de felicitat, alguna cosa més profunda, per autèntica, que la falsa societat del benestar, que ja ha fet fallida: la procura d’una vida que ara, ho sabem molt bé, perilla de debò per a les generacions futures. Cal confiar en la nostra capacitat d’imaginació per transformar una realitat que de fet ja no existeix, el món en el qual crèiem viure és un miratge, el món real se’ns està quedant als dits. Però com que l’esperança forma part del nostre ADN, servim-nos d’aquest motor per posar-nos mans a l’obra, la lectura d’Ara o mai, de Xavier Soler, és una invitació a fer-ho.