La sostinguda insostenibilitat de la selectivitat

Doncs es veu que l’actual selectivitat és insostenible. Tants anys que fa que se sosté i no era sostenible. Com s’ho fa? Com ha estat possible aquest miracle? Se l’ha discutit des que tinc memòria i malgrat tot, ha resistit ufanosa totes les proclames. Ara podria ser que fos de debò i que la nostra coneguda “sele” hagués de passar a la paperera de la història. Aquesta sí que és poc sostenible. Se’ns està omplint a caramull d’un temps ençà. Tant dir de reutilitzar, de reciclar i, en canvi, hi llancem embalums de tota mena amb absoluta alegria.

L’acusació és sobre un delicte major: “memorística”. Aquesta és nova. Fins ara l’argument conegut era que et jugaves el teu futur en una prova, en un moment. O l’altre, que no calia saber tant de català o d’història si anaves a estudiar enginyeria d’escuradents.  En canvi, “memorística” no era una arma emprada. És un camí interessant. El camí de l’aprenentatge sense exercici de la memòria. Es tracta de saber fer coses però sense necessitat d’emmagatzemar-les. És com fer el pas de l’ordinador al chromebook. No cal memòria si tens el núvol. Els exàmens de MIR són massa memorístics? Les oposicions a notari? Uf, això sona molt poc competencial. Quin problema tenim amb la memòria? Reformarem tot el sistema d’acreditacions de coneixements en base a aquesta acusació?

Home noi! Que no et cal tenir a la memòria el que pots trobar a Google! En l’era del coneixement a la xarxa és una pèrdua de temps i de recursos esforçar-se per omplir d’andròmines la memòria. A més! els coneixements d’avui són obsolets per demà passat!

Res de tot això és cert, però fa de tan bon sentir.

Insostenible? Per a qui? Com? Mostri’m les dades!

Un de cada quatre estudiants de batxillerat abandonen! Cal reformar el batxillerat!

Bé, diguem-ho tot. Una bona colla d’estudiants entren al batxillerat malgrat el consell orientador de secundària i sense fer cas de les qualificacions obtingudes. És perfectament possible entrar al batxillerat amb dues assignatures suspeses des de l’ESO o fins i tot, tres. És perfectament possible entrar al batxillerat sense haver aprovat un sol examen de català, per exemple, en sa vida. També es pot accedir-hi per provar. Malgrat totes les evidències, l’alumne i la seva família tenen tot el dret del món a intentar-ho, a creure que aquell any el marrec es posarà a la feina. De vegades, efectivament, contra tot pronòstic, se’n surt. La major part, no. Potser el que cal és reformar la via d’accés al batxillerat. Potser cal plantejar-se d’una vegada unes titulacions diferenciades a l’ESO. Perquè clar, seguir sostenint artefactes insostenibles… Sona complicat.