Llavors de l'ànima

Nascuda a Anglaterra i criada a Califòrnia, on resideix és autora de més de vint-i-un llibres traduïts a més de quinze idiomes, Llavors de l’ànima també ha estat traduïda al castellà (Semillas del alma) per Kristine Doll. En ambdues edicions el llibre s’acompanya d’uns mots de Laura Archera Huxley, amiga que va ser de Carolyn Mary Kleefeld, i qui escriu aquesta introducció seguida del text del pròleg (aquí en la seva versió catalana) que em va plaure d’escriure impressionada per lectura de Llavors de l’ànima. En cadascuna de les meditacions psicoespirituals de Carolyn Mary Kleefeld trobareu motius d’inspiració.   

«Es diria que la vida, com la Terra, com el Sol, té una forma rodona com un gresol. Si més no ho és el seu recorregut. Enganyosament ens sembla que avancem en línia recta com la via del tren, sempre endavant vers un horitzó que veiem allà al fons. Però així que hi arribem, l’horitzó avança, però dibuixant una circumferència. És així com els extrems es toquen: Orient i Occident, el dia i la nit, l’hivern que dóna pas a la primavera. I essent els extrems, els oposats, idèntics en naturalesa, coneixent, observant i vivint aquesta realitat, és com podem transmutar a l’interior d’aquest vas les vibracions d’odi o animadversió en vibracions d’amor i fraternitat. Una alquímia, sí, una refinació de les impureses amb què ens anem carregant pel camí del pedregar (la facilitat). Cal, doncs, un treball de rectificació que té lloc en un no-lloc, ja que que no sabem encara on ubicar aquest espai intern que constitueix el més profund del nostre ésser, tot i que l’hàgim imaginat de diverses maneres en un gresol o en un calze espiritual.

Es diria que els éssers humans ho som de moltes menes, però n’hi ha dues que són paradigmàtiques: els qui viuen d’una manera biològica i psíquica, sense gaire més en consciència, i els qui, advertint en les seves experiències alguna cosa que va més enllà dels paràmetres físics i psíquics del seu ser, busquen el que no saben, però intueixen. I amb aquest esperit que es manifesta a l’interior de l’ànima anhelant s’afileren amb la humanitat que fa una pila de segles que busca el mateix.

El conjunt de la humanitat ha anat creant formes espirituals, filosofies, ciències, arts, creences, religions, escoles iniciàtiques i de formació humana per arribar a aquest saber que, tenint present aquest principi de polaritat, en el seu extrem es mostra de forma simple, senzilla, transparent. Però per arribar a aquesta senzillesa, enrevessats com som, quantes teranyines no ens hem de treure del cap! És a dir, per avançar en la descoberta del que som en essència de forma nítida i integral hem de recórrer un camí de tornada. Del principi al principi, d’Alfa a Omega, de la llavor a la llavor que podríem veure com una espurna de llum ja que, segons el relat tradicional, la creació comença amb un fiat lux, la qual cosa també s’expressa en aquell moment cimal de comprensió quan exclamem: ara ho entenc!, com si un raig de llum travessés l’habitació fosca del cervell.   

Aquests dos paràgrafs són reflexions en veu alta a propòsit de la lectura enamorada, cal dir, de Llavors de l’ànima, obra de l’artista plàstica, poeta i escriptora nordamericana d’origen anglès Carolyn Mary Kleefeld, diverses vegades nominada al The Pushcart Price pels seus llibres, una desena pel cap baix.

La imatge que suggereix el títol Llavors de l’ànima és una imatge tan real com poètica. Una imatge que condensa el procés de la vida, un camí que va de la llavor primigènia, original que som cadascú, a la llavor destil·lada al final del procés de la vida un cop adquirim el coneixement del que no sabíem que sabem, encara que això sembli una paradoxa. Aquest camí que va de l’origen a la consciència és el camí de la vida, el camí de l’Art veritable del qual les diverses arts són expressió mirífica. Coneixent la mònada coneixerem l’arcàngel, diu la filosofia hermètica. Això ets tu, diu la filosofia hindú Vedanta, donant a entenent que en essència som exactament el que és la mateixa vida: una realitat tan eterna en la seva essència (més val guardar el centre, diu Lao Zi al Llibre del curs i la virtut), com sempre en evolució, el ser i el no-res se generen l’un a l’altre, trobem escrit al mateix llibre.

El conjunt d’aforismes que integren Llavors de l’ànima de Carolyn Mary Kleefeld són un veritable condensat de saber. Però no un saber erudit o llibresc, sinó un saber real, viscut, un saber creat, fruit de la contemplació de l’experiència que té lloc en aquell indret en què el temps cronològic no té cap poder: el lloc del temps que no passa, un temps sense temps, etern ens sembla, com el que vivim en el temps de la infantesa. Un temps esfèric, de plenitud. Així podem veure l’ànima, esfèrica, en el seu ser complet. Fer-se una ànima, deien els romàntics, i no els faltava raó, ja que és treballós treure la pols que no deixa veure la bellesa de la fusta de l’ànima, o la claror dels seus vidres quan estan macats si veiéssim l’ànima com una casa. La feina de tota una vida és polir la pedra angular del nostre propi edifici, i, per extensió, de l’edifici de la creació, una obra constantment en marxa, tot i que basada en una mateixa energia que no es destrueix, tan sols canvia d’estat i de forma. Així, escriu Kleefeld en un dels seus pensaments: Tots som forces i instruments de la Natura i expressem cadascun dels seus crits i murmuris en una simfonia de creació en contínua evolució.

Tot aquest procés evolutiu l’ha anat descobrint, fent conscient Carolyn Mary Kleefeld, poeta artista, artista poeta. I, pensant des de si, pensant des de la pròpia experiència, ha escrit un llibre que és un escandall preciós com un tresor i inspirador com una sortida del Sol. Ha elaborat un llistat dels seus descobriments vitals transformats en aquest tipus d’alta poesia que són també els aforismes. Escriptura, jo diria, molt en la línia de mestres antics de la tradició cristiana com ara els Pares del Desert, Dionisi l’Aeropagita, Mestre Eckhart, Hadewijch d’Anvers, Caterina de Siena, Teresa de Jesús; o més moderns com Teresa de Lisieux, Thomas Merton, Leonardo Boff. Només són uns exemples als quals hem d’afegir mestres de les tradicions orientals, taoistes com Lao-Zi i Chuang-Zi, i encara mestres moderns com els hindús Ramana Maharishi i Sri Nissargadatta Maharij, o el mestre zen Keiji Nishitani; o pensadors tan singulars i inspirats en la Tradició Perenne com Louis Cattiaux, autor de textos com el Missatge retrobat i Física i metafísica de la pintura, i amb qui l’estil pictòric de Carolyn Mary Kleefeld té punts de confluència quan expressa el seu art de forma figurativa-imaginativa-simbòlica.

En una de les cites de Louis Cattiaux a Física i metafísica de la pintura, trobem aquesta de Lionello Venturi: Quant a la tècnica es poden produir progressos, en l’art no. Aquesta cita defineix bé la concepció que Cattiaux té de l’art i la seva veritat profunda, i que convergeix amb l’art plàstic que cultiva Carolyn Mary Kleefeld: un art genuí, sense impostacions. No siguis sinó tu mateix, escriu Cattiaux al Missatge retrobat.

L’art genuí de Carolyn Mary Kleefeld és com els seus aforismes perquè troba la inspiració en el seu esperit net de noses, de condicionants. Quan ja s’han assimilat aprenentatges i lectures, sorgeix, diàfana, la pròpia veu: Sigues simple, directe, fidel a la teva ànima, escriu Kleefeld a Llavors de l’ànima.

El conjunt que integra Llavors de l’ànima sembla escrit a poc a poc perquè és a poc a poc que se’ns va revelant l’essencial de l’existència si estem atents. Aquest recull d’aforismes de Carolyn Mary Kleefeld està constituït per vint-i-cinc capítols que van des de posar el focus en la singularitat interna en la multiplicitat, l’autoritat interior, la gosadia, el valor del silenci, el moment etern i la navegació en el canvi, fins a l’experiència somàtica, la sensibilitat, la resposta a la vida que només podem trobar en nosaltres mateixos, el metge interior, la saviesa del no-saber (la innocència), la creació a partir del no-condicionat, l’autonomia de les lleis de la natura, l’observació del teatre de la vida, el contacte amb la pròpia ombra, la claredat suspesa, el gra que hem de moldre en el camí espiritual, camí alquímic que Kleefeld ha elaborat de forma artística a Alchemy Oracle.

Som davant d’un llibre sapiencial a la manera de l’anònim anglès del segle XIV El núvol del no-saber? Som davant d’un llibre inspirat, visionari, com el Missatge retrobat de Louis Cattiaux? Som davant d’un recull de pensaments sobre l’espiritualitat com els del filòsof i matemàtic Blaise Pascal? Aquestes comparacions només han de servir d’orientació cultural, ja que en realitat ens trobem davant d’un llibre fruit de la destil·lació personal de les vivències internes de Carolyn Mary Kleefeld, un ésser tan flexible i porós com intuïtiu, creatiu i reflexiu. A Llavors de l’ànima trobem escrit en petites frases aforístiques el recorregut d’una ànima en el seu camí de perfecció, com hauria escrit Teresa d’Àvila, escriptora i religiosa de personalitat tan forta com sensible i abrandada espiritualment, com la mateixa Carolyn Mary Kleefeld, que en un dels seus pensaments escriu: Sigues valent, accepta estar sol amb la teva veritat; reverencia-ho com el teu gresol de llum.

I és que no n’hi ha d’altra, de veritat, que aquella que escoltem i se’ns revela com una espurna de llum de la Saviesa Universal en el no-lloc, el gresol intern, el vas esfèric i espiritual per respondre’ns a nosaltres mateixos en el trajecte que va de la llavor original, genuïna, a la quinta essència o la llavor destil·lada. Mentrestant, la vida, l’art, l’amor i la relació amb els altres com a vies de coneixement, d’aprenentatge.