Joana i el valor de viure

L’infant és la llavor que fecunda tota la nostra biografia no pas per definir-la de forma concloent, ja que el canvi, la conversió, la metamorfosi sempre es possible i redemptora, sinó per explicar-nos i orientar-nos en el camí de la vida, la selva obscura en la metàfora del Dant.

Aquesta llavor que és el nostre fonament, recorre com un fil d’or Joana, el Valor de viure. Barcelona, 1937-1957 (Pagès editors), d’Amor Estadella Puigvert, en la ressenya biogràfica de la qual llegim que va néixer a Badalona l’any 1937 de mare vident i tarotista (tot i que al llarg del relat tenim notícia que va fer moltes altres feines per sobreviure) i de pare anarquista, la qual cosa condemna la noia a un pare absent, ja que el pare va acabar per exiliar-se arran de la repressió de la postguerra.

La Joana, alter ego d’Amor Estadella Puigvert, es guanya la vida des de molt jove fent de model d’artistes sobresortints del moment. Sobta la maduresa d’una noia que quan es casa només té dinou anys. Mentrestant, en el temps de la jovenesa haurà fet una amistat que serà un oasi per a la Joana i l’Alba, filla d’un dels artistes pels quals posa la Joana. De classe social molt diferent, comparteixen un sentiment de desemparança i de desarrelament que amb el temps es va modificant precisament a través de l’afecte i confiança que les uneix. Per preservar aquest espai d’intimitat que permet a les dues joves créixer com a persones en un diàleg que més d’una vegada pren volada filosòfica, al principi guarden l’amistat en secret. A poc a poc, però, les joves es van obrint a la possibilitat de compartir-la amb les respectives famílies fins que la Joana es casa i l’Alba viatja a Alemanya, fets que, tot i les cartes creuades, les allunya, si bé aquella amistat ha deixat una empremta prou fonda com perquè l’autora d’aquesta narració n’hagi donat fe escrita en la talaia dels seus més de vuitanta anys.

En el relat, escrit amb un estil tan diàfan com personal, amb ressons de la Mercè Rodoreda més plàstica, i amb la voluntat de descriure una atmosfera, un ambient, assistim a les trobades de les dues amigues en els llocs més emblemàtics de la Barcelona de l’època. Un viatge, doncs, en el temps, i també en l’espai que es donen les amigues per fer fluir, disteses, unes converses sinceres en les quals s’evidencia la fortalesa interior de la Joana d’on emergeix, vivíssima, la seva capacitat per superar situacions terribles que no faria gens estrany llegir-les en les novel·les de Juli Vallmitjana o en els poemes de Joan Salvat-Papasseit.

Per les ferides respira l’ànima quan la ferida es transforma en un espai per on passa la llum, i així les dues noies, d’esperit lliure i amb un immens anhel per fer créixer la seva llavor interna a través de l’art, dels estudis de signe humanístic i la relació harmònica entre les persones, van trobant la manera de realitzar-se com a persones. En el cas de l’Amor Estadella Puigvert sabem que a través d’una obra creativa i també com a tarotista en un retrobament tardà amb l’esperit de la mare, tancant així un cercle de creativitat que la va dur a viure al Pallars Jussà, on continua el seu aprenentatge sabent que aquesta és una tasca que no té final. Des d’aquest indret l’autora ha rememorat ara el camí que fa un grapat de dècades que l’ha dut fins aquí. En aquest llibre, potser el primer d’una sèrie, Amor Estadella hi narra els seus primers vint anys en un relat minuciós i equilibrat entre l’horror d’alguns fets viscuts i la tendresa dels sentiments i la sensibilitat afuada que li han permès de superar-los.

Sí: cal Valor per Viure en consciència des de la llibertat més plena per tal de fer-se responsable d’una mateixa. En el seu relat, Amor Estadella Puigvert fa una crònica on senyoregen les qualitats humanes que, com un far, il·luminen els passos de la noieta que un dia va ser, la mare de la dona que és avui. Néixer per una mateixa és l’expressió més exacta per descriure aquest itinerari vital plasmat a Joana, el Valor de Viure.