Parlar en va de competències

Com que no votem a Cubelles ens estalviem de dir si la votaríem o no.

Però al marge d’aquestes consideracions més o menys interessades el que voldríem d’entrada és manifestar tota la nostra solidaritat i suport a l’Alcaldessa davant el tràngol que significa que hagi estat objecte d‘una querella per part de la fiscalia i que se la investigui pel pagament de les quotes a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència), entitat que sapiguem no és ni il·legal ni prohibida. L’AMI és una associació vàlidament constituïda, inscrita en el corresponent Registre d’Organitzacions Associatives dels Ens Locals de Catalunya amb el número d’inscripció C025/12. I en el pròleg dels seus objectius explica la raó fundacional: Esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per dur el poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals. Que sapiguem avui per avui associar-se per obtenir la independència no és, encara, delicte.

Resulta que l’alcaldessa va signar els decrets de pagament de les quotes des de l’any 2015 fins el 2018. Cubelles com tant altres municipis es van adherir a l’AMI amb un aprovació per majoria simple al Ple. Per tant l’Alcaldessa materialitza el que va acordar el Ple. Si no ho fes potser la fiscalia també obriria expedient?

Segons la fiscalia la seva adhesió “va causar un perjudici a la hisenda de la corporació local de 1.231 euros, els quals no s'han retornat fins ara” i també va assenyalar que la interventora municipal i el Cap de Fiscalització del consistori van emetre un informe el març del 2020 on constataven la seva disconformitat amb la quota de l'AMI dels anys 2019 i 2020.

I per tot plegat, el fiscal considera que Fonoll hauria comès un delicte de prevaricació administrativa i un delicte de malversació de fons públics, i insta el jutjat de Vilanova i la Geltrú a obrir una investigació

Una nova manera de perdre el temps i els recursos. Hi ha decisions polítiques i això s’ha de saber.

El cert és que el TSJC (Tribunal Superior de la Justícia de Catalunya) va anul·lar l'adhesió d'un altre ajuntament a l'AMI, afirmant que la afiliació a l'entitat "ultrapassava l'àmbit de les competències locals". I la fiscalia en el cas concret de l’alcaldessa de Cubelles diu que, va decidir “ignorar” aquestes advertències i va dictar uns decrets que “no tenien cap encaix en el marc de les competències que tenia legalment atribuïdes”.

Els ajuntaments formen part de moltes associacions de caràcter municipalista en els que es debaten polítiques públiques, es concreten projectes i programes d’actuació o bé s’estudia estratègies conjuntes que moltes vegades van més enllà del propi àmbit d’un municipi concret.

Les entitats municipalistes prenen decisions que poden ser discutibles però no té cap sentit que es judicialitzin sobretot perquè en aquets cas ens movem en el terreny de les idees i que se sàpiga lluitar per la independència avui per avui no és punible.

Una mica de serositat en fer determinades afirmacions. Ara ja fa uns anys les dues entitats municipalistes agafaven el compromís d’instaurar una nova forma de govern local que vol dir intentar aprofundir en els processos democràtics que fessin compatible la defensa dels interessos col·lectius i els legítims interessos particulars de cada ciutadà o ciutadana. Per fer possible això és del tot necessari dotar d’estabilitats els governs locals i crear les necessàries xarxes entre els territoris propers que permetin analitzar conjuntament i coherentment l’organització pròpia per servir millor a la col·lectivitat amb una bona organització. Doncs ben segur que entre els processos democràtics de que parlaven és el de poder associar-se per defensar el dret que la ciutadania es defineixi sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya. Res no ho prohibeix.

A part de que tot plegat el que diu la fiscalia sembla una mica exagerat i fa ferum d’una voluntat de persecució que sincerament crec que no aporta res positiu però el que ens deixa perplexes és que un tribunal parli de que l’adhesió s’aparta de la competència local demostra crec una manca d’informació. Retreure que l’alcaldessa va decidir “ignorar” aquestes advertències i va dictar uns decrets que “no tenien cap encaix en el marc de les competències que tenia legalment atribuïdes” és ignorar, sí, la realitat dels municipis.

Si s’hagués “d’empaperar” a tots els ajuntaments que han exercit competències que no li eren pròpies davant l‘absència de les administracions superiors als jutjats hi hauria una cua que deixaria en un no res les cues de la vacunació.

I també deixar clar si els ajuntaments exercissin estrictament les seves competència el país estaria aguant-se d’un fil.

Els estudis fets al llarg dels anys assenyalen que els ajuntaments de Catalunya destinen entre un tretze i un disset per cent aproximadament dels seus recursos a serveis que no li són propis. Aquesta contradicció entre l’aportació de recursos i la no possibilitat d’usar les competències han estat abastament denunciada pels responsables de les organitzacions municipalistes

Des dels ajuntaments es segueix reclamant una amplia competència en matèries com la sanitat primària, l’educació, les polítiques socials i concretament en les que fan referència a la lluita per l’ocupació. Es reclamen perquè són competències d’una proximitat innegable a la ciutadania i, per tant, molt més àgils de gestionar des de les administracions de proximitat com són els ajuntaments. Competències, doncs si, amb tota la responsabilitat que això comporta, amb possibilitat d’equilibris o de geometries variables en funció de les capacitat de les ciutats i territoris, però això comporta innegablement una dotació de majors recursos.

Que la fiscalia invoqui les competències sembla doncs una broma de mal gust.

Però això dels recursos dels ajuntaments ja són figues d’un altre paner.

Acabar com començàvem. Solidaritat i tot el suport a l’alcaldessa de Cubelles. Prou ja de tanta comèdia!