Profetitzaràs

Profetizarás (Huelga & Fierro), de Mariana Colomer (Barcelona, 1962) és una pedra preciosa, una joia poètica enmig d’un magma de descreença i mancança espiritual profunda que té com a conseqüència que aflori el regne de la corrupció i les fake news que emmascaren la realitat, fins i tot la més superficial.

No sempre ha estat així: durant segles la poesia havia estat una via de coneixement espiritual. Més encara: els/les poetes expressaven la vida de l’ànima a través de la poesia, també la visionària, també la profètica. Mariana Colomer reprèn aquest fil d’or precedit per poètiques de l’amor diví com les poètiques de les beguines del segle XIII. Com la d’elles, la poètica de Mariana Colomer és fruit de la seva experiència més íntima de relació amb aquest Tu que escriu amb majúscula. En aquest diàleg en percep les gràcies, les qualitats, els dons: «Tu Nombre»; Tu grandeza»; «Tu fuego»; «Tu amor»; «Tu lumbre»; «Tu altar...»

Dividit en quatre apartats: Últimas alboradas; La vocación; La Madre habló; i Palabras proféticas a la mujer, a la ciudad y al mundo, aquest llibre de Mariana Colomer apel·la a la consciència espiritual adormida, si bé aquesta algunes vegades expressa un malestar difús i un gran desconcert per la immoralitat ambient. No tot està mort, doncs, dins nostre, i és que la naturalesa humana està constituïda per alguna cosa més que biologia i psiquisme. Hi ha en nosaltres una set espiritual que cada dia que passa troba menys fonts on abeurar el seu anhel, la secularització de les nostres societats i l’auge del materialisme ofega un dels desitjos més humans: la transcendència. Per aquest motiu hi ha una part de nosaltres que s’enyora d’aquest Principi espiritual. I és així com versos càlids i propers calen fons en l’ànima assedegada de retrobar-se amb aquest Principi: «Él quiere que tu comas en su mesa,/ y para siempre vivas en su casa./ Quiere darte de nuevo su heredad».

Es tracta, com ja s’invita en els evangelis, de com fills pròdigs retornar a casa, de reconèixer la part espiritual del nostre ésser, de no deslligar l’ésser espiritual de la vida quotidiana, ja que l’esperit es realitza en la matèria, com la matèria s’espiritualitza des del moment en què li reconeixem l’entitat i vivim d’acord amb aquesta naturalesa.

El/la poeta que surt d’ell/d’ella mateixa per obrir-se de manera totalment despresa a la Realitat immensa que l’habita, adquireix la capacitat tant de mostrar la veritat d’aquesta Realitat com de profetitzar-la com van fer els vells profetes de l’Antic Testament, o els més recents: Joan el Baptista i Joan l’Evangelista, el poeta de l’Apocalipsi.

A l’autora de Profetizarás se li revela la capacitat de ser profeta, si bé de seguida es fa conscient que complir amb aquesta tasca serà un camí dur en aquest món on imperen valors tan contraris a la moral: «Los amigos del Mal a menudo qué afables/ con muy buena presencia y gran sonrisa./ Ahora no aparecen en su vocabulario/ el odio, la calumnia/ la venganza...,/ no sea que alguien piense que todavia existen./ La palabra que suelen pronunciar a menudo,/ simulando que tienen corazón,/ és “solidaridad”./ En su nombre cometen, silenciosos,/ los actos más abyectos, desde luego/ sin perder la elegancia ni la calma.»

Profetitzar passa també per la denuncia, l’advertiment, el descobriment de la veritat. Si el diable es presentés amb la seva cara autèntica tothom s’apartaria. Però aquest diable pot ser també dins nostre i mostrar-se en la disfressa d’un posat fraudulent tant com en la falsedat de les paraules. Alçar el vel i mostrar la veritat al nu demana tanta gosadia espiritual! És l’Esperit, però, qui dóna una gran força a la poeta de Profetizarás, amb la llum pentecostal que també li és donada a través de Maria, la Mare, discerneix l’engany i és en nom del Nom que el mostra i denuncia. Profetizarás, de Mariana Colomer, és un llibre tan bell amb la seva paraula exacta, inspirada, il·luminada, valenta. Celebrem, agraïm el seu do.