Dietari espiritual de Dag Hammarskjöld

Coeditat per Viena Edicions i la Fundació Joan Maragall s’acaba de publicar un dietari de naturalesa excepcional: Fites. Dietari espiritual d’un home d’acció, de Dag Hammarskjöld (Suècia, 1905 – Zàmbia, 1961).

Hi ha llibres que arriben a les mans com un regal meravellós i inesperat. Fites, de Dag Hammarskjöld, és un d’aquests llibres atès que abans de llegir-lo jo no sabia res d’aquest «servent de la pau», títol que se li va atorgar per la seva tasca com a secretari general de l’ONU. El premi Nobel de la Pau li va ser concedit de manera pòstuma, ja que Hammarskjöld va morir en l’accident que va patir l’avió en què viatjava el 18 de setembre de 1961, en plena missió pel conflicte del Congo, i del qual els escolars de la meva generació sentíem a parlar amb tanta curiositat com desconcert, llavors el món africà ens era tan remot i estrany.

El pas del suec Dag Hammarskjöld per les Nacions Unides fa de bon estudiar, ja que en aquest temps aquesta institució es trobava en una situació fràgil en el delicat context de la guerra freda. Fites, amb un estudi introductori de Miquel Calsina i traduït per Meritxell Salvany, és el dietari espiritual, doncs, d’un home d’acció tant com el dietari d’un místic del segle XX que transmet les més fondes experiències humanes. El sentit més humà i, per tant, espiritual, d’una obra escrita prové d’haver-la fet passar per un raonament com ja va veure Agustí d’Hipona.   

Iniciat el 1925, i obert per espai de tres dècades, aquest dietari té un buit que va de l’any 1931 a l’any 1944 durant els quals no va fer cap anotació. El va reprendre l’any 1945, potser en coincidència amb el final de la Segona Guerra Mundial. «A cada instant et tries a tu mateix», escriu ja d’entrada Hammardkjöld iniciant una meditació sobre l’entitat que anomenem «jo», i que tal vegada li venia inspirada per Martin Buber i el seu famós assaig titulat: Jo i Tu, en el qual el filòsof jueu considera que la paraula primordial és relacional: el jo no sabria res de si sense el tu. Buber, així com una plèiade de místics europeus com Mestre Eckhart, Tomàs de Kempis o Sant Joan de la Creu, forma part del bagatge cultural i espiritual de Dag Hammarskjöld, a qui entre els seus escrits del dietari també es va trobar una col·lecció d’haikus, aquestes delicades i succintes composicions pròpies de la cultura budista zen japonesa.

Dag Hammarskjöld, que en l’exercici de la seva tasca com a secretari general de l’ONU va haver de prendre sota la seva responsabilitat tantes decisions compromeses, escriu en un apunt de l’any 1952: «Faci’s la vostra voluntat...». I continua: «Posar l’interior per davant de la façana; l’ànima per davant del mundà... et porti on et porti. I així evitar que l’interior esdevingui la disfressa d’una façana, sense tancar els ulls a tot allò que el que portem a dins pot aportar al món». Quantes vegades no es devia donar consell a si mateix en el seu complex obrar diari tal com ho expressa en aquesta anotació: «Entendre... des de la serenitat. Gestionar... des de la serenitat. Vèncer... des de la serenitat». El que comptava per a ell, doncs, és l’estat d’esperit amb què s’afronta la realitat immediata. I amb una fe adulta, treballada, el gran home diu que creu perquè si ell pot ser és perquè Déu és. A Dag Hammarskjöld, de cultura vastíssima i lectures profitoses, tot li parlava en el fons i en la forma, i amb intel·ligència espiritual s’orientava per distingir l’essencial de l’accessori: «Al camp de batalla on Ormuz va lluitar contra Ahriman, qui es dedica a espantar els gossos perd el temps». Un apunt que, escrit l’any 1956, ens remet directament als nostres dies confusionaris.

En el text introductori al dietari de Dag Hammarskjöld, Miquel Calsina escriu que en una carta dirigida a Leif Belfrage, amic i col·lega a qui va voler deixar constància de l’existència del text i de què fer-ne arribat el cas, Hammarskjöld descriu el seu diari com «una mena de llibre blanc sobre les negociacions que duc a terme amb mi mateix i amb Déu». No ens poden passar desapercebudes les expressions «llibre blanc» i «negociacions», tan pròpies del llenguatge polític i diplomàtic.

És una bona notícia per al nostre marc cultural la publicació de Fites, ja que la lectura d’aquest dietari espiritual de capçalera ens ofereix autèntics «fulls de ruta» (i aquí  utilitzo expressament una denominació ben de la nostra època) amb afirmacions com aquesta: «Més enllà de la por: restar oberts». Una actitud positiva i receptiva que ens pot servir de guia per resoldre’ns tan personalment com col·lectivament en els nostres dies trasbalsats.