Estimat Ramon

Si festes i aniversaris tenen la seva capvuitada, també la tenen els dols: no he sabut de la mort de Ramon Cotrina fins fa poc, quan l’editorial Viena ha publicat Estimat Ramon, un llibre-homenatge que familiars i amics han dedicat a l’excapellà, poeta, prosista, traductor, conferenciant, professor de ciències socials i de català, i, en el meu cas, de literatura catalana a l’ICESB.

A partir del 1983, durant set anys Ramon Cotrina va dirigir el Laboratori de Sociologia de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. A través d’una amiga, la il·lustradora i escriptora Gemma Sales, vaig saber que els dimarts a la tarda el professor Cotrina feia una classe de literatura catalana. Hi vaig assistir dues temporades que em van resultar molt estimulants per a la meva escriptura. Quan vaig publicar el meu primer llibre, El vel d’Harmonia (1991), li vaig demanar que escrivís unes paraules de pròleg. Són paraules en què l’home de lletres i traductor excel·lent dels contes de Wolfgang Borchert, de Pregàries, de Michel Quoist, de Gianni Rodari, Bertolt Brech i Franz Kafka, hi va voler afirmar la gràcia de les dones que escrivim en la llengua i l’esperit d’aquesta terra.

A Estimat Ramon, els lectors podran fer-se una idea de la personalitat polifacètica de Ramon Cotrina, que va fer la seva carrera eclesiàstica a Vic, ciutat a la qual es va vincular de ple. Va formar part d’aquell fogar que es va anomenar grup Estudiants de Vic 1951, que va apadrinar Carles Riba. El jove Ramon Cotrina va ampliar els seus estudis a Roma: a la Pontifícia Universitat Gregoriana i a la Universitat Angelicum, on es va llicenciar en Sociologia. Del 1963 al 1965 va residir a Alemanya, on va exercir de professor en un internat de noies a Baden-Württemberg. En retornar, va ser professor del seminari de Vic, i amb Ricard Torrents es va incorporar a la direcció del Col·legi de segon ensenyament Sant Miquel dels Sants. L’any 1977, el mateix any en què Cotrina va guanyar el premi de prosa a les IX Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra amb el recull Retaule de pols, va participar en la creació de l’Escola Universitària de Mestres d’Osona, l’embrió de la Universitat de Vic, així com en la posada en marxa de l’editorial EUMO.

El currículum de Ramon Cotrina i Puig és tan extens com intensa és la seva tasca d’activista cultural i impulsor de les lletres catalanes, tal com queda reflectit a Estimat Ramon. En el primer apartat del llibre es recullen un conjunt de cançons i poemes inèdits de Ramon Cotrina; en el segon hi ha una tria selecta de les seves traduccions; en el tercer apartat s’hi apleguen records de la seva tasca ingent a favor de la llengua i la cultura catalana; en la quarta part es recullen els testimonis dels seus amics més propers, tant en l’àmbit de la cultura com d’estima pel país.

El llibre es clou amb un epistolari de comiat. En l’escrit que reporta l’última trobada de Ricard Torrents amb Ramon Cotrina que va tenir lloc el dia 28 d’abril de 2020, el seu amic, amb qui havia compartit tantes aventures personals i intel·lectuals, recorda unes paraules escrites per Cotrina amb motiu de la celebració dels 80 anys de Torrents. Cotrina li recorda els entusiasmes del passat, però el convida a mirar el present: «(...) aquell obrir els ulls a tanta cosa nova que ens va succeir a Roma, o aquell afany de voler fer coses importants de quan érem a Alemanya, o les ganes de salvar el país de quan van dirigir el col·legi de Sant Miquel o l’Escola de Mestres. Val més que ens acarem a la quotidianitat. Això sí, sense perdre la difícil esperança de veure un dia la Catalunya Clara».

«Treballava amb rebel·lia, no coneixia la vanitat i somiava una Catalunya independent», trobem escrit a la introducció d’Estimat Ramon. En efecte: no era amant d’honors, i tant com se’ls mereix.