Denunciar, val, però denunciem-ho tot

El debat sobre les brosses, la seva producció a voltes exagerada, la seva recollida i la seva transformació o reciclatge és una tema que provoca recurrents i cíclics debats, a vegades agres i altres vegades porta a reflexions prou interessants si es ponderen arguments, necessitats, costos i pressupostos i també un necessari sentit pragmàtic.

Fa uns dies l’amic i col·lega d’aquestes planes, en Bienve Moya, aportava algunes reflexions a un determinat i relatiu enrenou que es viu aquest estiu -i s’ha viscut en altres ocasions i al llarg dels anys, no és d’ara sols doncs- de la situació de la recollida de la brossa a la nostra ciutat.

Compateixo bona part del que diu, matisaria alguns punts sobre la bondat o no d’alguns sistema de recollida i també sobre les possibilitat dels ajuntaments de la modificació de contractes per millorar qualsevol servei però tampoc es tracta de fer polèmiques, ben segur que poc resolutives, d’un tema que té els seus experts i que l’Ajuntament en té la competència i la ciutadania també una certa responsabilitat per resoldre els problemes que es puguin plantejar i perquè en el fons segur que mouen els comentaris la voluntat de que qualsevol servei funcioni el millor possible.

El tema dels residus que provoquem els ciutadans i ciutadanes té una primera obvietat, han anat augmentant de manera exponencial, el rebuig orgànic com inorgànic ha anat creixent a mesura que hem anat deixant usos i costums que possiblement per mor del temps de que es disposava i la comoditat han anat variant.

Envasos i garrafes de vidre que eren de retorn fent un circuit d’us i evitant molt del plàstic, potser més còmode, però que ara anem tenim dificultat per eliminar. Cartró a dojo.

Casos i exemples a dotzenes.

L’any vinent es compliran 50 anys de l’aprovació de l’Abocador del Garraf, Barcelona ens regalava la seva porqueria d’una manera legal, planificada i executada al mil·límetre. Gràcies!. Les conseqüències, i no pas positives, les hem anat veient al llarg dels anys.

Això va generar una certa contestació que de poc va servir. La recollida de signatures, inútil, l’abocador va tirar endavant però possiblement servís d’aglutinant d‘una certa contestació a nivell comarcal amb una recollida de signatures i xerrades contra l’abocador i també una presa de consciència de que calia evolucionar en el tema dels residus.

Amb la posada en marxa dels compromisos del Pacte del Penedès i la creació de la Mancomunitat la recollida de residus urbans fou una prioritat i a més es generaren dues plantes, una de reciclatge i l’altre de transformació de la fracció orgànica en compost per adob. Cal dir que en el seu moment fou una experiència pionera i innovadora en el reciclatge de residus.

Ara ja es plantegen noves manera amb la recollida porta a porta. Ja veurem... fàcil no serà però tampoc cal estar en contra d’antuvi de nous mètodes que han funcionat prou bé en altres llocs. 

Però després de la lectura de l’article a l’EIX i navegant pels múltiples digitals que viuen al núvol em trobo Crónica Global i em sorprèn la lectura de la notícia, o més ben dit, la nota breu que publiquen donant qualificacions de personatges amb el típic semàfor i en que l’alcaldessa de Vilanova ha rebut un semàfor vermell en aquest digital, Crónica Global, en el text de la concessió del semàfor vermell deia: La pràctica totalitat de les associacions de veïns de Vilanova i la Geltrú -17 de 18- han denunciat davant la conselleria de Salut la “insalubritat” de la ciutat. Gestionar els residus d'un municipi és complex. Més, si la població incrementa de manera substancial durant l'estiu. Amb tot, passar de reclamacions ciutadanes tan sensibles com una millora de la recollida d'escombraries i neteja de carrers que, si s'ha de jutjar per les imatges de la ciutat, té una certa lògica, no és una bona alternativa.

Sí, és veritat que les imatge d’algun grup de contenidors són realment impressionats per la merda que hi ha, fora d’ells, clar.

Sí, és veritat que el sistema de neteja cal que es replantegi amb molta dosi de pragmatisme i afinant bé el mètode i els usos que caldrà aprendre de nou.

Sí, és cert que deixem molta brossa quan volem al contenidor o fora d’ell.

Sí és veritat que cal un millor sistema de manteniment de les infraestructures de la recollida de residus.

Ara bé si t’entretens una mica davant l’exposició de la merda, -ara que no ho podem fer-ho a les obres ja que no hi ha massa inversió pública ho fem davant les  deixalles acumulades- constates que la majoria o bé son cartrons o bé són restes com hem dit en altres ocasions d’andròmines de casa que ens hem canviat o ja ens fan nosa i no les volem. Del que en podríem dir brossa, amb les seves bosses si que potser puntualment en pot arribar a trobar acumulacions, però per la percepció directa la cosa va més amb caixes de cartó i masses cop les trobes al volant de zones on hi ha alguns restaurants, i sense voler acusar a ningú en absolut, costa de creure que un particular en deixi el mateix dia sis, set o vuit caixes d’ampolles de vi. Que es beu molt segur, ara tant com per deixat tants residus no es massa creïble, més enllà d’algun ocasional botellot.

Però la situació ja fa temps que dura i es posa de manifest que hi ha punts concrets que són un desori, però també cal dir que no és una situació generalitzada, sí que és cert que els llocs “calents” generen indignació i escàndol però també alguna reflexió de que alguna cosa fem malament no sols l’ajuntament sinó tots plegats cal fer.

Que falten contenidors. Potser sí. Ja la regidora en el seu moment va denunciar la situació, ignoro si s’ha resolt, que hi ha advertiments de multa per qui deixi la merda desordenada, tampoc sabem si se’n han posat moltes o s’han cobrat.

Ara, no sé si el que cal és denunciar davant la conselleria a l’ajuntament o a l’alcaldessa o bé hagués estat primer millor que organitzessin una campanya de conscienciació de cara a la ciutadania perquè tots, tots (i qui estigui lliure de culpa que llenci la primera denúncia) ho féssim una mica millor.

Ni defensem la gestió de l’ajuntament, ja la defensaran ells si volen o si poden, ja son prou grandets i potser saben els que es fan, ni critiquem l’actuació de les AAVV tot i que sembla una decisió potser una mica precipitada sense que abans no s’hagi fet o ens posem a fer-nos una mica d’autocrítica i pensar que som nosaltres, els veïns i veïnes, som, repetim, en bona part responsables també del desori de les imatges que sovintegen en alguns punts de contenidors de la ciutat al voltant de la ciutat

Hi ha responsabilitat de l’ajuntament, i tant!

Però hi ha una màxima que és molt clara, “no és més net qui més neteja sinó que embruta menys”.

I si ens ho apliquéssim amb una certa humilitat.

Denunciar?

Potser també cal fer-ho de comportament incívics i després d’haver fet alguna que altre acció per conscienciar al personal que cada dia aboquem la merda al contenidor o fora d’ell.