Comença el curs altra vegada

El dia 1 de setembre el curs escolar 21-22 va obrir les portes.

Els i les mestres ja han ocupat el seu lloc a l’escola, alguns repeteixen curs i es retrobem amb l’aula que ja coneixien. Caldrà fer neteja, llençar papers i reordenar espais, es tracta de preparar-la per la propera fornada d’alumnes, altres mestres estrenaran escola i potser feina. Nervis i neguits!

Companys nous, mètodes desconeguts, equips professionals de tota mena.

En fi res que no passa cada primer de setembre i ara ja el ritual de les entrades de classes s’ha repetit, les ciutats i pobles tenen una vegada més l’animació de les anades i vingudes de les escoles.

Perquè diguem-ne “l’explosió” del principi de curs es produeix enguany el dilluns 13, les portes ja restaran obertes a tota la comunitat educativa.

De bon matí a les cases dels nens i nenes o dels adolescents esdevindrà de nou aquell desgavell que cada començament de curs es viu. Vacances ja acabades i de nou a pencar. Motxilla a punt, llibres (si encara en fan servir) nous, material escolar impol·lut, per estrenar, tot apunt per anar a l’escola i el rau-rau per retrobar-se de nou. Hi haurà companys o companyes noves? Hauran crescut? Els trobaré molt diferents? Ens entendrem amb els i les mestres?. En fi afrontar el curs.

El primer dia, crits, moviment, nervis, fins i tot histèria en alguns moments, flaires de colònia, olor de net, de nou, de principi, d’estrena.

I naturalment també els pares i mares viuen amb el seu particular neguit el principi el curs i desitjant que tot vagi bé. Atabalats ja segurament per la feina habitual hauran de vetllar perquè tot estigui a punt, que tot estigui en pla de revista per la tornada a l’escola. Retrobar altres famílies, compartir experiències estivals i tenir al davant nou mesos per veure el creixement dels fills i filles. Els que comencen de bell nou l’escola amb dubtes i un pel de reticència de deixar-los a les aules i els que acaben cicle doncs amb aquella mena de superioritat que dona ser els més grans de cada tram educatiu. Res que no hagi passat sempre, cada any i res que no segueixi passant.

I ja sabem que el curs 21-22 tampoc serà un curs amb la normalitat desitjada. Ara fa un any es parlava molt del principi de curs. Les condicions sanitàries feien preveure un curs carregat d’incerteses, no se sabia com la pandèmia podia afectar al normal desenvolupament de l’acció educativa, cal dir que va anar prou bé, força bé. Les raonades prudents accions de l’administració i del professorat va fer que les escoles fossin llocs segur Les condiciones que es van implementar, les mesures de seguretat, la constant vigilància van fer que les escoles fossin llocs on la pandèmia va afectar poc per la quantitat de personal que s’hi mou i els índex de contagis van ser realment baixos i les aules en quarantena tampoc van ser exagerades.

Coneguda l’experiència ara tocar tornar a començar i amb l’experiència acumulada i amb la vacunació en marxa el nois i noies de 12 anys en endavant hauríem de preveure que el curs fos més segur que el de l’any passat que ja ho hem dit, ja ho va ser força.

Les autoritats sembla que s’han posat les piles i així la nova ministra d'Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, en la reunió de la Conferència Sectorial d'Educació, ha demanat aprofitar per a la millora del sistema educatiu els 13.486 milions d'euros que el Govern central ha distribuït per a fer front a la situació derivada del Covid-19.

Així ho manifestava "En la conferència amb els consellers, els he convidat que les comunitats autònomes considerin l'educació prioritària entre els seus objectius i destinin una part important de la partida de gairebé 13.500 milions d'euros aprovada pel govern a garantir les necessitats del sector educatiu. El Ministeri té dos objectius en aquest inici de curs, màxima presencialitat i màximes garanties per a la salut d'alumnes i professors", ha assegurat Pilar Alegría, qui ha indicat que el 70% d'aquests fons es lliurarà ja aquest mes de setembre. Tot i així els sindicats han denunciat almenys a Catalunya que falten docents. I segurament és així.

La voluntat de les normes pel curs també agafa algun aspecte de continuïtat respecte a l’anterior En aquestes directrius s'estableix com a objectiu últim garantir la presencialitat en totes les etapes i nivells educatius en condicions de seguretat. Per a això, es mantenen les principals mesures que van permetre el desenvolupament reeixit del curs 2020-2021.

Així, la màscara continuarà sent obligatòria a partir dels sis anys amb possibilitat de valorar el seu ús en unes certes activitats a l'aire lliure. Els grups de convivència estable continuaran funcionant i la distància interpersonal de 1,5 metres continuarà sent necessària. La ventilació freqüent i croada també serà una de les mesures de prevenció fonamentals a les aules. Aquest curs comptarà, a més, amb la vacunació dels docents i dels alumnes majors de 12 anys per a reforçar la seguretat en els col·legis. Res que no sigui conegut ja.

Però l’esperança és que mica en mica es pugui anar normalitzant una mica l’ambient de les escoles.

I ja sabem que cada principi de curs és un camí sense tornada que cal recórrer amb il·lusió i dedicació, un full en blanc que anirem omplint amb les percepcions que en tinguem  perquè ja se sap que a l’escola cada cop se li exigeix més i és lògic que així sigui. La societat és cada cop més complexa i per tant els aprenentatges, les actituds i els valors són permanentment mutables i la societat i l’administració que ha dipositat en la institució escola la formació en tots els sentits dels futurs ciutadans i ciutadanes li reclama un esforç perquè es posi al dia, perquè no existeix una dissociació exagerada entre el que es fa i s’aprèn a l’escola i el que passa al món real. Si això és així, i creiem que sí, el que cal és també demandar a la societat els nivells de comprensió i respecte necessaris i a l’administració un augment substancial de les inversions en construccions però també en la millora de les condicions de treball i de recursos per poder afrontar els reptes amb la garantia adequada, evitant al mateix temps frustracions professionals per una nada i fracassos escolars per un altra. Demanda i exigències que han de ser paral·leles a valoració i inversió, sinó s’anirà produint un divergència que comportarà a la llarga un divorci clar entre l’escola i el que significa i la realitat de la pròpia societat.

En el camp de l’educació tots i totes tenim responsabilitats individuals i col·lectives, per activa i per passiva, per tant hem d’assumir el repte de trobar els elements d’acord comú que ens permeti garantir estabilitat en el sistema educatiu com a pas previ de que els seu funcionament -definits objectius i amb els recursos necessaris- ajudi a la transformació social que garanteix l’equitat, el progrés i l’aprofundiment de la llibertat i la democràcia. Uns bona educació en els sentit més ampli és la millor inversió de futur que pot fer la nostra societat. I ara a principi de curs cal recordar-ho sobretot en un principi de curs, de nou amb una situació de pandèmia, a la baixa sí, però encara cal actuar  amb prudència i seguint les recomanacions sanitàries  .

I un apunt final per aquest principi de curs, el dret a l’educació és un dels drets que iguala a les persones, que ajuda a tothom a realitzar-se i treure les seves millors potencialitats, cal doncs que l’Administració posi tots els instruments i recursos que calguin per fer-ho possible i amb el màxim de qualitat i segurament la clau de volta de qualitat està en l’augment permanent dels recursos, personals i retribucions i en una veritable planificació que estalviés errors que s’han comés al llarg de molts anys que han portat com a conseqüència l’augment desmesurat de ràtios (sortosament sembla que enguany es començaran a rebaixar) o la necessitat de construir aules habilitades, sense que ara per ara és vegi un final d’aquesta situació, o posar remei d’una vegada el desori de la matriculació dels Cicles Professionals que aquest anys ha desbordat les previsions.

El curs ja ha començat i ara ja és imparable. Bon curs a tothom..