El dia Europeu de les Llengües i debats oberts

Cada dia és festa, aquest és el títol d’un llibre del Bienve Moya en que fa un repàs de les celebracions de cada dia de l’any. És un llibre imprescindible per seguir la festa i el seus rituals a qualsevol moment de l’any. Per fer festa, ja se sap, qualsevol moment val.

Però també és cert que se’n podria escriure un altre llibre assenyalant la commemoració internacional de cada dia de l’any.

Hi ha dies per commemorar-ho tot, des del dia del petó fins el dia de la cervesa passant per temes més seriosos com el de la pau, o dels infants....

El 26 de setembre de l’any 2001 el Consell d’Europa va decidir que seria el dia Europeu de les Llengües.

Aquest any 2021 els objectius que es proposen són uns objectius més aviat modestos: sensibilitzar sobre la importància de l'aprenentatge d'idiomes per a augmentar el plurilingüisme i la comprensió intercultural; promoure la rica diversitat lingüística i cultural d'Europa; fomentar l'aprenentatge permanent d'idiomes dins i fora de l'escola. Però si tots els estat associats els complissin segur que milloraríem el valor de la diversitat lingüística i molt.

Fa ja anys que es va assolir un reconeixement històric del català, a les institucions de la Unió Europea, actualment, el català no és llengua oficial -ara hi ha una acció parlamentaria per fer-ho possible- i de treball de la Unió Europea, però sí que s’ha reconegut un ús oficial limitat de les llengües oficials espanyoles diferents del castellà en les institucions europees.

Les principals institucions i organismes de la Unió Europea han reconegut el català, el gallec i el basc com a llengua de comunicació amb la ciutadania. Això vol dir que qualsevol ciutadà pot adreçar-se en català, per escrit, a la Comissió Europea, al Parlament, al Consell, al Defensor del Poble Europeu o al Comitè de les Regions i que té dret a rebre una resposta en la seva llengua. També es tradueixen al català algunes publicacions i documents oficials de la UE.

També cal recordar que l’Estatut de Catalunya, -vigent encara- s’hi regula per primera vegada el deure de coneixement del català i el dret d’opció lingüística davant de totes les administracions públiques que actuen a Catalunya, entre d’altres garanties dels drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes en relació amb el català.

La inexistència (o potser una poc clara disposició d’entesa lingüística) d’una política lingüística de l’estat prou clara i definida genera excessius conflictes derivats a vegades de poca claredat en l’actuació. L’Estat espanyol, si volen Espanya, no ha assumit, encara la seva condició d’estat plurilingüe des d’un concepte federalizant. És a dir hi ha parts de l’estat que tenen més d’un llengua, la pròpia (que pot ser oficial) i la llengua de l’estat que és oficial. Però aquesta part forma part de l’estat i per tant la condició del plurilingüe no és només de la part sinó del tot. És a dir qui és plurilingüe és l’estat. Si això no s’entén així neixen reticències com al llarg de la història s’han viscut. Aquesta definició d’estat plurilingüe hauria de comportar, a més dels necessaris recursos econòmics pel finançament de les llengües en les seves comunitats, la possibilitat d’ensenyar-les en els àmbit lingüístic no natural però si global del l’estat. La signatura de la Carta de llengües Minoritàries també hauria d’haver significat que les llengües oficials de l’estat tinguessin el seu reconeixement en les altes estructures de l’administració, l’estat, així com que fos una disciplina habitual en les universitats. Així com també hauria de ser habitual el seu ús en les cambres de representació, tribunal constitucional... El nou estatut reconeix el dret dels catalans i catalanes a adreçar-nos en català a les instàncies de l’estat. Seria d’absoluta normalitat i equitat.

Aquesta celebració del dia de les llengües a Europa arriba quan a nivell de l’estat s’han produït tres situacions significatives des d’una òptica de la necessitat de concretar un gran acord per l’ús de les llengües. S’ha generat un debat al voltant de la llengua i l’audiovisual i per altra banda encara que menys publicitada un debat sobre  l’ús de les llengües cooficials a les institucions de representació parlamentària i una tercera situació algunes declaracions de la nova ministra d’educació Pilar Alegria que sense ser suspicaços creiem que grinyolen una mica.

El govern espanyol volia portar a aprovació la nova llei de l’audiovisual. Però les pressions del govern català i dels possibles aliats per l’aprovació del pressupost com ERC han fet que la retirés.

El tema és el de sempre, el govern espanyol porta una llei que no potencia les llengües cooficials de l’estat. La nova llei pretenia que les plataformes digitals haguessin de traduir una part de la seva programació a la llengua castellana però oblidava les altres llengües oficials. I aquí hi ha clarament una situació que afebleix les llengües cooficials.

El govern i bona part de la societat catalana reclamen, i amb raó, que es fixi un percentatge de programació traduïda al català i a altres llengües oficials. I sobretot ara que segons els estudis el català retrocedeix en forces àmbits de la vida quotidiana.

Per la seva banda la Nadia Calviño ministra del tema ha assegurat que el govern de Pedro Sánchez està “absolutament compromès amb la protecció de les llengües cooficials”. “És part de la riquesa del país”, ha afirmat. Però menys paraules i més fets, més concreció i percentatge en la llei.

En fi la partida està oberta però un cop més d’entrada el govern espanyol usa la llengua com un element tàctic, i demostra altra vegada que hi ha poca convicció d’un estat plurilingüe que masses vagades s’invoca en va.

Veurem els moviments que es van fent i cap on porten.

Una altre situació paradoxal és la que s’ha produït en el tema de l’ús de les llengües en les cambres parlamentàries que hauria de normalitzar-se ja d’una vegada per totes. Però ens trobem amb noves contradiccions del PSOE en el tema, mentre vota a favor al Senat d’una proposat de Jx Cat per crear una comissió que estudi l’ús del català a la cambra alta amb normalitat desmenteix amb contundència i rapidesa el seu portaveu al Congrés quan es mostra favorable a estudiar una mesura semblant al Congrés. En fi una reforma del reglament seria pertinent ja i normalitzar l’ús de les llengües oficials de l’estat en les cambres que representen la sobirania popular. 

En fi el portaveu desmentit. Ja passa ja això....

I encara s’ha encès una llum vermella quan hem llegit les declaracions de la Ministra d’Educació, Pilar Alegria, que afirmava "Vamos a dar más importancia a la Lengua Castellana y a las Matemáticas, la Lengua Castellana será la asignatura que más horas tendrá en ESO» 

Sonen les alarmes i malgrat també afirmés que hi haurà respecte total a la situació actual de les llengües vehiculars i manté que el que cal és que al final dels cicles escolars hi hagi el domini de les dues llengües.

Tant costaria que s’entengués d’una vegada que fossin els professionals els que dictaminessin les necessitat de l’aprenentatge de les llengües en funció del marc on es mou l’escola i els entorns lingüístics. Per tant alerta a com es resol i evoluciona el que diu al ministra no fos cas que un cop més es volgués retallar la quota vehicular del català. I ja ens entenem, sempre aniria a la baixa.

En fi que el dia de les Llengües Europees ens agafa en un moment de debats prou significatius de la vulnerabilitat de la nostra llengua.

I aquí hi ha feina per part dels representants polítics amb la creació de marcs positius i favorables a la llengua catalana però també depèn en bona part de nosaltres que hem de portar a la pràctica l’ús normal i habitual de la llengua en tost els espais i en totes les activitats.

Ah! i no cal canviar de llengua sempre i al primer moment per allò de la bona educació. Sempre hi ha criteris d’amabilitat i d’oportunitat, apliquem-los.