Un paradís com a horitzó

Novel·la amb un rerefons històric del segle XIX, el fil argumental de la narració es desplaça des d’una població de la Catalunya central, travessa l’oceà Atlàntic i recala al paradís que és l’illa de Cuba, si bé, com es veurà, aquest paradís presenta una part ombrívola i cruel enmig d’escenaris molt luxosos i d’ambicions personals que menen a actuar de manera poc moral per no dir criminal.

El paradís no és només un espai físic sinó un espai espiritual, un estadi de l’ànima com es posa de manifest en aquesta novel·la d’aventures que en el seu nivell profund cerca de mostrar a través de personatges molt ben caracteritzats el vaivé de les pulsions bàsiques i els sentiments que porten els humans d’una banda a l’altra no només de la felicitat i la dissort sinó també de la consciència entre el bé i el mal i els fa obrar segons aquests principis que, siguin del signe que siguin, tenen conseqüències.

La nostra costa és plena de construccions paradisíaques construïdes per indians, gent intrèpida que va retornar de Cuba amb prou diners com per viure de renda la resta de la vida i fer-se cases meravelloses, algunes veritables palauets que avui dia podem admirar i visitar, ja que aquests edificis són considerats patrimoni cultural. Amb l’esperit d’esdevenir ric com els indians que han prosperat i sovint mudat una sort migrada, parteix de casa el jove Blai deixant feta un mar de llàgrimes la jove Susina.

Blai i Susina protagonitzen El paradís rere el mar, de Mercè Carandell, i pàgina rere pàgina els lectors aniran coneixent els tràfecs amorosos dels joves des de l’inici de la seva relació que amb el temps va esdevenint plena de tribulacions, infidelitats i, encara, amb l’ensurt que provoca una mort pel mig esdevinguda en estranyes circumstàncies. Aquest és el misteri a descobrir en un relat que a mesura que avança va creixent en interès, com va creixent l’interès per escodrinyar les pulsions psicològiques d’uns personatges –protagonistes i secundaris molt ben dibuixats-, que teixeixen un entramat de relacions humanes on el que es veu no sempre és el que és. Vet aquí l’enginy de l’escriptora que el va mostrant a través d’un llenguatge acurat i salpebrat d’expressions d’un català genuí que adelita l’orella dels lectors atents.

Per escriure aquesta odissea indiana, Mercè Carandell s’ha documentat de valent viatjant a Cuba diverses vegades i visitant antics ingenis sucrers, estudiant la part fosca d’aquestes industries agràries així com també investiga la procedència d’alguna de les grans fortunes tot seguint les petges dels esclaus que van deixar-hi la vida a causa dels mals tractes. No n’hi havia prou amb l’explotació extrema que van patir en aquests camps de treball, sinó que encara eren víctimes d’una ignominiosa compra-venda d’éssers humans, alguns criats expressament per nodrir aquest mercat infame.

Cal situar Paradís rere el mar, de Mercè Carandell, entre la novel·lística que des de Catalunya tracta el tema dels indians amb les seves llums i ombres. Per aquesta raó, en aquestes pàgines escrites amb tanta amenitat com rigor s’hi llegeixen també els llaços culturals que uneixen l’Havana, Matanzas i Santiago de Cuba amb Vilanova i la Geltrú, Sitges i Sant Pere de Ribes. Mercè Carandell ha llegit amb profit intel·lectual una àmplia bibliografia, un pòsit de veritat que, unit a una sensibilitat perceptiva de la idiosincràsia dels indians que van fer les Amèriques i els que no, ha donat lloc a l’escriptura d’una novel·la rica en personatges que en el seu devenir construeixen una història que manté l’enjòlit fins al final.