Un sopar revelador

A través d’un relat escrit en primera persona que reflecteix el que podria ser una conversa per les moltes repeticions que s’hi troben, Musclos per sopar és com una novel·la de misteri que resta obert, si bé s’entrelluca clarament en el discurs que va agafant embranzida i interès intel·lectual a mesura que avança un sopar que ha de canviar la vida d’una família de l’Alemanya Oriental que va fugir cap a la RFA.

El llibre Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke que ara podem llegir en la col·lecció Petits Plaers de Viena en la traducció de Marisa Presas, va ser publicat l’any 1990, tot just caigut el Mur de Berlin. Una revelació en el món literari com revelador és el sopar que transforma la vida de la família que un vespre espera l’arribada del pare que ha de tornar d’un viatge de negocis que en la perspectiva suposa un ascens laboral i, per tant, també social.

Aquest cap de casa, que es considera superior a tothom i menysprea les qualitats dels altres encara que es mostrin rellevants, domina la família que ha de ser modèlica tal com ell entén que ha de ser una família modèlica amb el resultat que és un tirà a imatge i semblança, es pot entendre subtilment del relat, dels líders soviètics i comunistes de nefasta memòria. Quan es vol fer passar la vida com el clau per la cabota el que s’esdevé és de tot menys vida, i això és el que es va posant de manifest en les converses entre la mare, el fill i la filla –la narradora-, que esperen l’arribada del pare i preparen musclos per sopar, el plat preferit pel pare. Als altres membres de la família no els fa ni fred ni calor, més aviat al contrari, els fa fàstic, però preparen aquest plat que esdevé simbòlic en el relat per tal de complaure’l com sempre intenten fer sense aconseguir-ho mai.

Passen les hores i el pare no arriba, què estrany, i ni tan sols truca, esperem. I mentrestant la mare i els fills inicien una conversa que els durà amunt i avall del temps, una conversa en la qual es va posant de manifest la peculiar idea de família modèlica del pare que fa desgraciat tothom, començant per ell mateix. A poc a poc s’anirà dibuixant per primera vegada entre ells, que només s’entenen quan el pare és de viatge per negocis, una revolta que posa potes enlaire el sistema patriarcal que els ofega fins a límits terrorífics.

Musclos per sopar no és una novel·la de por, dèiem, però en destil·la a  mesura que els lectors van entrant en aquest món fosc i opressiu on els problemes més ínfims se solucionen, o més aviat es liquiden, amb una crueltat esborronadora: la família és tenallada a base de sessions a porta tancada i d’un en un, que asfixien el seu cor i la seva ment, i que els fa mentir si convé per salvar-se. Tot plegat recorda els mètodes de la Inquisició o, per posar exemples propers que conviden a la reflexió, les tortures executades a la comissaria de policia de la Via Laietana en l’època de la dictadura o el correctiu de la presó que fabrica més por.  

Musclos per sopar, de Birgit Vanderbeke, és una faula perfecta per mostrar com els règims de terror, ja siguin domèstics o ciutadans, fan malbé la vida de la gent fins que desperten i s’hi revelen. A Musclos per sopar la rebel·lió es gesta en el temps d’espera d’un sopar que no arriba. Més enllà de la revelació de l’enjòlit d’aquest relat de terror psicològic, es produeix un fet fonamental: les víctimes finalment s’adonen que ho són i en el transcurs de la conversa agafen la força interior necessària per actuar. Els canvis només es produeixen quan es pren consciència del mal, de la manca de llibertat i de les tiranies sigui quin sigui el seu signe, de les quals cal fugir no només per sobreviure sinó per viure, en definitiva: per ser.