El mòbil de Calder

Tot intentant entendre l’any que s’ha acabat i la situació en què ens deixa, no he pogut evitar pensar en els mòbils de l’artista nord-americà Alexander Calder que estan presents en els principals museus del món. Potser com un presagi del que està esdevenint al món en aquests darrers anys. Amb dues característiques que destaquen per damunt de tot. La sensació de fragilitat que transmeten i la complexitat de l’equilibri que, malgrat tot, mantenen.

Dues característiques que, si analitzem la situació mundial, podem també trobar-hi implícites. L’allau de notícies que cada dia ens bombardeja -pandèmia a part- no deixa de ser preocupant. Xina sembla que, aneu a saber per quina via, ha aconseguit patent de cors per aplicar la seva política repressiva a Hong Kong tot i els acords d’independència que en els seu moment va acordar amb la potencia colonial -Gran Bretanya- que li passava la vara de comandament sobre aquell punt calent del planeta. El tsar sense corona de la mare Rússia (Vladimir Putin) es permet pressionar des de la seva supremacia energètica  a una Europa orfe d’emperadriu (Angela Merkel), tot aprofitant la deriva d’algunes de les seves ex-colònies, ara membres de la UE, cap a vies autoritàries. Fent així de la seva zona fronterera amb Ucraïna un altre dels punts calents del planeta en aquest moment.

Sense oblidar que aquesta mateixa pressió energètica està portant tensió a la zona nord-africana amb l’enfrontament soterrat entre Algèria i Marroc per obrir la porta del sud a l’arribada del combustible energètic que la decisió ecologista d’Alemanya de tancar les seves centrals nuclears fa absolutament necessària, per no dir imprescindible.

I rematant-ho tot plegat amb el paper d’uns EEUU que, repetint altres moments de la seva història, sembla que lentament i de la mà de l’aparentment pusil·lànime Joe Biden, intenta abandonar el paper d’emperador mundial que durant tants anys han exercit, acceptant cedir-lo, aneu a saber perquè, a la Xina emergent mentre ells es reserven el paper d’interlocutor preferent replegat en els seus territoris adjacents.

Tot apunta, doncs, a una lenta evolució de la situació mundial de la qual l’element més perjudicat seria la Unió Europea, que acabaria abandonant aquell paper d’àrbitre mundial i potència dominant que somniaren De Gaulle i Adenauer. O, siguem realistes, l’aspiració a exercir-lo.

D’aquí que m’hagi vingut al cap el mòbil de Calder en comptes de la tradicional balança amb la que durant tants anys hem comparat qualsevol relació o disputa entre blocs, països, poders, zones d’influència o ètnies. Una balança que només acceptava el vell axioma de “si un puja, l’altre baixa o viceversa”, fruit de la reducció de la realitat a una baralla entre dos bàndols de bons o dolents, grocs o vermells, forts o no tant forts... amb capità màxim. El vell dilema caïnita que no acceptava altra solució que la derrota d’un dels bàndols i la possible substitució del seu líder per un altre candidat. Reduint la solució pacífica del problema global a l’acord dels dos contendents principals en perjudici de la resta d’afectats, reduïts a simples espectadors o a obligats comparses. Només cal recordar com la II Guerra mundial es va resoldre amb sengles rendicions bilaterals d’alemanys i japonesos a les grans potències, tot i que el bàndol aliat havia formalitzat abans una estratègia comuna a Yalta entre els dos “dominants” i amb la presència de Churchill.

Avui, la situació és diferent. Com en un mòbil de Calder, on la posició d’una peça reparteix la seva influència entre els dos costats i varia segons l’estat del conjunt, un element “secundari” pot desequilibrar el conjunt i portar un nou equilibri... o el caos. És el cas de l’esmentada Ucraïna.

Per això, hauríem de començar a analitzar els problemes en conjunt i no com si fossin realitats encapsulades i aïllades de la resta del món. I a tots els nivells. Que la justícia basi totes les seves decisions en unes lleis aprovades en un altre moment i context, segurament no farà cap favor a la solució dels problemes del 2022.

Analitzar per separat un dels punts d’equilibri d’un mòbil de Calder, ens porta a la conclusió d’un equilibri impossible. Cal analitzar tota l’estructura en conjunt. Com la situació mundial.