A què esperem?

El Pla General d’una ciutat és un instrument cabdal per permetre la participació, la planificació i la intervenció en el desenvolupament urbanístic, dibuixar el futur de la ciutat i, a més, serveix perquè el planejament esdevingui de veritat un element estratègic i de desenvolupament de totes les potencialitats de la ciutat perquè es posicioni en el territori i en el mapa del país amb força i amb possibilitat d’atraure valor.

Vilanova i la Geltrú té un pla general aprovat l’any 2000 i d’ençà de llavors hem sentit dir a gairebé tots els govern municipals, inclòs l’actual, que cal fer una revisió del planejament.

I tant, si cal!, no ara, no, ja fa anys que al nostre entendre s’hauria d’haver fet. I lamentablement creiem que ara, a un any i poc d’unes noves eleccions municipals això ja no avançarà -i tant de bo m’equivoqués- perquè sembla -i dic sembla- que no hi ha ni acord entre els partits que governen per discrepàncies internes enfront la planificació de la ciutat. I les discrepàncies són lògiques perquè cadascú defensa legítimament la seva visió de com la ciutat s’ha d’estructurar i com s’ha de posicionar en el mapa. Fins al moment tots els Plans Generals -si la memòria no em falla- s’han aprovat per unanimitat, fet que significa que tothom va renunciar a algunes de les posicions partidistes i va anar a buscar els denominadors comuns que fossin acceptables.

I, lògicament, entre l’any 2000 i el 2021 s’han produït fets que han marcat el present i han modificat sensiblement les condicions que es donaven el 2000 i, per tant, després dels 8 anys de vigència, ja s’hauria d‘haver proposat una revisió que ajudés a ajustar la planificació a les noves realitats que van sorgir mentre i després de la crisi.

És evident que per poder planificar cal dotar-se dels instruments que ho facin possible i sobretot cal que aquest instrument estigui actualitzat. I en el nostre cas, el de Vilanova, entenem que ja fa temps que s’hauria d’haver actualitzat el planejament, perquè per “fer ciutat”, que és del que es tracta, i tot i acceptant que sigui un concepte molt ampli, no n’hi ha prou a dissenyar com serà físicament la ciutat, on posar adequadament els equipaments, on fer zones verdes, escoles o quines són les traces de mobilitat ... La funció del planejament urbanístic és també un instrument primordial per posar el marc en el que haurem de fer tota l’activitat social, professional, econòmica, de lleure... L’urbanisme, en definitiva, és posar a punt un espai per dotar-lo de vida.

I és evident que tot planejament que es vulgui fer o modificar comporta tensions en el territori, però la gràcia d’aquestes tensions és la capacitat que pugui tenir l’administració de positivitzar-les per donar resposta a les necessitats de la ciutat, del seu creixement i desenvolupament equilibrat i sostenible, de preveure l’encaix en el entorn més immediat i les conseqüències que això comporta. Interpretar i avançar-se  a les línies de futur també és un element que cal valorar, a risc d’equivocar-se, però també amb la possibilitat de poder regular el futur de la ciutat.

Però aquí estem aturats. La ciutat com l’hem entès fins ara està esgotada i a punt de col·lapse.

La pandèmia va aturar alguns treballs participatius, res de vertebral del debat sobre la revisió del Pla General, que s’han difuminat fins a fer-se fonedissos.

I és clar, els temps van canviant i també les necessitatsiles oportunitats i cal que es coneguin quines són les propostes de futur que es fan sobre la ciutat.

De l’Eixample Nord, què?. El pensarem algun dia? Perquè, més enllà dels legítims interessos dels propietaris, cal tenir en compte que en aquest espai hi havia inclòs des d’un nou hospital (Argimon, mulla’t ja d’una vegada, coi!!,), a la possibilitat d’ubicar-hi un node de comunicacions, en desviar la línia de ferrocarril. Si no interessa ja el tren orbital, que algú ho digui clar, i santes pasqües! Ara hem desenvolupat una potent area comercial al nord de la ciutat (fruit d’una modificació puntual, però amb una enorme afectació sobre la ciutat), O es que creuen que no tindrà impacte? O serà un bolet aïllat sense més? I què en diem de la planificació de la mobilitat induïda per aquests equipaments i altres vies? Doncs mira, hem fet desaparèixer la ronda (i l’hem convertit en el pàrquing a l’aire lliure més car de la història) i ara s’està fent una actuació a la Rambla Samà poc entenedora i creiem que perillosa. (Una empresa em truca per respondre una enquesta sobre mobilitat i em diuen que la fan per l’Ajuntament. Donem-ho per bo. Pregunta: Ronda? Fatal, bòdrio. Rambla Samà? Nefast. Escolti, hi algú més jove a la casa: ens interessen més les seves opinions. Han trobat un iaio rondinaire. Gràcies. Pengem).

I per altra banda, com encaixem el nostre planejament en el Garraf? I el paper que cal tenir en el Pla Metropolita i en el futur pla de la demarcació (o vegueria) del Penedès? Hi tindrem paper, o bé ja ens ho donaran tot fet?

Ep! i de les urbanitzacions peri-urbanes què en farem? Qui es “liará la manta al cap” i n’endreçarà una altra?

I les connexions amb els municipis veïns? I el sòl industrial? I la protecció paisatgística? ...

Què hem de fer al litoral més enllà d’acceptar el pla de la Generalitat, Pla director urbanístic dels sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar, que dictamina sobre el territori en sectors no executats en el Pla actual i que s’han escapat del debat propi, però que l’autoritat superior ja ha dictaminat, o si més no, planteja fer-ho? I curiosament, en aquest pla de la Generalitat els sectors que s’analitzen porten tota aquesta informació: Atès que el termini fixat pel planejament general urbanístic municipal vigent en el programa d'actuació corresponent per al desenvolupament dels sector s’ha superat a bastament, el present PDU considera adequat revisar el sector en relació amb la sostenibilitat i l’adequació al planejament territorial.

Certament, com diu el document de la Generalitat, abastament superat. I aquí no es mou res.

I quan es mou es fa a través de procediments completament legals, això sí,  però mancats dels processos que una revisió àmplia comporta, des del punt de vista de participació i del consegüent debat públic que ha de comportar l’estructura física de la ciutat.

L’aprovació de la revisió del Pla General és sempre molt important, però també hem de ser conscients que és només l’aprovació d’un instrument, d’una eina, que ens ha de facilitar tot el treball per anar emmarcant el desenvolupament parcial i concretant-lo. Si no tenim una visió actualitzada de la globalitat amb la projecció en el temps, les concrecions parcials poden o no encaixar en el trencaclosques de la ciutat i cal que ho facin de manera equilibrada i conjuntada.

D’ençà de fa vint anys la “cosa” ha canviat molt hi ha hagut una crisi econòmica brutal que va arrasar el sector de la construcció, amb la consegüent baixada de demandes de nova construcció.

I ja sabem que el que fins ara estructurava la ciutat s’ha anat bastint al voltant de determinades realitats fruit de la història global de cada moment. Avui, però, constatem que existeix un nucli costaner que s’estructura com un eix de potent relació urbana i productiva de comunicació amb altres municipis, i amb una necessària conservació d’alguns paratges únics, un nucli antic i històric que necessita, com preveu ja el Pla, un tractament de revalorització que el faci esdevenir novament el cor de la ciutat, els eixos de desenvolupament dels sectors econòmics de la ciutat, noves zones industrials, preservació del sector primari i un sector de serveis estès per la ciutat, així com el creixement i desenvolupament de nous eixamples que cal dotar d’equipaments, d’espais de relació i de la connexió necessària amb el nucli central, i, finalment, una ciutat difusa concretada en el gran nombre d’urbanitzacions, procedents la majoria d’elles dels moviments especulatius dels anys seixanta. Això és ara, però què en pensem del futur per a la ciutat?

Les tendències actuals dels moviments interurbans ho posen més fàcil, perquè la pressió de migracions que rep avui la ciutat és alta però no tanta com fa uns anys, i es tracta de mantenir un rigorós equilibri entre la necessitat i la garantia d’absorció positiva d’aquest creixement. Però tenim el problema de l’habitatge, encara. Alguna norma més es podria posar en el pla ,oi? Ep, si algun dia és decideixen a tirar-lo endavant.

A més dela crisi, hem tingut pandèmia, hem tinguts canvis en l’administració, en l’Ajuntament, però més enllà de paraules en el tema de la revisió del POUM, el més calent és a l’aigüera.

Puc entendre que en el govern hi hagi discrepàncies en el model de ciutat

(almenys quan estaven uns al govern i els altres opositaven es visualitzaven) i ara aquestes discrepàncies potser són una rèmora per seguir amb la necessària planificació i projecció de la ciutat. Potser falta coratge per tirar endavant, però si es despenja algun grup tampoc passa res, la ciutat està per damunt d’això.

Que algú sigui valent, i des de les discrepàncies lògiques de cada força política,  proposi un treball de fons per poder, en el més breu termini  possible, posar fil a l’agulla. Si no es possible fer-ho d’aquesta manera, que es creï un grup ciutadà emparat per l’Ajuntament que ho tiri endavant i que en un termini raonable presenti proposta a l’Ajuntament. Potser seria novedós, però potser també serviria davant la inoperància i l’aturada. Anem-hi? S’hi apunta algú?