Diners i serveis

A través de les xarxes socials rebem -com tantes d’altres vegades- un missatge amb una convocatòria de protesta contra algun abús per part de la banca que patim. Aquesta és interessant, demanava que el dissabte 5 de febrer no féssim servir la tarja de crèdit per protestar contra els bancs pel tracte que dóna a determinats col·lectius de la societat, majoritàriament a la gent gran. La seguim  però vaja tampoc és que creguem que afecti massa a les entitats bancàries ni segurament servirà perquè els bancs facin una certa revisió del seus protocols  perquè cada cop més van retallant serveis i desatenent a col·lectius que no poden o volen entrar en el joc de l’ús de les noves tecnologies de manera obligatòria.

Reducció d’horaris per fer determinades gestions, oficines i sucursals que ja no disposen de caixa i per tant amb l’ús obligatori dels caixers automàtics amb les dificultats per alguns pot significar i òbviament amb les cues que es formen a l’exterior dels bancs, plogui, nevi o faci una calor intensa.

Exemples concrets, per canviar una llibreta d’estalvi amb la banda magnètica inservible tres dies diferents i quatre hores de cua. El primer arribem a una franja horària que ja no es fan aquest tipus d’operacions, el segon amb una cua llarguíssima i el tercer dia per fi ho aconseguim, una operació que va costar un parell de minuts -posem-n’hi cinc- per l’entitat, i a l’usuari li suposà una pèrdua notable de temps.

Clar que veníem, els més grans, d’uns hàbits totalment diferents ja que entrar en una Caixa no direm que fos com casa nostra -ni de lluny- però en tots hi havia un tracte de cordialitat i franquesa que et generava confiança. Ara ens trobem amb una fredor asèptica amb la sensació, que com que no ets d’una elit econòmica, et donen un tracte entre distant i condescendents. La fredor de les oficines amb unes línies formals que recorden un tanatori s’ajunta a un tracte d’indiferència total.

Tot està tallat pel mateix patró.

Et canvien el personal de referència cada dos per tres.

Van suprimint sucursals i en alguna ja no dispensen diners, és només per fer “gestions”...

Reduccions de personal, augment de comissions, expulsió de persones de l’interior i a fer cua a fora (la Covid s’ha aliat amb la banca).

No és que vulguem que tornin a regalar-nos des d’enciclopèdies fins a olles a pressió, batedores i creuers pel mediterrani, simplement volem que el servei que donin s’ajustin a la realitat que té la majoria del personal.

I a més si hi ha en aquets moments una certa obligació o millor imposició d’usar els bancs -no hi ha ja cap nòmina que te la donin en petit sobre marró- és lògic doncs que l’obligació es vegi corresposta amb un tracte deferent que correspon amb qui amb els seus diners ajuda a que al final de l’exercici els beneficis siguin obscens i els dividends d’una quants estiguin per damunt de les quantitats mitges dels sous que avui rep la majoria de la població.

Les queixes sovintegen, a aquesta convocatòria de vaga de targetes de crèdit si ajunta una concentració pel dia 12 davant les seus dels bancs, i hi ha també algunes campanyes singulars com la que ha emprés un metge jubilat, Carlos San Juan, que amb el lema tant èxplicit de “Soc gran però no idiota” ja ha recollit més de mig milió de signatures i les ha lliurat al Ministeri per reclamar els bancs unes condicions que s’ajustin a les necessitat del usuaris i no només els seus interessos. Coses tan senzilles com que hi hagi una atenció personal, que per un sector de persones que te dificultats en el llenguatge de les màquines tinguin una atenció personalitzada, més humana.

Però segurament els 500.000 signataris de la demanda no deuen tenir massa interès econòmic pels bancs. No deuen aportar capital, ni tenir societats per especular, ni possiblement puguin comprar masses accions...

Les retallades en personal els bancs, el tancament de sucursals, la rebaixa de serveis en les oficines es dóna en el moment en que els cinc bancs que cotitzen a l’Ibex 35 van tenir més de deu mil milions de beneficis... Miri, compari i si trobem alguna cosa millor, comprem-la... com deia aquell anunci de  detergents.

Algú ens podrà dir que els bancs són empreses de caràcter privat i que per tant poden modificar les condicions de relació amb els seus clients. Tota la raó són entitats privades sí. Quan la banca va ser rescatada amb un cost de més de 65.725 M€ segons el mateix banc d’Espanya, assumit en gran part per l'Estat a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), constituït amb les aportacions del mateix sistema financer, però també per part dels contribuents. Llavors també eren privats oi?.

La majoria dels bancs directament, o bé comprant entitats rescatades, van rebre diner públic del que només n’han retornat una quantitat mínima per tant no estarà de més que a aquest mateixos contribuents se’ls tingués una consideració i respecte que ara no tenen.

I la prova, cada cop més és més la desaparició a mig Catalunya dels caixers automàtics deixant una part de la població sense la possibilitat de poder operar. Els guanys del 2021 dels cinc principals bancs de l'Estat –Banco Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell i Bankinter– s'enfilen fins als 19.866 milions d'euros i encara retiren caixers, apa va! Misèria i companyia.

Sembla que tant rebombori al voltant del tema ha començat a fer efecte i des de la Ministra Nadia Calviño i alguns bancs comencen a veure si poden millorar el seu servei d’atenció sobretot a persones grans que tinguin dificultats d’operar de manera electrònica o amb dificultats per entendre els sistemes que s’han inventat els bancs per no tenir tanta feina però seguint cobrant les comissions  que la majoria considerem abusives si les comparen amb el serveis que avui ens ofereixen els bancs, ho fem tot nosaltres i cobren ells, però “Soc gran però no idiota” però també és cert que n’ hi ha alguns que es passen de llestos.

Però també és cert que han començat per part d’alguns ajuntaments a pensar com penalitzar a aquets entitats bancàries que tenen molt que desitjar pel que fa a l’atenció al personal, de moment alguns ja pensen en apujar taxes i impostos a les entitats que no atenguin degudament a la clientela sobretot a aquella més vulnerable per gran.

Altres opten per la via negociadora per ubicar caixers en alguns centres cívics o cedir espai per ubicar-los. Mesures pal·liatives certament, el que caldria és tenir una normativa clara que obligués a fer l’atenció presencial i dotar de tots els serveis les entitats obertes amb tost els serveis que hom pot reclamar d’una institució bancària.

Hi ha un moviment de fons de rebuig a aquestes actituds sinó prepotents si que són discriminatòries per determinats sectors de la  societat. I això creiem que avui per avui és intolerable.

I alguns bancs comencen ja a donar mostra de que faran alguns canvis en l’atenció per donar sortida a les reivindicacions. Val, però segurament l’administració hauria de fixar una norma que evités el que ara passa que resulta, si més no, vergonyós.

Cap problema en avançar amb les tecnologies però també els usuraris es mereixen una respectuosa atenció presencial. No sols s’agrairia sinó que ja no hagués hagut de desaparèixer mai sobretot veient les xifres de guanys dels bancs.