Enlairar les ales

Enlaira les ales (LLopArt), de la comunicadora Rosa Vendrell Miret, ja porta dues edicions, fet que mostra l’indubtable interès d’aquest llibre que és un reflex de l’entusiasme vital de la seva autora: una professional autònoma, viatgera curiosa, observadora i feminista.

Nascuda a Sant Pau d’Ordal, la Rosa es calça decidida les sabatilles per recórrer tants quilòmetres com faci falta per dur allà on la convidin una iniciativa cultural tan original com valenta: Memòries líquides. En paraules seves, aquestes «memòries es capbussen dins l’aigua dels safareigs i ens porten les veus de les dones que hi ha fet bugada, en sentit literal i metafòric. Espais de treball, llibertat, socialització, solidaritat, dolor i ràbia, mort, alegries i tristors, xafarderies, trobades nocturnes, cançons, contes i vivències íntimes».

En una paraula: en aquestes Memòries líquides s’hi emmiralla la vida en estat pur. Els safareigs on les dones anaven a rentar la roba de la família, eren una veritable àgora plena de vida en totes les seves dimensions, des de les més fisiològiques passant per les emotives i mentals, així com per les experiències espirituals, o el sagrat de l’existència, com són la pubertat i el cicle menstrual, el matrimoni, els naixements, les morts.

En la primera part del llibre Enlaira les ales es troba una crònica detallada dels llocs on s’ha realitzat l’espectacle de les Memòries líquides, amb les experiències positives que han suposat en forma de comentaris de les dones i homes assistents. A continuació, a Pensat, escrit i publicat hi ha una selecció d’articles de la Rosa publicats en la seva majoria el setmanari Els 3 de vuit, sempre amb les «ulleres liles» posades. Segueixen un conjunt de relats amb anècdotes molt saboroses i sorprenents de l’autora en els quals «la realitat no és pura coincidència». Interessantíssima, i molt inspiradora, és la quarta part del llibre: Llença’t al buit i se t’obriran les ales: una selecció de pensaments generalment d’autores que, en efecte, són un convit a desplegar les ales amb tota la força i convicció, com ara aquesta de Petra Kelly, política alemanya: «Les decisions de la pròpia vida, val més que les prengui una mateixa». Clou Enlaira les ales un apartat de cançons amb lletres inventades per la Rosa a partir de melodies conegudes i, per tant, fàcils de cantar, i que són una invitació al plaer de fer-ho.

I si el contingut del llibre no és gens convencional i magnífic quant a la passió que l’autora encomana en cada proclama, en cada títol, en cada  text, cal observar la seva posada en escena: il·lustrat amb fotografies que donen fe dels espectacles duts a terme per l’autora, les Memòries líquides i altres, així com dibuixos que també són una festa per a la vista, Enlaira les ales és com un àlbum que es desplega davant dels nostres ulls entre la paraula i la imatge, entre l’aventura i la reflexió, entre l’alegria de viure i la llibertat que en tot moment l’autora vol compartir.

Dinamitzadora nata, la Rosa Vendrell Miret ha traslladat les Memòries líquides del passat a l’àgora del temps present perquè, com ella mateixa afirma en una entrevista reproduïda al llibre, cal que les dones fem «arqueologia de la nostra història».

Bussegem en la nostra història començant pel començament, sí, començant pels safareigs allà on n’hi havia, perquè d’imatges de dones rentant al riu n’hi ha en pintures del passat, en fotografies antigues o descrites en textos literaris. Una activitat humana tan vella com el temps. En els safareigs, fent bugada, les dones tenien cura de la higiene de la família, ja fes fred o calor, ja plogués o fes vent. Mitjançant el seu treball divulgatiu, ara exposat en el seu llibre amb traça periodística, la Rosa Vendrell Miret ens dona una notícia molt viva d’aquella feina anònima i no pagada, és clar, si les que rentaven la roba eren les mateixes dones de casa, i ens convida a fer un agraïment públic a les nostres avantpassades. La societat està en deute amb elles.