Pensant Vilanova i la Geltrú (1)

Gestionar el present i anticipar el futur són els nostres principals reptes com a societat. I per fer-ho, disposem d’un sistema social, polític (la democràcia local), econòmic i mediàtic que ens permet contrastar les diferents propostes i projectes per millorar el present i encarar el futur. Com sempre, la participació activa és important i cal que sigui promoguda per les diferents instàncies.

També cal tenir en compte que VNG no està aïllada: forma part d’un context territorial (comarcal, nacional, estatal i europeu) i que és el resultat d’unes evolucions temporals, històriques, que han determinat el seu perfil i caràcter.

Faig aquestes prèvies per tornar a insistir en la necessitat que tenim com a ciutat, de pensar, anticipar el nostre futur. Més enllà del mantra de la sostenibilitat social, ambiental i econòmica (que donem per suposat), cal que sota el lideratge de l’administració local (seria el desitjable) o per altre tipus de plataforma social i econòmica, mirem d’identificar les mancances i les debilitats actuals del nostre municipi i entorn comarcal; i concretar les nostres oportunitats i reptes per tal de garantir un futur sostenible de la nostre realitat urbana i col·lectiva. Penso que és urgent fer-ho ara, que som a dos anys de les eleccions municipals i per tant, pot ser un exercici de construcció de futur molt oportú i interessant per a les forces polítiques, de cara a la propera etapa municipal.

Disposem d’un marc urbà perfectible, amb mancances a nivell social, econòmic, cultural, esportiu, sanitari, etc. Al mateix temps, hem de saber establir els reptes que, en cada cas, han de fer de VNG un entorn urbà amb millors condicions per a viure-hi tant a nivell individual com col·lectiu.

La VNG que hem conegut a finals del segle XX és la ciutat imaginada i impulsada pels Francesc Gumà i Ferran, Víctor Balaguer, Joan Oliva, Francesc X Lluch i Rafecas i altre coetanis. La Vilanova i la Geltrú rural, marinera i comercial es va veure impulsada pel somni del ferrocarril, per l’eixample Gumà i Ferran, pel Port, per les fàbriques tèxtils o metal·lúrgiques. A mitjans del segle XIX es van coure tots aquests projectes que ens van connectar i desenvolupar. Aquell impuls va donar un caràcter industrial i de progrés a la nostra ciutat, semblant a les d’altres com Mataró, Terrassa, Granollers, Igualada o Manresa.

Els anys 60 i 70 del segle passat, penso que van ser els anys culminants d’aquesta ciutat industriosa i que mantenia l’activitat agrícola i comercial. Però poc a poc, les fàbriques van anar tancant (deslocalització), l’atur i l’aire de crisis es va anar instal·lant. L’objectiu d’aquell moment era cercar i trobar noves fàbriques que substituïssin les anteriors. Tot això ja no va passar. Van aparèixer els nous polígons industrials que van generar altre tipus d’activitat més propera als serveis i la comercialització. I un cert turisme. Aquí estem, esperant que de fora algú es fixi en nosaltres i que decideixi invertir en aquest territori. És com si estiguéssim esperant que ens toqués la loteria.

Avui cal que repensem altre cop la ciutat, en l’actual context econòmic i productiu; d’acord amb el desenvolupament tecnològic; reciclant i incorporant les noves fonts energètiques per tal de reduir la contaminació i la dependència; completant les connexions o comunicacions per teixir una xarxa més estreta amb altres nòduls de desenvolupament territorial (tren orbital), per potenciar nova activitat econòmica. Pensar la ciutat del segle XXI, que forma part del Penedès i al mateix temps, estretament relacionada amb l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ens cal espai per al debat positiu i fructífer, enriquidor, que ens ha de permetre contrastar i destil·lar les idees de futur per aquesta Vilanova i la Geltrú del demà. Els partits polítics són molt necessaris per a la participació democràtica i la direcció política, però no són suficient. Cal un debat més ampli, que incorpori els representants socials i econòmics, com d’altres àmbits, per tal de construir un futur més coherent i il·lusionant. Un debat que faciliti el retrobament en l’actual context d’aïllament i divisions en base tants eixos com vulgueu, però que no faciliten la integració d’allò que és col·lectiu, el conjunt, la ciutat.

Bé, anirem fent altres aproximacions. Tot és iniciar el diàleg i escoltar-nos.