El món d’Anna Murià

L’escriptura d’Anna Murià (1904-2002) té molts registres en una sola veu: la personal d’Anna Murià, ja sigui que escrigui narrativa (contes, novel·les i relats per a infants i joves), articles, cròniques, assaigs literaris, llibres de memòries i, encara, cartes. En el corpus literari d’Anna Murià hi sura la seva personalitat sensible, vitalista i intel·lectual de manera nítida i segura, càlida i austera, imaginativa i reflexiva, sensual i poètica.

L’escriptura d’Anna Murià presenta una gran riquesa expressiva que ha romàs massa temps desconeguda per al gran públic. D’aquí ve que sigui un encert editorial la publicació de Sota la pluja (Comanegra), un recull de contes del qual ha tingut cura Mercè Ibarz, que va conèixer l’autora quan tenia vuitanta anys i aquell exquisit capteniment que la feia tan estimable.

Anna Murià, que tenia veu pròpia, i quina veu, va haver de prendre paciència quan se li preguntava pel poeta Agustí Bartra i per la relació de parella entre dos escriptors, per les vicissituds de la guerra i del exili, per la seva amistat amb Mercè Rodoreda, per la decisió de retornar a Catalunya l’any 1970. Anna Murià ja s’havia fet un notable currículum abans de conèixer Agustí Bartra del qual, per altra banda, va escriure una crònica exemplar per reivindicar la seva trajectòria i vàlua poètica. Aquesta dona generosa, havia estat una escriptora, periodista, feminista i militant política (Acció Catalana, ERC i Estat Català) rellevant abans i durant la guerra, tot això hauria hagut de comptar en les entrevistes que se li feien, però ella devia pensar que ja li arribaria la seva hora.

Doncs l’hora d’Anna Murià ha arribat i farem bé d’atansar-nos a la seva narrativa en la qual s’observa que es va avançar a la literatura que es fa ara. L’escriptura d’Anna Murià «té el punt just de saó per diverses raons, entre les quals em sembla primordial: les mixtures i barreges de gèneres de la seva obra sencera interessen i satisfan la imaginació lectora contemporània més que mai», escriu Mercè Ibarz a l’il·luminador pròleg que encapçala Sota la pluja.

En l’aplec que Mercè Ibarz ha fet dels contes d’Anna Murià, que l’escriptora va compilar en dos reculls: Via de l’est (1946) i El país de les fonts (1978), trobem una prosista de qualitat que combina amb una naturalitat exquisida la crònica dels esdeveniments narrats amb un magnífic registre de ficció que, tal com adverteix Ibarz, desmenteix radicalment el que deia l’escriptora de si mateixa: que no tenia imaginació.

Un exemple d’imaginació literària ja el trobem només entrar a les pàgines de Sota la pluja en el conte del mateix nom que dona títol al recull. Si bé la història podria ser una història basada en un fet real, la manera com l’exposa Anna Murià no és literal, ans al contrari: és fruit d’una mirada onírica, lírica, i fins i tot simbòlica a tenor de frases com aquesta: «(...) com si aquell home hagués nascut de la pluja, d’aquella pluja que ella estimava».

Anna Murià va escriure aquest conte l’any 1937, en plena guerra. I encara que certament pot ser qualificat com un conte al·legòric als aires de la llibertat (també sexual) i la revolució que aquells dies impregnaven l’ambient de la ciutat de Barcelona, el conte fa un pas més i se situa en el temps intemporal del mite: més enllà del milicià, l’home de la pluja podria llegir-se com un figuració de Tláloc, deïtat del panteó asteca de la pluja i la humitat que afavoreix la terra per fer brotar el blat de moro. En llengua nàhuatl, Tláloc vol dir «el que fa brotar». Segurament res no en sabia, Anna Murià, de Tláloc, quan va escriure el conte, ni tampoc no podia sospitar que en el seu exili faria estada a Mèxic i coneixeria de primera mà l’antiga mitologia d’aquest país. Senzillament es va avançar, o, millor dit, amb la seva sensibilitat va fer ressonar en un conte d’antologia un dels arquetips que són al rebost de l’inconscient col·lectiu que els humans compartim.

Un escriptor no és només un narrador bo si en té el talent. Un escriptor amb totes les lletres, en aquest cas l’escriptora Anna Murià, és algú que partint del seu present, de la seva biografia i dels seus referents, relliga els móns: els reals i els arquetípics, els carnals i els poètics. Per aquest motiu, el conjunt de contes publicats a Sota la pluja, d’Anna Murià, són un exemple de gran literatura i la seva autora una escriptora a reivindicar.