La imatge no ens va sorprendre ja que després d’alguna nit d’aquestes que hi ha molta gent al carrer tot és possible
Es confirma aquella sospita que ens corrou que això del divendres negre no deixa de ser una enganyifa de les bones, una presa de pèl monumental
Després de llegir el text de la pintada a més de trobar-la molt adequada ens caldria pensar que la propera vegada puguem eixamplar els que ens sentim tocats, tothom
Aquesta setmana passada ha caigut el full de calendari corresponent el 20-N, cada cop amb més indiferència i desconeixement, però encara en el cor de molta gent una certa espurna d’alegria i celebració de la mort del dictador
A Ribes (això de Sant Pere cada cop s’usa menys, crec) van forts. Sempre hi ha anat, nomes cal veure els balls de bastons piquen i repiquen amb força i destresa....
Ara però com que tot s’investiga i tot es motiu de dissecció hem vist, llegit i escoltat mil raons sobre aquesta sortida de cavall pel que fa a les trobades de joves i no tant joves per trobar-se i gaudir dels sentits i de la “mamància”
Potser en el fons, molt en el fons hi ha una certa tendència cap a una certa actitud de racisme de baixa intensitat en que una de les normes per contractar o per llogar pis per exemple és que la gent sigui nadiua
En dos indrets diferenciats i amb dues paperers de diferent model hi hem trobat aquest advertiment “Les papereres no són contenidors” i per tant no s’hi ha de posar les bosses de la brossa
La dita té una segona part concloent “amanece más temprano”. Això és així, incontestable i segurament per alguns aixecar-se aviat tampoc els hi posa les neurones al seu lloc
L’exemple d’àvia que es pondera a la pintada encara és més interessant una àvia de luxe, una reina que és capaç de deixar el miracle de la multiplicació dels pans i el peixos com a cosa menor davant els cinc menús que va cuinar sense res
No oblidem doncs i això del perdó ja ho anirem pensant per quan vulguem ser una mica més valents o religiosos
Ben segur que el terme puta és usat per moltes expressions que van més enllà del que seria el seu significat i el seu ús més normatiu
Si els matalassos encapçalen el rànquing d’andròmines que es troben pel carrer. Les cadires segurament tindrien una posició alta, déu-n’hi-do de les que trobem al costat de contenidors o bé en solitari com aquest que ens mostra la fotografia
A no ser que es consideri l’homofòbia i el racisme com una malaltia, una malaltia de l’ànima, clar, que no creiem que sigui el cas i, per tant, posar el Covid -19 a l’alçada d’aquesta mena de putrefacció social no és de rebut
No em negaran que trobar-te de bon matí aquest parell d’espardenyes, sabatilles o xancletes com vulgueu dir-ne al mig de la vorera no és inquietant
Doncs aquí ho teniu, un mirall trencat al mig del carrer. I un mirall trencat és sinònim de mala sort. Potser d’aquí el refrany que ens ha servit de títol
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local