El procés segons els apocalíptics
Fa temps que vinc escoltant la tesi dels apocalíptics, sobre el procés,: «quan s’acabi aquest malson dels procés, ens trobarem amb una societat dividida»
- Bienve Moya |
- 02-05-2018
Fa temps que vinc escoltant la tesi dels apocalíptics, sobre el procés,: «quan s’acabi aquest malson dels procés, ens trobarem amb una societat dividida»
Un poble que vol que els seus representants compleixin allò que diuen els programes pels que han estat votats, i és per això que hi ha presos i presses polítics i membres del Govern a l’exili. I hi són per fer allò que el poble ha votat, en diuen democràcia, ras i curt
Al meu entendre, és un més dels símils que emprem de forma incorrecta. Possibilitant reflexions i imatges que no s'ajusten de manera precisa a la realitat de l’àmbit polític que estem vivint i descrivint
Hoy comparto desde esta realidad la expresión de una persona anónima que me ha aportado el grueso del artículo que os participo. Algunos se ofenderán, otros lo compartirán y presumo que casi nadie quedará indiferente ante lo que cuenta
Segurament hi haurà molts més exemples semblants a aquest, però per posar-vos en situació aquesta fotografia parla per si sola...
Tenim un concepte molt peculiar del diàleg, dialogar no vol dir anar a recollir ordres
El poder de les mentides, com qualsevol producte de consum, requereix d'algú que tingui una poderosa necessitat per construir-les però també (i molt important) de qui estigui disposat a acceptar-les amb els ulls més o menys tancats
L’estratègia no ha funcionat bé, però no crec en absolut que calgui admetre que ha fracassat i que cal reorientar-la: el que ha fracassat i cal recuperar és la democràcia de l’estat español. És molt diferent!
Entre els suposadament interessats en resoldre l’atzucac català, han sorgit veus que reclamen tot el protagonisme per la política. Per ells, el govern ha de ser polític (de partit, s’entén) i s’ha de dedicar a fer política.
Avui, 18 de març, he avançat una hora els rellotges, però em nego a endarrerir el calendari 79 anys. No només els carrers seran sempre nostres
Em costa d’entendre que algú amb poques diòptries i dos dits de front pugui arribar a negar la violència policial del dia del referèndum.
Este país es así, lo conforma una extraordinaria capacidad para poner en tela de juicio todo y así mejorar. Sencillo, práctico, útil y por lo tanto modelo para todos aquellos que evolucionan sumando
Per uns ni va existir, altres encara et poden mostrar ferides de guerra d’aquell dia. Llavors realment aquí tenim una data històrica que cal recordar i que el temps posarà en el seu lloc, però encara han de passar molts anys i uns quants presidents de la Generalitat
Més que mai, hem de demostrar aquells que s'han alçat amb el 155 que no ens aturarem. Els demostrarem que ells són els que s'han equivocat, sobretot al PSC, però també als Comuns que calla, i el silenci diu molt
Hores d’ara, els catalans tenim la sensació, la certesa, d’estar lluitant, com el meu pare, contra un peix enrocat
Per què és tan polèmic això? Per què no es permet una expressió d’aquest sentiment? Per què enlloc de construir es destrueix, s’arrenca, s’estripa, s’insulta, s’increpa?
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local