Amb la selectivitat a sobre

Uns pocs dies i ja hi som. La selectivitat entrarà en escena. Donem dues dades i discutim-ne d’altres per reduir l’estrés induït pels mitjans i per la pressió autoimposada.

Primera dada: els aprovats en les proves de selectivitat del curs passat van representar el 96,77% dels que es van presentar. El pitjor any va ser el 1989 -ja ha plogut- amb un 70% d’aprovats, però fa molts cursos que les xifres oscil·len per sobre sempre del 90%. No és una prova a tot o res. És una prova per buscar la nota que cal per entrar als estudis que busques en el lloc on els busques. És important, clar que sí, però potser no tant com de vegades pot arribar-nos a semblar. Aquesta nota d’entrada als estudis universitaris depèn en un 60% de la mitjana de batxillerat i un 40% de les proves. Qui necessita nota ha de tenir-ho present des del mes de setembre de primer de batxillerat. Aquella dècima que es troba a faltar era molt més fàcil rescatar-la llavors que no pas ara. Potser anem tard per dir-ho? No, de segur que ja es va dir en el seu moment, però no passa res per recordar-ho. A més, segona dada, aproximadament sis de cada deu alumnes entren en la seva primera opció. Ànims.

Discutim-ne una: les notes de tall. Aquestes darreres setmanes hem pogut llegir en diaris pretesament solvents les notes de tall per a aquest curs. Impossible. Les notes de tall es configuren quan els alumnes ja han acabat el procés i han entrat a la universitat. És llavors, a posteriori, que podem veure com per a les trenta places que s’oferien en el grau en X, els alumnes preinscrits hi han entrat per rigorós ordre de qualificació. L’alumne que ocupa la darrera plaça marca la nota de tall per a aquell any. Qualsevol altra informació prèvia vindrà referenciada al curs anterior i serà només orientativa. Si aquest any s’ofereixen més o menys places variarà bastant. Si la demanda d’aquells estudis puja o baixa significativament, també variarà. Per tant, podem saber si caldrà una nota mitjana, bona, excel·lent o estratosfèrica, però la nota de tall encara no.

La selectivitat no és l’única via d’accés. Els alumnes de batxillerat es trobaran a primer amb companys que provenen dels cicles formatius d’FP i que han fet una part de la selectivitat per pujar nota o res; alumnes que han superat la prova per a majors de 25 anys o la de 45, que en tenen més de 40 i experiència professional provada; companys que fan el mateix però a una universitat privada i no els han demanat una nota més enllà de l’aprovat i alguna altra situació. Batxillerat i selectivitat és la via ràpida però no l’exclusiva.

Conclusió inesperada. Selectivitat és una prova que, combinada amb l’expedient del batxillerat, endreça els alumnes de millor a pitjor qualificació i estableix, per tant, un ordre. Si tenim en compte que les universitats d’aquest país no es poden permetre no matricular alumnes, podem inferir que si una promoció es posés d’acord en treure tots les notes més mediocres possibles, lamentablement, el sistema els continuaria admetent a medicina, enginyeria aeronàutica o arquitectura. Curiosament, el sistema d’accés als estudis universitaris que és tan discutit, se sustenta sobre l’acord tàcit dels participants. A Etienne de la Boetie li encantaria.