La mort per inhalar gas voluntàriament...

Aquest cap de setmana podíem llegir aquesta trista notícia “d’una jove de 16 anys que va morir a Corral d’Almaguer (Toledo) després d’inhalar gas de recàrrega d’encenedors. Segons el diari, la jove estava amb un grup d’amics omplint amb un pot de gas, dels que es poden comprar als estancs per uns cinc euros, uns quants encenedors. I tal com s’ha posat de moda entre els joves, Sabina Natalia va inhalar el gas d’un per la boca... Ara la Guàrdia Civil investiga si la mort es va produir pel cop rebut o per la inhalació de gas”.

Lamentablement aquesta és la mostra d’una pràctica que ja va aparèixer entre el nostre jovent pels voltants de l’any 2010. Alguns van ser sorpresos en plena via pública, acostumats al seu consum i per curiositat. Fins i tot es va saber que un d’ells, menor d’edat, va trobar la seva mort. Estava sol dins del lavabo de casa seva, es va colpejar el cap després de perdre la consciència per inhalar el gas d’un carregador d’encenedors. El traumatisme i la pèrdua de coneixement, juntament al fet que duia una bossa de plàstic al voltant del cap, van esdevenir mortals.

La família no va reconèixer mai aquesta addicció, emmascarant la desatenció que vivia el jove coneguda per molts veïns i veïnes del seu entorn. Malauradament no es va poder realitzar un treball educatiu al voltant de la trista notícia. Per aquest fet i per la manca d’intervenció dels i de les professionals s’han anat repetint les situacions on aquesta pràctica ha provocat en molts i moltes joves l’inici d’una carrera en el consum de tòxics.

Segons el rotatiu s’ha posat de moda entre els joves, Sabina Natalia la jove va inhalar el gas d’un carregador per la boca i ...“es va aixecar, va començar a trontollar perquè li faltava l’aire i va caure, colpejant-se contra el terra...”

El va inhalar i va perdre el coneixement. Un equip mèdic d'urgències i una UVI mòbil es van presentar ràpidament, però ja només van poder certificar la seva mort per una parada cardiorespiratòria.

Aquests fets i d’altres solen passar, a voltes, sense el coneixement dels adults més propers, sovint com a forma de lleure, per un joc, una juguesca o per moda. I és que l'isobutà, conegut com "el gas blau", provoca al·lucinacions ràpides que no duren gaire temps.

Aquest és el gas que contenen els encenedors.

La inhalació del gas blau és una pràctica molt estesa entre els joves dels Estats Units i d'Europa. Els aerosols es comercialitzen en pots petits per menys de cinc euros.

També hi ha diversos perills associats a la inhalació d’aquest, l'isobutà pot provocar hipòxia, una alteració en el cervell que origina una reducció de l'oxigen que arriba a través dels vasos sanguinis i que pot arribar a ocasionar la mort.

Aquesta malaltia afecta les parts més grans del cervell, als hemisferis cerebrals, als quals deixa sense oxigen i nutrients vitals pel seu funcionament.

Una dada a tenir en consideració és que la inhalació d’aquest gas pot provocar efectes  similars als de l’alcohol, desinhibició, eufòria, manca de coordinació en els moviments, marejos, mal de cap, embús de les orelles i atordiment.

El més greu és que també pot causar al·lucinacions i mort sobtada, deteriora la mielina, que és el teixit gras que recobreix les neurones. Entre altres danys irreversibles d’aquest consum poden ser la pèrdua d’audició, les neuropaties (intuïdes en espasmes en les extremitats i les convulsions) i danys en el sistema nerviós central.

El fet d’aspirar dosis concentrades de butà pot portar a la síndrome de mort sobtada amb una sola presa i pot arribar per insuficiència cardíaca, causada per l’abús de la substància i l’asfíxia, ja que aquest element desplaça l’aire dels pulmons.

AL mes de maig, als EEUU, la policia va obrir una investigació per aclarir l'estranya mort de Brooke, una noia de 16 anys, tot i que tot apunta que va ser per l'aerosol. Les primeres apunten que la noia va morir intoxicada en inhalar els vapors del desodorant, la seva mare la va trobar morta agafant l'envàs amb la mà.

Els resultats preliminars de l'autòpsia van revelar que la noia va morir d'un atac de cor, s’està esbrinant quin va ser el motiu de la parada cardíaca que va acabar amb la seva vida, sospiten que va morir fent un repte viral anomenat 'chroming'.

Els expert apunten que la moda de consumir aquest tipus de “droga econòmica” està cada cop més instal·lada en els adolescents, en la recerca d’un estat d'alteració mental. Cerquen inhalar substàncies volàtils, contingudes en envasos que es poden trobar a qualsevol llar, com els aerosols o encenedors.

El líquid per a encenedors és un líquid inflamable que es troba als encenedors de cigarrets i altres tipus d'encenedors, conté components com el benzè, el butà, l’hexamina, lacolene, la nafta i el propà.

Isobutà, també, pot tenir noms diferents, metilpropà i 2-metilpropà, segons la composició química de la substància. L’isobutà és un alcà que combina un isòmer de butà, és present en els aerosols.

Els fabricant l’afegeixen per la polvorització, aprofiten les seves qualitats com a propulsor, esprai per als cabells, als aerosols per cuinar, l’isobutà permet a l'esprai ser expulsat més ràpidament del contenidor.

El metilpropà o isobutà, és un compost orgànic pertanyent als alcans de fórmula (H3C)-CHCH3-CH3, isòmer del butà, es converteix en un asfixiant simple, no tòxic. En altes concentracions impedeix  l’arribada d’oxigen als pulmons, aquesta manca d'oxigen provoca respiració ràpida, agudesa mental disminuïda i coordinació muscular afectada. A mesura que l'asfíxia progressa, apareixen nàusees, vòmits i pèrdua de la consciència, portant eventualment a convulsions, coma i mort.

A banda les substàncies volàtils, contingudes en elements, es poden trobar a qualsevol llar, com els aerosols o encenedors, el seu consum entre els adolescents d'entre 12 i 17 anys i està molt associat a la manca de recursos econòmics. L'hàbit de consum baixa a partir dels 18 anys, quan els joves, en disposar de més diners, reemplacen els elements casolans per altres substàncies com la marihuana o la cocaïna.

Amb aquests components tòxics que estan a l'abast de la mà, els joves busquen arribar a un estat d’embotiment psicològic, precisament a la sensació d'estar absent. Segons experts policials,  trien els aerosols (com desodorants, pintures polvoritzades) , productes de neteja per a ordinadors o l'esmentat gas butà), i també els dissolvents volàtils com esmalts i dissolvent d’esmalt d’ungles, correctors d'oficina, coles i gasolina, entre d'altres i gasos com el natural o d'encenedors.

La substància tòxica que contenen tant aquests gasos com els desodorants d'ambients és el butà, els seus efectes provocats per la seva inhalació són similars als de l'alcohol, ja que comporten conductes de desinhibició, eufòria i la manca de coordinació en els moviments.

Això provoca una alienació de la realitat, marejos, mals de cap, tapament de les orelles i fins i tot atordiment.

Les intoxicacions entre els més joves poden provocar greus conseqüències, en tractar-se de substàncies altament volàtils, a voltes les veiem associades amb comportaments d’alt risc.

Cal dir també que el gas butà és incolor i inodor, cal dir que té un perfum fàcil d’identificar quan hi ha una pèrdua. En els encenedors, el butà comercial és obtingut per destil·lació del petroli, compost principalment per butà normal (60%), propà (9%), isobutà (30%) i età (1%).

El contacte del gas butà amb la pell o els ulls provoca un efecte de congelació.

Un altra del que podem parlar és el gas nitrós, quan aquest arriba al cervell actua com a depressor del sistema nerviós central, pot produir sensació de relax, evasió, canvis en la percepció del temps i  un riure incontrolable.

Hi ha molts riscos i les conseqüències són vòmits, adormiment d’algunes parts del cos, inflamació o cremades greus en les vies respiratòries i pot arribar a provocar la mort per asfíxia.

Curiosament, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no considera aquest producte una droga. No està prohibida la seva venda o consum, ara bé, distribuir-lo per a consum fora de l’àmbit prescrit (farmacològic o automobilístic) sí que està prohibit i es pot sancionar amb una multa.

Cal considerar que existeixen factors de risc, aquells que augmenten la probabilitat de què una persona pugui abusar d’una substància. El principal factor de protecció és el coneixement dels riscos associats a les substàncies additives i els efectes que pot generar el seu consum en nosaltres.

Reduir els factors de risc i potenciar els factors de protecció són una bona estratègia per a la prevenció del consum de drogues. Cal considerar però, que no pot garantir totalment que una persona no n’arribi mai a prendre.

La família, l’escola i l’entorn social poden garantir aquests factors de protecció, quan algun falla cal acceptar les responsabilitats i no culpabilitzar als altres de la nostra negligència. Els objectius han de ser la reducció de l’oferta, la millora de les capacitats individuals per rebutjar l’oferiment de drogues. I finalment una modificació de les condicions ambientals tenint en compte els factors de risc a nivell familiar i comunitari per millorar la qualitat de vida dels i de les joves.

“L’objectiu principal de l’educació és el de crear persones que siguin capaces de fer coses noves i no simplement de repetir el que altres generacions han fet”. Jean William Fritz Piaget (1896-1980) psicòleg experimental, filòsof i biòleg. Va investigar la psicologia evolutiva, la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.

Joan Rodríguez i Serra és educador social