El secret de les piràmides o la llegenda d’Absal i Salaman, 9 (II)

Naturalment a Salaman no van convèncer-lo les raons del pare i tot seguit va posar-ho en coneixement d’Absal, la qual va donar-li un consell: «No facis cas de les raons d’aquest home. Pretén desposseir-te les alegries immediates amb unes promeses que són, en gran part, vanes. Jo soc la dona que corresponc a tot allò que la teva ànima anhela. Si ets un home resolut i intel·ligent, ves i comunica-li al rei el nostre secret: ni tu m’abandonaràs ni jo penso abandonar-te". Però Salaman considerà preferible que no fos ell mateix qui donés a conèixer al rei aquest propòsit; ho feu saber al visir i que aquest s’encarregués de fer-li-ho conèixer a Harmanns.

En aquest moment sembla que havien arribat a un cul de sac i el rei fou pres d’una profunda tristor. S’adonà com les seves paternals amonestacions no causaven en el fill l’efecte desitjat, ni tant sols li valgueren quan, posteriorment a la primera visita, li suggerí un compromís: Salaman dividiria el seu temps en dues parts, una de les quals estaria reservada a treure profit de les ensenyances dels savis i l’altra quedaria dedicada a Absal. I encara que aquesta proposta havia estat acceptada, quan Salaman, després d’haver-se dedicat durant un temps a l’estudi, hagués de passar a ocupar-se dels servei del rei, no tenia altre pensament que reunir-se amb Absal. Així el rei hagué de reconèixer un nou fracàs que el portà a consultar els mags, si l’únic mitjà per arribar a una solució del conflicte no fora fer morir Absal. Aleshores, el visir intervingué amb fermesa advertint al rei i als savis que «ningú ha d’arruïnar allò que seria incapaç de reconstruir». Obrant d’altra manera  calia témer que, duent a terme aquell projecte, els fonaments de l’ànima s’extremessin i els elements reunits per construir la seva naturalesa es dissolguessin, ja que la cura de l’ànima no pot basar-se en la destrucció sinó en la sublimació de la naturalesa. Era necessària que el “nen” descobrís pas a pas i per ell mateix allò que li corresponia.

Molt aviat Salaman tingué notícia d’aquest col·loqui entre els rei i els cortesans, que ràpidament el va fer conèixer a l’amant. Els dos van deliberar sobre el mitjà més oportú per desbaratar el propòsit del rei i finament decidiren fugir més enllà de la mar occidental. Però mentre s’escapaven el monarca va ser informat de la fuga, i sollevat pel despit i la còlera usà de les seves arts de nigromàntic; el rei posseïa un objecte en forma de dues canyes d’or inscrites de signes teúrgics a través de les quals s’obrien set ulls corresponents als set climes. Brufant damunt un o altre dels ulls, havent-hi depositat unes brases ardents, el consultant s’informava d’allò que passava en el clima corresponent. A través d’aquesta objecte Harmanns ben aviat conegué d’on s’havien hostatjat Salaman i Absal. També va conèixer que estaven suportant totes les penalitats de la proscripció. Aleshores, es commogué i ordenà que se’ls fes arribar ajuda, Més endavant, però com que Salaman persistia en el seu exili voluntari, la ira de Hermann s’alçà contra la passió dels joves i decidí aniquilar les entitats espirituals que els sostenien. El cruel determini del rei comportà als amants el més intolerable patiment i el més sinistre turment, perquè contemplant-se l’una l’altre, experimentant el més ardent desig passional, no podien aconseguir la conjunció humanal. Llavors el fill va fer-se càrrec que aquell estat d’arravatament i frenesí tenia per causa la ira del pare i alçant-se corregué fins el llindar del pare per obtenir el perdó. En una suprema temptativa el rei volgué fer comprendre a Salaman  que si seguia sent el company incondicional de la dona, mai no podria ocupar el tren reial perquè, o bé la reialesa o bé Absal, el reivindicarien  cadascú per complert. Ell s’aferraria al tron amb un mà  i mentrestant Absal seria com una llosa encadena als peus, que li impedirien arribar al tron de les esferes celestes. I per confirmar aquestes observacions amb una experiència convincent, feu suspendre Absal d’un peu del príncep i a ell de l’alt respatller del tron tot un dia, sense que pogués arribar a seure’s-hi. Quan arribà la nit els alliberà.