Amb una perspectiva àmplia

Ho llegeixo relativament sovint i encara no sé si acabo d’entendre-ho. Perspectiva àmplia, obrir el focus… Resulta que et trobes un xiclet a la sabata i després d’escampar-lo per l’estora del cotxe, t’emprenyes i renegues perquè la gent és molt porca. Doncs no. T’equivoques, petit saltamartí. Amplia la teva perspectiva, veuràs que aquest xiclet només és un altre xiclet enmig d’un món essencialment brut. Obre el focus. No et fixis únicament en aquest detall. L’univers potser t’està volent dir alguna cosa, no hi ha res que succeeixi en la teva vida per casualitat… Pot semblar un bon consell fins que vas al dentista amb un queixal corcat, llavors no et vols trobar amb un odontòleg de mirada àmplia que valori molt positivament el teu estat de salut general, et cal algú detallista fins a la paranoia que et guareixi just allà on et fa mal.

Quan venen mals resultats en educació no triga gens en aparèixer la recomanació de veure-ho amb aquesta perspectiva més àmplia. Una espècie de “sí, però…” i a continuació cau un tòpic de la literatura pedagògica: “sí, però és que els infants avui dia aprenen diferent, per a un món diferent, en el qual treballaran en professions que encara no existeixen…” Mala dada, sí, però podem diluir-la en un mar d’inconcrecions, en una suspensió del judici crític, en un gasós argument de “la dada no és bona però potser no serà gens important en un futur desconegut”.

D’acord, creiem-nos aquesta història del focus obert. Si us plau, senyors, dissenyin una manera de saber com van els nostres alumnes que resisteixi les seves objeccions. Com ho fem? Si una prova de comprensió lectora que s’ha passat a una pila de països no ens serveix perquè no mostra tota l’amplitud de la qüestió, com ens ho hem de mirar? És una pura qüestió metodològica, quan volem saber l’estat d’un tema, el que sigui, acotem un punt, una mostra de la població i dissenyem una prova. No hi ha cap altra manera. Qualsevol prova, índex econòmic, experiment o test tindrà el mateix defecte: li mancarà una perspectiva ampla perquè per rigor científic s’haurà restringit voluntàriament aquesta perspectiva. És com quan el pagès tatxa una síndria, n’extreu una petita mostra i la tasta. No arriba a tenir una visió completa de la síndria, però és que es tracta de tastar-la, no de menjar-se-la, no?

Total, que al final el rotllo aquest de la perspectiva àmplia funciona com a excusa universal, tot és susceptible de ser criticat sota el paraigües argumentatiu d’una manca de perspectiva perquè sempre tot és susceptible de veure’s d’una manera més amplia. Tot es pot veure unes quantes passes enrere, després unes quantes més, després encara més i finalment, una passa més i ja no veus res. És fàcil i, si m’ho permeten, una mica barat, acusar un estudi de manca d’amplitud si no ens agraden els seus resultats. Assumeixin, senyors! Assumeixin! No estem bé en comprensió lectora! Per veure-ho diferent hauran de retocar la perspectiva en magnituds astronòmiques. No perdin el temps, ensenyem a llegir. Encara ho sabríem fer.