Menys repetició de curs? Objectiu aconseguit!

El diari El Pais es feia ressò de la reducció fins a mínims històrics de la taxa de repetició de curs. Per a què serveix repetir curs? En principi, per a res. Quan no t’agraden les mandonguilles, no te les menges. Que te les tornin a servir -les mateixes- a l’hora de sopar no farà que t’agradin més, sinó menys. A més, quan ens plantegem que un alumne de segon d’ESO -posem per cas- ha de repetir, gairebé sempre les seves mancances són de tipus motivacional o actitudinal, les quals milloraran o no independentment del curs que faci. Quan hi ha mancances a nivell de coneixements, acostumem a veure que el curs que hauria de repetir és un altre de molt anterior i, la veritat, ja no val la pena.

Alguns professors enyoren la repetició perquè pensen que pot produir un efecte profilàctic tant en els altres alumnes, en els que han passat de curs, com en els que reben un nou company que té un any més. Una espècie de “ja veieu el pa que s’hi dona”. No tinc constància que hi hagi estudis al respecte, potser només es tracta d’una sensació. A mi em fa l’efecte que a aquest nivell la incidència és nul·la. El grup adopta ràpid el nou company, l’integra, i si, en algun moment algú pensa que s’ha de posar les piles, aquesta idea no es queda gaire estona en el seu cervell.

Tot i això, a casa nostra la repetició de curs s’ha extingit no pas per la via del convenciment, sinó per la via legal. La pressió per acabar amb la repetició ha donat fruits en un temps rècord, enhorabona! La inspecció educativa, els Plans Individualitzats i les direccions de centres han fet una feina encomiable. Com que en el fons ningú no s’ho creu, la sensació generalitzada no és precisament la d’estar fent una bona feina. Hem passat de fer repetir curs més que ningú a Europa a deixar passar de curs i donar el títol a qualsevol ésser que hagi estat en una cadira durant deu anys, que dit així, també té el seu mèrit. I com que som com som, que sempre hem volgut més tenir un diploma que aprendre alguna cosa, doncs així estem.

Vaja que hem assolit l’objectiu, diguem-ne empresarial, de reduir el nombre de repetidors, però no perquè ara hi hagi més alumnes que assoleixen els aprenentatges desitjables, sinó perquè hem proscrit la repetició sense més. No podem, per tant, treure cap conclusió d’aquesta dada respecte al nostre sistema educatiu, bé, potser una sí, que ara és més barat. Els alumnes s’hi entretenen menys temps. I una altra: que els cursos els surten de franc, no cal fer res en absolut. I tots sabem en quina consideració tenim les coses que són de franc. Tots podem deduir quin és el valor que es dona als coneixements dels nostres infants i joves.