Ansietat i angoixa a primer d’ESO

Certament, ja fa temps que tots plegats vam decidir prendre’ns la píndola blava de Matrix -la que et deixa drogat vivint feliç en un món dissenyat- i seguir gaudint d’un país que no existeix. Avui mateix llegia un informe psicològic d’una nano de primària -retinguem la dada: primària- amb dificultats lectoescriptores. La recomanació dels professionals era “evitar la lectura”. Si us plau, doneu un parell de voltes al que acabo d’anotar i poseu-vos a la pell d’un educador o educadora que, davant d’una dificultat, se li està demanant per escrit que no s’hi enfronti, que no l’entomi. No se li donen uns consells o unes indicacions sinó senzillament “deixa-ho córrer”. Què farem? Doncs treballs en grup i que llegeixi un altre, dinàmiques xules i parlar de les nostres emocions i sentiments. Píndola blava. En algun moment de la seva vida, no puc saber quan, els efectes de la píndola desapareixeran i es trobarà analfabet en un món que ja no li ofereix altres adaptacions que no siguin teràpies psicològiques o cigarretes de marihuana.

No exagero. No tinc dades però sí que tinc testimonis personals. Les consultes dels professionals de la psicologia cada cop més atenen nens i nenes de primer d’ESO per situacions d’angoixa o ansietat derivades de trobar-se en un institut on resulta que calia saber llegir, escriure, fer alguna cosa de deures i presentar-se a algun examen. Els pobres no ho han fet mai. Han fet educació infantil fins als dotze i quan, de cop i volta, es troben una escola que pressuposa coneixements i hàbits, se’ls fa una muntanya insalvable. S’han trobat amb una dosi de pastilla vermella a primer d’ESO. Encara han tingut sort.

Davant aquesta situació hi ha dues vies possibles d’actuació: la primera és continuar subministrant com si res la pastilla blava i fer una ESO per racons, amb molta pantalla, molt projecte i sabent que si tenen un Assoliment Satisfactori (un 5 de tota la vida) ja està molt bé (paraules textuals d’un equip directiu al seu claustre en un institut de l’Anoia) L’altra via és posar-se a ensenyar alguna cosa, a demanar que llegeixin i escriguin quan l’edat madurativa ho permet i reconèixer que a major quantitat de coneixements adquirits, més augmenta la possibilitat d’adquirir-ne de nous, la capacitat de crítica i l’autonomia personal. Però, ai! Això és una marxa enrere en tota regla. Fa tant de temps que ens enganyem!

I la pastilleta blava, com dèiem al principi, la pren tothom en aquest país i per a qualsevol cosa, no és pas privativa de l’àmbit educatiu. Quan en un municipi hi ha dues escoles de primària, pot passar que una sigui la moderna, la dels coixins a terra, els descobriments, les emocions i la digitalització i l’altra, per aquelles coses de la vida, encara faci comprar llibretes, posi deures, faci llegir llibres i, fins i tot, proposi alguna prova de coneixements. Una tindrà llista d’espera, l’altra patirà per mantenir-se. endevineu a qui li tocarà cada paper? Que les famílies deixessin de comprar escoles instagramades i busquessin el mateix grau d’esforç que li demanen al seu fill als entrenaments de futbol, ja seria un gran avenç.