Puig Rovira, un referent cultural de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú està de dol per la mort de Francesc Xavier Puig Rovira, que ens deixava el 27 d’octubre a l’edat de 90 anys. Historiador de referència, el seu llegat és enorme, i els seus treballs són font de consulta imprescindible per a qualsevol persona interessada en la història contemporània de la nostra ciutat.

Puig Rovira ha estat un home de cultura de primer nivell. Compromès amb el batec cívic i patrimonial de Vilanova i la Geltrú, va estar sempre disposat a col·laborar en exposicions, conferències, estudis i publicacions en les quals pogués aportar la seva erudició. Sempre ho va fer amb rigor i exigència, però també amb discreció. Tot i que no era amic d’honors, l’Ajuntament el va distingir amb la Medalla de la Ciutat l’any 2014 com a reconeixement a la seva trajectòria. L’any 2023 va aparèixer el seu estudi dedicat a Magdalena Miró, número 43 de la col·lecció municipal Retrat, sèrie on també va publicar les biografies d’Amadeu Hurtado, Josep Pers i Ricart, Jordi Puig-La Calle i Josep Joan Llorens. 

Compromès amb el coneixement i la divulgació, la seva obra principal és en la historiografia de Vilanova i la Geltrú, àmbit en què la seva tasca ingent pren el relleu d’altres noms il·lustres com Josep Coroleu o Albert Virella. Entre les obres destacades hi ha el colossal Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú (2003) o Vilanova i la Geltrú, 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social, entre d’altres.

Puig Rovira sobresurt per la seva faceta d’estudiós i intel·lectual, però cal tenir present la seva etapa política als anys 60 com a regidor d’Educació (1961-1967) al nostre Ajuntament, en què va tenir un paper important en la creació del grup escolar del barri del Tacó, i també en el primer institut de secundària, el que seria el Manuel de Cabanyes, inaugurat el 1969.

Doctor enginyer industrial, va treballar a la Universitat Politècnica de Catalunya, en tasques de docència tècnica i també de gerència, a Manresa i a Barcelona. Però potser en l’àmbit on va mostrar més passió va ser la història de l’art. Va estudiar a fons l’obra d’artistes com Enric C. Ricart, Josep F. Ràfols, Joaquim Mir, Rafael Sala, Damià Torrents, Martí Torrents, Alexandre de Cabanyes, Pau Roig Estradé, Salvador Masana o Armand Cardona Torrandell, entre molts altres, i va signar textos per a innombrables catàlegs. Aquest delit artístic el va convertir també en un gran col·leccionista.      

El seu compromís per la cultura el va portar a presidir el Patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer entre 1973 i 1983, una institució on sempre ha estat molt lligat; va ser membre fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs (1975); membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona des del 1984, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i membre fundador de la revista El Ciervo.

Vilanova i la Geltrú perd un dels seus grans savis. És la nostra responsabilitat donar a conèixer el seu llegat a tothom, perquè la seva contribució a la comunitat i al bé comú ens ha fet més savis a tots els vilanovins i vilanovines. Per tal de contribuir a fer perdurar el seu llegat, proposarem a la Junta de Portaveus del consistori la declaració de Francesc Xavier Puig Rovira com a fill predilecte de Vilanova i la Geltrú. 

Juan Luis Ruiz
Alcalde de Vilanova i la Geltrú