Un pressupost per anar fent

El sindicat ASPEPC ha fet un estudi interessant sobre els ingressos de la Fundació Bofill. Per als qui no sigueu del món de l’educació us diré que la Fundació Jaume Bofill s’ha convertit en l’oracle definitiu sobre temes educatius a Catalunya. El conseller fa el que es diu a la fundació, de manera una mica més directa que el que diu l’OCDE, que és aquella entitat privada comercial que promou les proves PISA. Un lobby, vaja, una espècie de conseller auri a l’ombra que xiuxiueja a l’orella totes les polítiques educatives de la Generalitat des de fa ja uns anys.

Ei, i que a mi em sembla una collonada ficar-se amb qui escolta i qui deixa d’escoltar el conseller de torn, cadascú és molt lliure de vendre’s l’ànima a qui vulgui. I de la mateixa manera em sembla saludable que hi hagi una fundació que promogui la innovació educativa actual, com també és molt encomiable que existeixin associacions de terraplanistes o de reptilians. Res a dir. El que em toca el voraviu és veure que, segons l’estudi de l’ASPEPC, la Fundació Bofill ha declarat uns ingressos públics, o sigui, només els provinents dels nostres impostos, de gairebé 6 milions d’euros. Amb sis milions d’euros sembla que podríem fer alguna coseta, i amb sis milions d’euros a l’any, alguna coseta més. Jo que fins ara trobava que eren uns pijòcrates de permanent i ulleres de pasta; uns tristos que venien fum i que sense saber com ni de quina manera, per primer cop a la seva vida, es trobaven que algú els escoltava. Doncs no, (sempre aquesta cura d’humilitat que m’és tan necessària). Resulta que es reparteixen un munt de quartos sortits de les butxaques -entre d’altres- de tots els que els critiquem i, a sobre, no podem ni votar a una altra fundació. Canviem el govern, sí, però ells es queden. Que dic jo que deuen flipar quan tota la resta del món es queixa de l’infrafinançament, no?

Per pura morbositat he buscat els números dels seus rivals en això de fundacions i lobbies. La fundació Episteme -paraula grega rància que ve a significar coneixement- la qual agrupa tots els dinosaures formatius, tota la retrògrada munió de professors que voldrien ensenyar algun contingut als seus alumnes rep trenta-set mil cinc-cents euros públics a l’any. Trenta-set mil contra sis milions. Tot en diner públic. Ai, no ho sé, se’m fa estrany.

Si cobres milions d’euros és que estàs al servei dels qui tenen els euros a milions, no hi ha altra manera. I no parlo només dels governs, parlo de les empreses que surten àmpliament beneficiades pel fet de convertir les escoles en un mercat de joguines electròniques. Apa, consellera, aquí té un bon lloc per retallar, per promoure l’austeritat. Jo els diria molt clarament a aquests de la Bofill que a partir d’ara poden fer el mateix amb menys, a veure quina cara posen. I ja ho tindríem.