Un tsunami reaccionari

L’endemà del dia que els estatunidencs es van immolar, ens vam trobar que persones opinadores amb neurones pressumptament actives afirmaven sense més reflexió o argumentació que el que havia passat, el que ens estava passant, era que un tsunami reaccionari sacsejava el planeta. I tu et quedaves en blanc pensant Ah! pues vale! Com si es tractés d’un fenomen meteorològic, en fi, ja passarà, ja se sap, hi ha dies de tots els colors.

Una metàfora està molt bé, dona color, explica per analogia, mola, però no ens l’hem de creure. No es pot aportar com a explicació, només com a descripció. La literatura no ens pot fer desbarrar. Trump no ha guanyat perquè un tsunami reaccionari sacsegi el planeta; el fet que Trump hagi guanyat les eleccions americanes, sumat a altres fiascos democràtics, el podem descriure metafòricament i tràgicament com a tsunami o Txernòbil o riuada o huracà, com més ens abelleixi. Però en cap cas és una explicació a aquest fenomen.

En paral·lel, la línia argumentativa de posar el carro davant dels bous es complementa amb una altra que també genera consens entre els adormits que miren telenotícies al sofà. Se li dona la culpa de tot a la desinformació. Campanyes malèfiques de desinformació orquestrades des de racons foscos de la Rússia postsoviètica. Però aquest mal bitxo només creix en un hàbitat: la ignorància. Com més ignorants troba, més i millor s’expandeix. Tota aquesta mania que circula ara en ambients pedagògicament carregats segons la qual tots els coneixements han de ser útils per a alguna cosa es desmunta precisament aquí. Hem d’aprendre aquest contingut per a… per a que no ens enganyin! Per a saber-ho! Per ser més savis! i per ser més lliures.