Rio bravo

Durant la reunió”” d’una conferència de seguretat a Munich on els nord-americans no s’han estat de mostrar una certa proximitat amb el règim de la Rússia de Vladimir Putin.

Una actitud que, aneu a saber perquè, m’ha fet recordar la mítica pel·lícula de Howard Hawks de 1959 ambientada en el Far West i on el sheriff John Chance (John Wayne”) empresona per assassinat a un bandit al que el seu germà, ric i terratinent, intentarà alliberar per salvar-lo de la forca, contractant una banda de pistolers que rodegin i vigilin la oficina del sheriff on està empresonat. Tot sembla anar en contra del sheriff, que no aconsegueix ajut de la ciutadania i ha de refiar dels seus ajudants “Dude” (Dean Martin), ex-sheriff alcohòlic al que Chance té acollit, i “Stumpy”, vell i coix company seu de tota la vida. Amb l’afegit d’un jove desvagat, “Colorado” que, sense feina, s’apunta a la crida de Chance.

Els repetits intents dels pistolers fracassen fins que aconsegueixen segrestar a Dude, que ha anat al saloon en busca d’un whisky per aturar el seu síndrome d’abstinència, i proposen el seu intercanvi pel bandit retingut. Vist el panorama, Chance diu accedir però prepara un pla que li permet alliberar Dude tot retenint el bandit.

Òbviament, l’associació d’idees que he tingut, deu ser fruit de la coincidència entre el xantatge dels bandits del film i el que manté Vladimir Putin sobre la nostra Europa que intenta integrar Ucraïna sencera en la seva òrbita política. Possibilitat que Trump no sembla compartir ni de bon tros i que, en opinió de molts, posa a Europa en una situació més que delicada, que podria acabar en un repartiment d’aquell país o alguna altra solució estrafolària com la de convertir Gaza en una urbanització de luxe administrada pels multimilionaris nord-americans. Una situació que em fa replantejar l’exemple de la pel·lícula tot assignant a Trump el paper d’en Dude i no el de Chance. Però, aleshores, si el president estatunidenc és el ex-sheriff alcohòlic, qui interpreta el paper del sheriff guanyador? Un xinès disfressat de multimilionari? Un nord-americà encara desconegut que s’estigui preparant, a hores d’ara, per agafar el relleu en el partit republicà dins de quatre anys? Perquè recordem que “Rio Bravo” acaba mostrant al sheriff Chance festejant a la cabaretera del saloon, la “Feathers”, i anunciant la seva retirada al seu “rancho”, mentre Dude, amb cara de recuperat, passeja pel carrer i és saludat pels veïns.

Perquè potser va essent ja moment de recordar com la bisbe (hauríem de dir “bisbessa”?) episcopaliana de Washington, Mariann Edgar Budde, en la seva homilia de l’acte final  a la catedral, el dia de la presa de possessió de Trump, li va demanar que tingués pietat dels immigrants i la gent del col·lectiu LGTBiQ. Una petició a la que ell va respondre, més tard i enfront els periodistes, amb un “No ha estat gaire engrescador, oi?”. Una actitud que dies més tard (no gaires, diguem-ho tot) els amics de Trump varen plasmar en la seva petició publica de que la bisbe Budde fos inclosa en les llistes de deportables dels Estats Units que, pel que sembla, no paren de créixer. Mentrestant, el vicepresident Vance enriquia l’acudit sobre el nou sheriff, amb l’afirmació sorprenent de que els problemes europeus estan dins de la pròpia Europa. Una Europa que, segons ell, “reprimeix la llibertat d’expressió i alguns dels seus valors més fonamentals”. Potser anunciant veladament que la gent no s’ha de preocupar. Que el nou sheriff ja té un pla preparat per, com el sheriff de “Rio Bravo”, aconseguir els seus objectius de pacificar el poble... a la seva manera.