Una de les notícies de la setmana ha estat el trencament de relacions entre el PP i VOX a les comunitats autònomes on havien aconseguit pactar
Qui agafarà el relleu en la defensa dels drets i llibertats humanes que fins ara ens semblaven irrenunciables? Europa?, Xina?...
La proposta es formula de manera clara i directa. Sense embuts. I, en teoria, sense deixar l’oportunitat de fer passar bou per bèstia grossa o donar gat per llebre
La referència m’ha vingut al cap arran de l’anunci del candidat republicà a la presidència dels Estats Units, Donald Trump, de fitxar pel seu possible futur govern a Elon Musk
El recent viatge del president espanyol Pedro Sánchez per tres països africans (Mauritània, Gàmbia i Senegal) ha posat en evidència la voluntat del nostre país (compartida per la majoria de la Unió Europea) d’ampliar el que ja ha estat batejat com “emigració circular”
Faig aquest comentari (digueu-me enrevessat) arran de l’elecció pel partit demòcrata estatunidenc de la vicepresidenta Kamala Harris com a candidata a les eleccions presidencials d’aquest novembre, en substitució de l’actual president Joe Biden
En teoria la Unió Europea creada el 1993 hauria d’haver generat ja prou mecanismes per poder garantir la seva uniformitat i estabilitat, encara que alguns apuntin l’ampliació del 2004 cap als països de l’est com un llast que encara no ho ha acabat de fer possible
És més que evident que en aquest vell continent que alguns -sobretot els geòlegs- qüestionen, la voluntat de ser una “unitat de destí” -seguint un vell aforisme falangista- està al darrera de moltes voluntats
Milei, d’acord amb les idees que diu defensar, no hauria de sentir cap mena de simpatia per altres mandataris i líders mundials, com Donald Trump
Hauria de precisar que reconèixer Palestina pressuposa excloure'n Hamàs. No essent així, li poden sortir estirabots o bunyols com les declaracions horripilants i patètiques de la "tal" Isabel Díaz Ayuso... Quan va situar -al mateix sac- Hamàs i ETA
La tensa espera dels israelians després de l’amenaça iraniana per l’agressió rebuda per part dels militars de Benjamin Netanyahu em porta a reflexionar sobre la por i la seva evolució
Per tot plegat, de bona gana els engegaria tots a pastar fang: uns i altres. Àdhuc, en terminologia del tot grollera, "a cagar a la via"
Es preveu (segons un estudi de la Universitat de Washington) que l’any 2064 arribarem, probablement, als 10.000 milions (avui som uns 8.000)
Ja el tenim aquí. 2024 ha tret la poteta i tots hem començat a veure que serà un any difícil, políticament parlant. Al món i a casa nostra. No endebades, el calendari és ple de cites que ens poden canviar la vida d’avui per demà
Revisant l’actualitat de la setmana en que Espanya ha agafat les regnes de la Unió Europea pels propers sis mesos he vist un Pedro Sánchez dual
Sentir la majoria de rodes de premsa del president Pedro Sánchez m’encén de mala manera. Divendres de la setmana passada, es va produir un assalt a la tanca de Melilla
Posats a passar llista, tanmateix, la situació és del tot esparverant. Fins el punt de dir que hi ha aproximadament uns 100 conflictes escampats arreu. En parla algú?
Sortosament, Espanya va guanyar el partit amb Kosovo per 3 a 1 i té pràcticament assegurada la participació al Mundial de futbol de Qatar de l’any vinent. L’honor patri està salvat
Els resultats de les darreres eleccions municipals franceses han escampat per Europa una ombra de preocupació. És massa simple encolomar a la crisi del coronavirus la responsabilitat d’un 59% d’abstenció
Si alguna lliçó es pot extreure d’aquesta trobada és que hi ha una potencia interna (els Estats Units) que ha recuperat actituds absolutistes de país dominant i que, tot i la petició dels altres per reconduir la situació amb Rússia, manté l’esperit de la guerra freda i en veta la reincorporació
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local