Aguantarem, President

No pateixi president, el seu missatge del proppassat dimarts ens ha arribat fort i clar. Ja voldríem que la seva apel·lació a posar la democràcia al costat de la llei i el diàleg hagués arribat tan nítida a les orelles de qui anava destinada i no estiguéssim ara amb el neguit al cap de les possibles eleccions anticipades. Però, insisteixo, president. Per nosaltres no pateixi. Hem aguantat de tot i massa durant aquests darrers trenta anys. Com vàrem aguantar abans tota mena de vexacions i humiliacions durant 40 anys. Recorda, a tall d’exemple, aquella frase feta que deia estimar Catalunya malgrat els catalans? Per tant, no pateixi per la nostra fortalesa psicològica. Està garantida.

Però l’enganyaria si li digués que ho està del tot i per tot. Perquè la ciutadania –i jo mateix- agrairíem que no es tornés a repetir la recent història de Jordi Pujol i Soley en cap de les seves variants temporals o personals. Centrals o col·laterals. Perquè Mossèn Ballarin pot declarar al Aquí del Berguedà que ell el perdona i que segueix confiant en ell, però la majoria del ciutadans ens sentim amb la llufa a l’esquena.

I és que, sovint,sembla que oblidem que el primer que sap i coneix d’un delicte és qui el comet. Qui viola la llei en benefici propi i en contra dels seus conciutadans. Per tant, com que no sembla que puguem esperar d’ell el reconeixement de la falta i la contrició, si hi ha un nou Conseller Roma que s’aprofita de la cosa pública, si hi ha un nou secretari Prenafeta que faci anar, ni que sigui presumptament, és a dir sense proves condemnatòries, l’aigua cap al seu molí, esperem que feu, vos i el vostre govern, el possible i l’impossible per fer-lo sortir a la llum –a ser possible amb confessió inclosa-, enviar-lo cap a casa – o a la presó si s’escau- i fer cau i net del que, a hores d’ara, sembla estar força empastifat des de quasi tots els angles, grups, enfocaments o partits. Per més que vos afirmeu que això de les comissions per obres és rumorologia. Que més voldríem!!!

No fem llenya dels arbres caiguts, president. No us equivoqueu. Sou vos el primer que, declarant que el govern català es compromet amb la transparència, la rendició de comptes i a ajudar totes les instàncies respecte a la informació de que pugui disposar el seu executiu, esteu acceptant i ens esteu dient que no s’ha fet tot el que calia. Que alguna cosa ha escapat al control dels que havien –havíeu- rebut des de les urnes i en moments diferents d’aquests trenta anys l’encàrrec d’estar amatents a les bones pràctiques i al interès comú dels ciutadans.

Que el temps ha demostrat que les comissions d’investigació parlamentària no acaben de ser una eina prou eficaç per allò a que tots aspirem. Per tenir les coses clares. El mateix temps que evidencia que el control, quan arriba, sovint arriba massa tard. En el cas del Fòrum de les Cultures, per posar un exemple d’actualitat, deu anys desprès. Quan la majoria de possibles delictes econòmics ja han prescrit i, per tant, la constatació només serveix perquè nosaltres, els ciutadans, ens fem una mica més de mala sang mentre els vostres companys de Parlament fan declaracions i declaracions afirmant i jurant que això no pot tornar a passar. Però acabant, en veu més baixa, passant la pilota endavant, com els jugadors de rugby.

Per això, president, insisteixo. No pateixi per nosaltres. Aguantarem el que calgui. Si fa falta, anant a comprar fortalesa psicològica a ca l’adroguer. Però, per allò que més estimi, per la seva Itaca en qué tots somniem, no ens descol•loqui una vegada més. No deixi que els seus iguals descol·loquin per enèsima vegada als que paguem, obeïm i, quan ens ho demanen, resistim.