"Asi nos va" .... I va entretingut

Tres velles glòries del cinema de Hollywood, lluny dels seus millors moments cinematogràfics, el director Rob Reiner també present com a actor en el film, director entre altres de les ja llegendàries "Alguns homes bons" "Quan Harry va trobar la Sally" "Misery", Michael Douglas, "Black Rain" "The Game" "Atracció Fatal" i Diane Hall, coneguda com Diane Keaton,"El Padrí ", "Annie Hall", "L'habitació de Marvin", " Vermells ", es reuneixen en un aquesta comèdia lleugera americana, digerible, allunyada de les habituals grolleries i llenguatge infecte que pul.lulen en aquesta modalitat cinematogràfica fonamentalment al Estats Units.

L'argument molt trillat i previsible del personatge rude, inaccessible i en guerra contínua amb la resta de mortals que un bon dia amb nena pel mig apareguda del no-res, per cert res repelent, humanitza el tirà amb l'ajuda d'una veïna madura que l'ajuda en les tasques quotidianes, dóna pas a una comèdia que es no s'emociona ni ens imbueix cap complicitat però que es deixa veure. Reiner que ja va comptar amb Douglas en "El president i Miss Wade" i en la línia habitual de "Història del nostre" i "L'estiu de les seves vides" tendeix a un cinema complaent, agraït i de fàcil visió. Un entreteniment lleuger però totalment indolent i innocu, la qual cosa per cert públic és molt d'agrair davant de tanta estupidesa que transita per les cartelleres en els instants actuals generalment provinent de les multinacionals americanes.

El film és una cosa semblant a aquella pel·lícula que pares i fills més d'abans que d'ara, anirien a veure, gaudir i en certa forma extreure exemple tots junts en una sala de cinema, si bé la cinta no és en cap cas moralitzant i està exempta de petulància i pretensions desmesurades.

Els millors moments radiquen en certs diàlegs de la parella protagonista que si bé no aporten cap transcendència digna d'encomi, ens resulten simpàtics i ben entrellaçats i ens denoten la mestria d'aquests dos grans astres de la pantalla. Douglas amb uns quilos de més, als seus 70 anys i lluny ja de la seva addicció al sexe, i seguint tant com a actor com a productor l'estela del seu progenitor, Kirk, que gaudeix de bona salut als seus 98 anys, dóna la rèplica a una Diana Keaton que segueix gaudint als seu 68 anys d'un atractiu interior i exterior destacable. La ex de Woody Allen, vuit pel·lícules com a musa interioritzada i de Warren Beaty, que li va atorgar el rol principal en "Vermells", i que manifesta haver aconseguit la plenitud i pau espiritual més enllà dels 50 anys en esdevenir mare, i haver-se decantat pel cinema en presenciar les pel·lícules de l'excelsa Katherine Hepburn, segueix sent una d'aquelles actrius que cauen bé i impressionen per la seva bondat, senzillesa i proximitat, i de la qual sempre com Kevin Costner ("Diuen per aquí" també amb Reiner) recordarem per "no haver trencat mai un plat" mentre ens arriben al cor amb jovialitat i candidesa en cada lliurament.

Al final un surt del cinema amb la sensació que han transcorregut 94 minuts, que té bon aspecte, sensació d'haver menjat un menú baratet però lleuger, i que l'endemà ja no recordarà el que va ingerir el dia anterior, però amb la sensació de que la gana es mantindrà intacte.

Qualificació 5/10