Pagar o cobrar per anar al cinema

Reconec que viure a l'ombra de James Wan, autor de la saga SAW i de la millor pel·lícula de terror dels últims deu anys "Expediente Warren" no és gens fàcil. El llistó està molt alt. Però d'aquí al fet que el director de fotografia de Wan, John R. Leonetti, es passi a la direcció amb tan poc tacte i cura, ratlla la denúncia al jutjat d'guardia. Amb un guió poc afortunat i amb més forats que un formatge de gruyere, una col·lecció de nines amb Annabelle de protagonista, més lletja encara que la pel·lícula, un regal de mal gust del marit a l'esposa (no em refereixo a la també Annabelle actriu protagonista del mateix nom) i amb una trama que ratlla l'absurd, el correcte seria entrada gratis per a tot l'agosarat que s'apropi al cinema, o bé indemnització a la sortida.

Que una peli de terror, de les anomenades de por, no tingui una trama envoltant, progressiva i malsana, que no angoixi, i per si fos poc que no generi complicitat, emoció i amb una parella protagonista amb molt poca química, resulta tan eloqüent com alarmant.

Annabelle, un spin-off, dóna tot un curs per emmarcar de com mai s'ha de dirigir una pel·lícula i molt menys una pel·lícula de terror. Decebedor ja el seu pas pel Festival de Cinema de Sitges, convergeix en un producte tan prescindible i previsible com infumable. Tot i tenir part dels ingredients de les pel·lícules de fantasmes, nens estranys, la veïna ben intencionada, parella protagonista modèlica, nadó a punt de ser presa de la situació i algun que un altre ensurt ridícul. Una barreja abolutament indigerible i maldestra. El film això sí amb bones recaptacions fins a la data, decep i està a les antípodes del que se li pot i ha d'exigir a una pel·lícula del gènere. Ni tan sols Annabelle, no l'actriu sinó la nina, resulta escassament diabòlica i les seves aparicions d'amagat en pantalla no només resulten insuficients sinó mancades de qualsevol intensitat dramàtica.

El final del film resulta també d'alt contingut surrealista quant a la seva falta d'imaginació i enginy, i un es pregunta al final de tot això. ¿Quina necessitat hi havia de tot aquest engendre? ¿Tindràn la barra de fer una seqüela? Annabelle la pel·lícula no fa por, el que veritablement fa por és que entre tots hagin realitzat un nyap d'aquest mesura. Espero si més no, que ningú als Estats Units els hagi atorgat cap subvenció per a aquest invent. La protagonista Annabelle, l'actriu, també com el seu espòs, hauran de realitzar un curs accelerat, no ja de cinema, sinó del que són les relacions entre una parella.

Fugiu-ne per cames!! ..... del director que aquest si que fa por.


Calificación, 2/10.

Cartellera de cinema d'aquesta setmana