Relatos salvajes

Em falta en aquest film Fernando, amb qui vaig tenir l'honor de compartir casualment uns instants en un bar de Madrid fa uns cinc anys. Em refereixo al gran actor argentí Luppi, mestre de mestres.Pero em conformo, Ricardo Darín, Leonardo Sbaraglia i Dario Grandinetti ( ¡quina passada a “El costat fosc del cor “ ¡) em fascinen, i gustos a part, no deixen de ser tres dels millors actors argentins de les dues últimes dues décadas.Un cinema argentí que segueix meravellant gairebé sempre. "RELATS SALVATGES" és una d'aquelles pel · lícules que recordarem, que passarà a la història, desconec si gran o petita però segur passarà perquè s'ho mereix i on el "boca-orella"  funcionarà a la perfecció.

Sis relats independents (inspirats en la sèrie produïda i creada per Steven Spilberg "Contes Sorprenents" em 1985-1987) al llarg de cent quinze minuts que transcorren meteòricament ens deixen clavats, atrapats a la butaca, on no existeix com a punt nexe comú però on el rancor, la frustració i en no poques ocasions la venjança, donen pas a una cinta tan divertida com cruel, tan necessària com exasperant i on el riure o somriure s'imposa encara davant de situacions indiscutiblement dramàtiques. Els personatges de tots els episodis ratllen la barbàrie, la que de vegades ens impedeix discernir on comença o acaba la civilització.

El primer episodi a l'avió, d'escassos minuts, ja ens fa presumir que anem a presenciar una gran pel · lícula i per una vegada i que no serveixi d'excepció les expectatives, fins i tot la més exigents es compleixen amb extraordinària suficiencia.Situaciones esgarrifoses, personatges a l'límit i explosions incendiàries passionals a dojo es donen la mà en aquests relats salvatgement necessaris que dignifiquen al setè art i ens encomanen la passió pel cinema. En poques ocasions un surt tan satisfet d'una sala de cinema amb desig de contagiar altres. Àcida, mordaç, critica, exaperant però terriblement conseqüent i divertida. Un exponent de comèdia negra en ocasions negríssima.

Per si fos poc i al marge del primer episodi que ja apunta molt alt, i els que es van succeint que en cap moment baixen el nivell, l'espectador arriba a un últim episodi on realment succeeix tot i més i on totes les sensacions i emocions s'alternen, subverteixen i ens acaben donant la impresió que han passat tantes coses en tan pocs instants, que la nostra ment tindrà certes dificultats d'encaix i processament ràpids. Un últim episodi i els anteriors com queda dit són majestuosos, que arrissa el ris i ens acredita el magnífic que és el cinema, i que bona és aquesta pel · lícula que sí passarà des de les nostres retines al nostre interior i que ens deixa molt bon gust de boca.

"Relats Salvatges" ha obtingut el premi del públic a la millor paper pel.lícula europea (és coproducció Argentina-Espanya) al Festival de Sant Sebastià, el del públic al de Sarajevo, i està preseleccionada a millor pel.lícula de parla no anglesa en els propers premis Oscar.

No seria estrany, res estrany, aconseguís alguns més.En els pròxims dies a la Festa del Cinema www.fiestadelcine.com batrà sens dubte rècords de recaptacions. Recordem, a 2.90 euros l'entrada. No us quedeu a casa!

Qualificació 8/10

Cartellera de cinema per aquesta setmana