Sex Tape, algo pasa en la nube

Veure Cameron Diaz més enllà de la seva discutible qualitat cinematogràfica (com a Jennifer Aniston) sempre és un luxe que recrea. Vaig tenir l'ocasió de veure-la en carn i ossos al Festival de Cinema de Sitges, l'any 94 amb motiu de l'estrena de "La màscara", i tot i que ja ha plogut molt des això, he de reconèixer que conserva intacte el seu encant, tant el físic com el d'actriu, que com ja indico no és tampoc per tirar coets.

Però Cameron sempre és Cameron. Quan veus una pel·lícula d'ella saps que et vas a riure, que vas a veure una cinta de dubtosa qualitat però entretinguda, amb espurna, amb picant, amb malentesos, amb situacions surrealistes que en res són allò que intuyen. En definitiva, un entreteniment agraït i agradecible.

Per tot això resulta més estrany i lamentable en que durant els novena i quatre minuts que dura aquest monstre de pseudocomedia informàtica, en cap moment ens entrin ganes de riure amb cap situació mitjanament plausible i coherent, que resulta tristament avorrida, i que el més destacable en aquest disbauxa de sexe sense sentit i d'estar per casa, no resulta ser una altra cosa que el cul de la Sra.Diaz, que si bé és desitjable, és un balanç paupèrrim per al que pot i ha d'exigir a una comèdia, que esbojarrada o no, ha de com a mínim de ser risible i divertida. L'argument, gens original però en altres mans hauria pogut ser molt més fructífer i ser una de les pel·lícules destacades de l'any. Una parella que practica sexe a tort ia dret grava una de les seves sessions, és robada, i pujada a internet. La sensació i el futur imaginable ...................

SEX TAPE, de traç gruixut i barroer, constitueix una de tantes típiques comedietes americanes a l'ús de pacotilla per gents res exigents i disposades a alleujar les seves tensions amb un entreteniment banal i superflu. Potser per això i arribada l'ocasió, un valora encara més si és possible com ja vaig realitzar en dies passats en una anterior crítica la pel·lícula AIXI ENS VA, que ben intencionada i encara amb limitacions, dignifica al cinema i ens ofereix un bon punt de partida perquè reconstruïm el nostre catàleg de valors personals per anar per la vida amb certes opcions d'èxit.

Cameron Diaz, sense ser una bona actriu, és digna, resultona, maca, amb espurna i mereix productes molts menys turbulents com el present, que tard o d'hora poden acabar amb la carrera de qualsevol actor o actriu com cal i que no vulgui fer únicament nimietats buides amb caràcter alimentari pur i dur. Si us  plau, no ofenguin la intel·ligència de l'espectador mitjà que paga una entrada per anar al cinema amb iva al 21%!

Qualificació. 3/10

Cartellera de cinema d'aquesta setmana