Mi amigo Mr. Morgan

Lluny ja d'aquelles pel·lícules d'acció i de reflexió que el van consagrar com un dels millors actors de la història del cinema, torna a les pantalles als 81 anys amb un drama familiar mesurat, Maurici Micklewhite, més conegut com Michael Caine.

I ho fa de la mà d'una directora de qui coneixem i recordem fonamentalment amb bon gust no ja només per ser un film de tema culinari "Deliciosa Martha", Sandra Nettelbeck, una directora molt donada als plantejaments intimistes una mica superficials, com ja succeís també en "Helen".

Caine encarna un patriarca d'una família que es descompon a partir de la mort per càncer de la mare, moment en què s'inicia la pel·lícula i que marcarà l'esdevenir de la mateixa tant en la desintegració del nucli familiar com en l'intent de reviure l'existència per part del marit amb una jove parisenca a qui coneix casualment.

La pel·lícula podríem dividir-la en dues parts. Una primera en la qual després de la mort de l'esposa, l'espòs tracta de trobar el seu nou rol a la societat conjuntament amb l'enfrontament amb els seus dos fills, i una segona, on la presència de la jove parisenca, una ajustada Clemence Poésy que vam poder veure en la segona lliurament de "Harry Potter i les relíquies de la mort", roba una bona part de les escenes en contrapunt amb els dos personatges masculins del film.

Veure Caine sens dubte sempre un plaer, si bé la pel·lícula no acaba d'encaixar ni triomfar en cap dels diversos plantejaments que exhibeix, quedant a mig camí en tots ells.

Bones interpretacions globals en aquest drama sobre la mort, les relacions familiars, la gelosia, i les reivindicacions econòmiques, però amb un inusitat avorriment i una manca de presa de partit per una tendència clara que fet i fet soscava el ritme de la narració i comporta una pèrdua de força bastant evident en l'última part del metratge.

Una pel·lícula entretinguda, de fàcil i recomanable visionat, però amb un guió certament somort que mereixia molt més a la vista d'unes interpretacions interesants. Dos professors cara a cara. Ell, ja jubilat, de filosofia. Ella de ball. Ballen però no prou abraçats.

Qualificació 6/10.

115 m. Coproducció Alemanya-Bèlgica-França. Usa.

Cartellera de cinema d'aquesta setmana