The Equalizer (El protector)

Com ja va succeir a Training Day (Dia d'entrenament) en què Denzel Washington va aconseguir merescuda i inesperadament l'Oscar al millor actor, Antoine Fuqua torna a dirigir-lo en un thriller força menys afortunat que el citat.

Washington és aquí un ex-agent de la CIA, que treballa com a mosso de magatzem a qui li tocarà la difícil missió de protegir una noia a la que coneix casualment. Concretament una prostituta. El problema consisteix en que és assetjada per la màfia russa, molt procliu al tracte de blanques i de drogues. Basada en el precedent de la sèrie televisiva del anys 80 als Estats Units “El Justiciero“.

La pel·lícula abans "d'entrar en acció", es pren un llarg temps de meditació, reflexió i elaboració amb un protagonista que de vegades ens recorda més a un membre de l’Imserso que no a un ex-agent forjat em mil batusses. Li falta al film l'emoció i fonamentalment la tensió progressiva necessària per culminar en un producte de certa versemblança i credibilitat, excessiva carència de atmosferes tèrboles, sòrdides i fosques i un toc de credibilitat i convicció que li donin equilibri a la tan anunciada en tot instant predicibilitat d'una trama el desenllaç i recorregut s'albira ja a l'inici de la cinta. Tot això fundat principalment en un desequilibrat guió que deixa pas a un rush final excessivament atabalat on els actors secundaris semblen cobrar vida i on es reiteren estereotips i clixés a ritme vertiginós.

El Protector, és una de aquelles petites pel·lícules que no només no aporten res al gènere sinó que un es pregunta perquè un director del talent acreditat de Fuqua per aquestes temàtiques i un actoràs com Washington han cristal·litzat un producte que no passa d'entretingut i que probablement de no estar ells en l'elenc, hauria circulat directament amb destinació a les estanteries d'algun vídeo club. Tampoc hi caben denotacions. La pel·lícula sense ser rebutjable queda lluny del que pot i s'ha d'exigir a Fuqua i Washington.

Exclusivament per a fans de Washington i aficionats al thriller de fàcil conformar amb ínfules de pura evasió. Cent vint-i-vuit excessius minuts per explicar poca cosa i amb reiteració. La pel·lícula fora de concurs va passar amb més pena que glòria en la última edició del Festival de San Sebastian.

Qualificació 6 /10

Cartellera d'aquesta setmana