Antes del frio invierno

Una de les meves prioritats des de fa molt temps és no perdrem una pel·lícula de Daniel Auteuil per a mi el millor actor francès de la seva generació.Si alhora la seva partenaire és la sempre magnífica Kristin Scott Thomas doncs òbviament la visió de la pel·lícula és imprescindible.

Recordo aquell llunyà 1.992 quan Auteuil ens deixava aquella joia impressionant al costat de la bellíssima Emmanuelle Beart anomenada "Un cor a l'hivern", un autèntic plaer.

De la mà del director Philippe Claudel que ja va dirigir a la Thomas a la molt interessant "Fa molt que t´estimo" ens remet la pel·lícula al món de la vida professional i fonamentalment al món de la vida familiar on una parella de persones de mitjana edat ja no tenen res a dir-se.L´ arribada d'uns rams de flors successius amb destinació al marit canviarà les circumstàncies i la vida de tots dos per sempre.

La pel·lícula és circular tenint en compte que com a "Perduda" la primera escena de la pel·lícula i l'última són la mateixa, i frecuentement ens recorda els films de Sautet i de Chabrol per les seves temàtiques radicades en el retrat de la burgesia, una burgesia sovint tan pobre que el que realment els sobra són els diners, però no tenen cap afectivitat real més enllà de les aparences intentant de totes totes mantenir el status. Claudel ens imbueix en tot moment d'un film assossegat, pautat, que avança amb precisió de rellotge suís i que esmicola pas a pas els dubtes, les vacil·lacions d'un home que en realitat vivint en parella no resulta ser res més que un immens nàufrag  enmig del no res, i el refugi únic és la seva feina de cirurgià, ambients que desenvolupa en paisatge tan gèlid com el fred del títol de la pel·lícula.

Amb una feina preciosista i mil·limetrada entre el duet protagonista i una posada en escena i enquadraments superlatius, Claudel recau però en un dels seus vells defectes, concretament, el que consisteix en oferir més del que fet i fet acaba donant i això sempre produeix un tant de frustració a l'espectador. Em refereixo a la part final de la pel·lícula on el director no sap resoldre amb mestria el que en principi prometia i que aviat ens adonem que el guió estructuralment fluixeja en consistència i intensitat culminant en un final bastant descafeïnat potser també producte que Claudel vacil·la excessivament en la definició del gènere al què vol enquadrar la cinta, ja que a mesura que avança el metratge, ni és pròpiament un thriller ni un melodrama ni una descripció d'ambients socials ni una crònica costumista, i en conseqüència, davant tant batzegada, el resultat final acaba sent decebedor, no pel que al succeeix sinó per la manera en al qual s'arriba i per la poca coherència explicativa que suposa per a l'espectador qué es pregunta el perquè del final , si tot ha estat linealitat o realment era tot el que s´esdevé part d´un frau preestablert.

Amb tot, recomano aquesta pel·lícula que si bé no passarà a la història del cinema ni destacarà en l'historial dels seus protagonistes és digna de veure i desitjable per als aficionats a la història del cinema.


Qualificació 6/10. 103 minuts. França