Interstellar

Estem possiblement davant d'una de les pel·lícules que puguin obtenir alguns dels premis Oscars veniders, i alguns altres altres reconeixements previs als de la gran gala com ja va passar al seu dia amb "Gravity" una cinta també d'aventures còsmiques de molta menor durada a aquesta però d'ampli recorregut i calat.

El director Nolan aconsegueix que aquests cent sertenta minuts que dura aquesta epopeia sideral, mai ens resultin excessius. Una aventura certament imaginativa d'un director on de vegades la frontera entre el real i l'oníric està difuminada per una simple línia divisòria.

La majestuositat d'aquesta obra no resideix en la grandiloqüència d'uns efectes especials que suposen desorbitats valgui l'expressió en un producte americà d'efectes especials amb molts dòlars a la motxilla, sinó al contrari, a l'elegància i gran desplegament d'harmonia i coherència entre el món real, el fantàstic i els punts emocionals que uneixen a tots dos en aquesta peça tràgica on la terra i el món dels humans estan amenaçats d'una contaminació que els aniquilarà aen breu.¿ Hi ha vida possible en una altra galàxia? .La solució no es salvar la terra com seria lo normal en qualsevol pel.lícula, sino marxar d´ella.Però , a on ? Aquest és el punt de partida en què inicia la seva trajectòria Nolan, i el que li serveix en definitiva per entremesclar una odissea espaial amb un món de records, emocions i reflexions humanes fonamentalment entre el protagonista i la seva filla, que  en ocasió d'alguns forats negres arribarem a la relativitat del temps, i òbviament a aquelles situacions peculiares com ja succeïa, en una altra cinta premiada amb Oscars tal com "El curiós cas de Benjamin Button" .Nolan"humanitza" el film i aquí rau sens dubte el seu èxit perquè al capdavall la vessant fantàstica amb ser important i profunda cedeix protagonisme i intensitat al vessant humana, pugna amb ella i dóna sentit a una pel·lícula amb molts quirats.

El producte de vegades resulta molt emocional, sensible que no sensibler, i ens arriba fins a les entranyes, com una autèntic cop de puny al fetge, el que passa fonamentalment en els últims trenta minuts.

Recomanable sens dubte, molt recomanable, aquesta epopeia que està destinada, excepte error de qui us escriu, a collir premis en aquesta concert de guardons i més guardons que ja hem iniciat fa una setmana amb els premis Hollywood Films Awards en què la pròpia indústria reconeix els mèrits dels seus principals fills pròdigs en què una pel·lícula anomenada "The imitiation game" no estrena encara a Espanya, ha resultat la gran triomfadora. Temps hi haurà per a això, on de mica en mica us aniré informant de certàmens i triomfadors.

De moment a veure i digerir aquest gran fresc d´emocions i sensacions.

8/10. 170 minuts