Cinema

Ouija

Eix. Fotograma de la pel·lícula Ouija

Eix. Fotograma de la pel·lícula Ouija

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Nova versió d'un conegut film antic de terror basat en el joc del tauler i de les seves posteriors i sovint terrorífiques conseqüències.

Com tota pel·lícula de terror i dels seus tràilers preliminars, se sol esperar amb expectació principalment entre els aficionats al gènere i en aquests instants es tercera del rànquing de recaptació,on les esperances econòmiques no han defraudat als seus autors.

Cosa ben diferent són els seus mèrits artístics, ja que fet i fet no resulta ni més ni menys que un frustrant i frustrat film d'adolescents a la recerca d'esglai fàcil i si bé la pel·lícula té un començament prometedor, es va desinflan fotograma a fotograma a mida que avança el metratge.

Unes interpretacions buides de contingut i irritants, i una manca absoluta de guió i fil conductor, acaben convertint un esperat film en una desfilada insulsa d'ensurts fàcils però sense el menor enginy ni progressió. Un desenllaç de morts sense solta ni volta i en definitiva una vacuïtat superlativa.

Resulta estrany que amb un material en principi prometedor com a punt de partida, pugui arribar-se a un monstre tan esquarterat al final de la pel·lícula, convertint una pel·lícula presumpta d'intriga i por en un pavorós ridícul de situacions inconnexes que van decaient pas a pas.

No val la pena estendre´s en el comentari d'aquesta farsa anomenada OUIJA, que podrà deixar indistints a una majoria no docta, i constitueix una presa de pèl per als aficionats al gènere. Destinada principalment a un públic adolescent, no ja només escàs de pretensions, sinó limitat de mires, es perd de nou l'ocasió d'haver culminat un film ple, poderós i potent d'autèntic calfred. En el seu lloc, una paupèrrima i descerebrada pel·lícula que no arriba a la nota mínima.

Però mentre funcioni en taquilla, alguna cosa no acaba d'encaixar.

O com diria aquell, "o és que jo se molt o és que visc cap per avall".

Possiblement ni una cosa ni l'altra, però si algú entén el perquè l'èxit comercial d'aquest bunyol, que per favor m'ho expliqui.

USA.2.014. 89 m.
3/10 

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local