Sant Vincent

Candidata als Globus d'Or en la categoria de millor comèdia i interpretació masculina, constitueix una petita peça d'orfebreria si bé en el gènere pròpiament de la tragicomèdia.

Un paper a la mida de Bill Murray com també ho podria ser de Nicholson i on tots els actors brillen a un excel·lent nivell inclosa Naomi Watts en el seu excèntric i poc freqüent paper de prostituta immigrant amb accent.

Temes com la fraternitat, la comprensió, el desassossec, la fidelitat, les penúries econòmiques, l'amistat, la companyonia, i el despertar a la vida, es donen cita en aquesta petita i esperada pel·lícula molt d'aquelles on el boca-orella ha de funcionar per a la seva difusió i especialment per un títol que té la seva raó de ser però que en realitat no és gens comercial, i em temo no contribueix a l'expansió de la cinta.

La pel·lícula experimenta uns continus però alhora equilibrats balancejos entre el drama i la comèdia, la comèdia i el drama i faig especial èmfasi en la gran actuació de Bill Murray, un autèntic actoràs en un paper digne del gran premi, el preuat Oscar, per la seva multitud de bons i encertats matisos i registres.

També el nen de la pel·lícula en qüestió un excel·lent debutant, Jaeden Lieberher (apuntin aquest nom) ha rodat ja el seu segon film i té en portes un tercer. I com no la obesa Mellisa Mc Carthy que em recorda a tot nivell a l'excelsa Katy Bates, també està perfecta en el seu rol de mare soferta, treballadora i abnegada.

La pel·lícula s'estructura en tres parts clarament diferenciadas.La primera i habitual de presentació al públic del protagonista i de la situació (estil PERDIDA), un enfurismat i vell rondinaire res social, en el qual l'arribada del seu veïns, una mare i un fill canviarà la seva vida i la d'ells. La segona, les tribulacions de tots ells en el seu submón d'interrelació, i una tercera de desenllaç múltiple en diverses tonalitats com si fossin una variacions Golbert però fílmiques on tots convergeixen d'una manera amable en els bons que són tots els personatges malgrat els seus defectes i els seus problemes, i el molt que es necessiten els uns als altres en aquesta vida magnifica però alhora dificultosa i cruel en altres ocasions.

Val la pena acostar-se sense dubte a la sala de cinema per contemplar aquesta petita gran pel·lícula que veurem qual pot ser el seu recorregut però que ofereix sens dubte un pom de variades sensacions que atreuen, diverteixen, entretenen i ens obliguen a reflexionar.

El cinema comercial no té perquè ser en la gran majoria d'ocasions, una vàcua estupidesa.

Theodore Melfi, el director, ha construït mitjançant un molt bon guió que arriba i aprofundeix, una pel·lícula penetrant de visió necessària.

USA 2.014. 102 m

7/10